2, 3 i 4 d'agost del 2011
3 dies i 2 nits pas a pas, gaudint i descubrint la lluentor dels seus estrets corriols, cuidats boscos i miradors privilegiats. Un bucolic raco del Prepirineu, que tants cops hem traspasat a les fosques pel seu car forat sense adonar-nos el que ens estavem perdent.
Dies de caminar on sembla que el temps s'han aturat. On les crisis, recesions, rescats i indignacions globals semblen ser problemes d'un altre planeta. Avui els nostres son.... les bullofes, rascades i nuvols sospitosos.
Llargues jornades amb temps per perdre o coneixer gent variada i curiosa, matinar amb les primeres llums, sentir l'aire fresc de bon mati. Buscant marques taronjes i trobant maduixetes de bosc, rovellons, l'olor penetrant de la pinassa i sonmiar amb noves parets acabades de coneixer.
4 comentaris:
Veig que vau venir a passejar-vos pel meu país... Una volta bonica, i una bona manera de conèixer-lo!
gat, Bonic pais tens lladre! boscos, prats, parets, engorjats.
El Cadi ho em patejat del dret i del reves, pero el seu germa petit, el Moixero sempre ha estat el gran oblidat.
Per cert... les parets que hia sota el Niu de l'Aliga cap el sud, alla, els gestors paisatgistics de despatx tambe impideixen l'escalada?
salut i fresqueta!
-PD et robarem per un dia el teu compi a la vertical, a veure si es magnanim amb nosaltres!-
Si, dins del parc natural només es pot escalar a la nord del Cadí i al Pedraforca....
On us el voleu emportar el meu company? Tracteu-lo bé....
Gat, aixo de les prohibicions no hia qui ho entengui, hia massa a parlar i millor no fer-se una ulcera! El teu compi ja esta a sa i estalvi i va sobreviure a nosaltres (o nosaltres a ell?).
Publica un comentari a l'entrada