***** Anglada-Cerdà, 150m, 6a/A1, La Boleta Foradada, Frares, Montserrat

Dijous, 31 de maig del 2012

Avui toca vestir-se de gala i marxar cap al vessant nord de Montserrat a fer una via recomanada absolutament per tothom que la ha gaudit. Avui ens encordarem amb en Sergi que fa molts mesos que ens te abandonats i per no decebre'l el portem a una via que recordi intensament. Ens enfilem sabent que es una bona via  i baixem convençuts que hem escalat una petita obra d'art Montserrati i com no podia ser de cap altre manera amb el segell inconfusible d'Anglada/Cerdà, que van saber culminar una fantàstica ascensió per xemeneies i diedres, rematant la jugada a la monolítica paret final, amb la darrera sensació del material mes sofisticat als anys 60s, els burils!

Curta grimpada per vegetacio i terreny descomposat, on millor encordar-se i que ens deixara al peu d'una vistosa xemeneia, allo que sembla asequible a simple vista, en poca estona ens adonarem que cal batallar per guanyar amunt cada metro que escalem, roca poc cantelluda i plena de sorreta, amb panxes que ens van escupint el cos cap al buit, pero amb fissures escandaloses que es traguem amb delit les peçes grans de Camalots. Arribada a reunio sobre terreny descompost i ja estem preparats pel festival!

Laura enfila per un evident i subtil diedre que poc a poc es va redreçan mes i mes, on l'autoproteccio no ens acaba mai de satisfer i el material fixe mes val no posar-ho a prova, a tot aixo li afegim una escalada de sang freda i finura sobre codol petit i sospitos. Quan mes apurada esta, alla a la llunyania veu brillar un parabolt i cap alla que marxa per abraçar-se a ell i donar-li petons.

Com som bons minyons, li deixem el llarg estrella de la via pel convidat, un llarg sencer de bavaresa perfecta que cada cop es va posant mes dreta, simplement el somni humit de la majoria d'escaladors! Tot i que des de la reunio s'aprecien algunes assegurances d'època, un cop les tenim davant ens adonem que tindrien mes valor a un museu que no pas a la via, pero tant es... tot el que col·loquem queda a caldo. Cal escalar sense encantar-se i fluïdesa per no inflar els avantbraços mes del compte, perquè just abans d'acabar el llarg trobem el pas clau de la via i no per difícil, si no perquè les poques forces que ens queden es neguen a obeir les ordres del cervell d'aferrar-nos a tant generos cantell.

Les vistes des del niu d'àligues que es aquesta reunio no te desperdici, balco privilegiat per gaudir de les evolucions d'una cordada alemanya pel vertical perfil del Bisbe.

Si aquest darrer llarg que ha fet en Sergi ha servit per gaudir amb majuscules de l'escalada, ara toca vibrar amb l'ambient que ens espera per sota dels pedals. Tot i no semblar-ho en cap moment, a partir d'ara aquest contrafort de l'agulla es torna un afilat i desplomat contrafort ple de fissures i just es per aqui on enfilem amunt, escalada vibrant on alternem material d'epoca amb peçes noves i on de tant en tant cal col.locar alguna peça per caçar la seguent xapa. Equipament molt facil i evident que vaig solucionar unicament amb tascons que quedavem a "cañon". En no res arribem a una penjada reunio plagada de xapes de tots els gruixos i edats.

Nomes ens resta un darrer llarg a cop de pedal per guanyar amb facilitat el pedestal de la Boleta Foradada, Nom totalment adient quan veiem que la seva base esta totalment buida i fins i tot seriem capaços de passar d'un costat a l'altre de la gran bola que corona aquesta agulla

Pocs cops baixem tant satisfets d'una escalada, avui hem gaudit de valent en una via que te de tot, Xemeneies, diedres, bavareses, artificial... Personalment una de les mes boniques ascensions de tot el massis i incomprensiblement mai ha estat una gran clàssica, sera que no enlluerna gaire la brillantor de les xapes? un cop mes l'equació: compromís  =  satisfacció, ha donat bons fruits.