" La il·lusió ens fa l'horitzó més ample "

*** Cervierès, la vessant esportiva del gel, Ecrins

divendres, 14 de gener del 2011
No tot en aquesta vida han de ser aproximacions penoses, vies exposades i descensos esgotadors, així que avui hem decidit que ja n'hi ha prou de patiment i anem a donar una alegria al cos, per tant avui toca “friky”. Però un moment, hi ha alguna cosa que falla, d'entrada ja tenim una horeta de caminada a bon ritme fins les cascades i la corda simple res de res, per no parlar de la quantitat de bolts a les vies i doncs, que esperàveu... benvinguts a Cervierès!

Així a primer cop d'ull fa bona pinta, ja ens estem fregant les mans i prometent-les molt felices quan se'ns apropa una silueta amb esquis i ens diu si som del festival. Vaja i nosaltres que pensàvem que estaríem sols, apressem el pas, però ja hi ha gent enfilada a les cascades i casualment només és lliure un bonic grau 6, potser un pel massa per començar a escalfar! Paciència, demanem tanda i esperem el nostre torn per tastar la que es veu més assequible de totes, Petit Bourget, 20m, II/4+.

El gel no té res a veure amb el que hem trobat aquests dies, està duríssim i a cada picada s'esmicola en mil trossos que cauen com un bombardeig davant la indiferència de la munió de cordades que ja pul·lula pel lloc.

No deixa de ser curiós veure tanta gent enfilada per aquestes filigranes glaçades i buscant el més mínim resquici on colar-se. En Josep ha patit per escalar aquests pocs metres, però l'objectiu està assolit, ja tenim una línia per nosaltres i la del costat en tope-rope, que no està per gaires virgueries, cascade du Bourget, 30m, II/4+.

I comença el festival, a més tenim eines noves per provar, que ahir nit en Víctor es va agenciar amb uns Nomic que tots tenim ganes de tastar.

Ara que per complir tots els requisits d'escalada esportiva manca el vessant lúdico-festiu, però quan sentim el crit de guerra "Canyamereeesss!!!", constatem que el dia ja és complert.

A més avui hem coincidit amb en Xavi, una coneixença fins ara tan sols del món blogger i amb qui estem fent petar la xerrada des de primera hora del matí amb absoluta independència del lloc on estem penjats. La cosa és va animant per moments i mentre fas temps abans no recuperes els braços es fàcil entretenir-se veient la facilitat amb que els màsters s'enfilen pels llocs més inversemblants.


En Víctor té ganes de provar els toolings i ens n'anem al sector esquerra on en Lucky té muntat un M5 per anar fent boca, així que creuem el pintoresc arc de roca que divideix el contrafort i a esperar torn.

És una bona ocasió per apreciar el particular estil de cadascú, posturetes vàries i alguna que altra tibada, això sí, com és nota que els piolets són llogats i no cal patir per les fulles.

A aquestes alçades la pila comença a fondre's, però encara en queden per atacar la generosa columna que ha quedat lliure. Així que li fem un darrer pegue a Ancrage de Dent, 25m, 4+, per sort està més que picada i ens sortim amb la dignitat intacta i la moral ben alta.


La jornada ja toca a la fi, la llum està minvant, però encara queden prou malalts que volen aprofitar fins la darrera hora i curiosament són els que estan enfilats a les línies més verticals.

La representació catalana, però, per majoria absoluta decideix que per avui ja està bé i emprenem una discreta retirada, aquest cop a ritme força més tranquil, cosa que s'agraeix quan és té tanta xerrera com nosaltres.

I la millor manera de concloure una jornada social com aquesta és anant a treure el cap pel muntatge de l'Ice Climbing Festival, estants de material, projeccions, fotos i com no, cerveses!!!