dissabte, 25 de febrer del 2012
El fred siberià ha donat pas a un hivern tropical que ens ha fet canviar d'un dia per l'altre els ferros punxeguts als peus pel cautxú dels gats. La primera opció era la paret del Pic de Sant Cugat, pero sorneguerament un desagradable aire fred ens fa baixar quilometres avall fins la Plana de Lleida i un cop aqui com ens passa sovint, les amables i modestes parets de Sant Llorenç de Montgai ens reben amb els braços oberts.
Despres de tantes voltes e indecisions, arribem al migdia i optem per anar a la Paret de l'Os, uns metres mes a la dreta de la gran clàssica de la paret, l'Isaac Gabriel. Tot i estar gairebé a tocar el tarannà de les dues vies son ben diferents. Avui tocara abusar dels pedals per superar uns quants desploms i el terreny pel que anem sera mes brut de roca i vegetació que la seva popular via veina.
Sobre tot destacar la travessa final per caçar la R del 4art llarg i la cinquena tirada tota ella, mantinguda, ben trobada i sense por de forçar en lliure amb un pas final que ens posara a prova. Bona via que ens fara vibrar tot i la petita paret on es troba.
Sovint entrem en moments de mandra a l'hora d'actualitzar el blog, per sort fer aquesta feina a 4 mans ho facilita molt. Pero fer avui aquesta garrepa entrada ha costat mes esforç del habitual. Escalar o escriure es il·lusio i ganes, esperem retrobar-les aviat.
2 comentaris:
No sempre s'està inspirat per escriure, sobre tot quan s'escriu de manera tant prosaica, no som màquines, sinó senzilles persones que desitgem expressar-nos, comunicar-nos d'una manera o altre.
Fins aviat wptns!
Hola Montse, imagino que a aquestes alçades ja saps prou be el motiu de la falta d'inspiracio de fa una setmana. Per sort la memoria i els sentiments son selectius i tendeixen a oblidar allo dolent i recordar els millors moments.
Una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada