ad astra per aspera - a les estrelles pel camí més difícil - SENECA

Mas-Brullet, 285m. 6a/Ae, Serrat del Moro, Montserrat

Cada cop que sortia a escalar amb un amic a Montserrat i m'escoltava renegar quan començava el ball sobre els petits cigronets tant caracteristics, sempre hem deiem el mateix: -A la Mas-Brullet has d'anar que alla gaudiras de valent-. Pero pasavem els anys i cada cop que tantejava a un nou company ja l'havia tastat anteriorment. Disposem d'uns dies i volem anar a Ports a fer les grans classiques, pero la meteo ens tira enrrera i al final decidim fer sortides curtes d'1 dia, ahir ens filtrava aigua pels sostres d'artificial de Roca Gironella i avui donen xafecs per primera hora de la tarda. Que millor que anar a una via de 10 llargs amb prou bacalao i al bellmig del Serrat del Moro?

Aquest cop venim amb reforços, es tracta del motivat d'en Victor que volia anar alla on li proposesim sense cap mes informacio. A peu de via tenim en el nostre poder dos dels tres elements basics per tenir exit a la ruta, una bona coleccio "d'amics" ben grossos, un company prou solvent i nomes falta que la mala meteo arribi tard!

El primer llarg es espectacular, un gegatesc torreo ha baixat de la paret i ha quedat mig recolçat a aquesta, just en l'angle que fan les dues parets, una cridanera i ample fissura ratlla tot el llarg en tota la vertical. Aquesta es la mitica tirada del que tanta gent parla, que no te cap expansio colocada i tant sols unes bagues i tacs de fusta mig podrits estan fixats i per no passar excesiva por, millor portar uns quants Camalots del numero 3 i 4


Quan es el nostre torn, tornem a tastar el "simpatic" grau de cara nord montserratina i allo que s'intuia una escalada per gaudir, poc a poc es va trasformant en un patetic progressar, on tot val per anar paret amunt. Un tacte molt humit amb tanta pluja i a sobre molta sorreta que en cap moment et dona confiança al fer els passos. Passem de llarg la primera reunio original i seguim fins la seguent mes ample i comode, a traves d'una bonica ximeneia.


Ens ha donat mes guerra de la que pensavem aquesta primera tirada i uns amenaçadors nuvols grissos van tapant les parets i les nostres il.lusions, tot i aixi enfilem el seguent llarg per una atractiva laja, tant punt munta R en Victor, les primeres gotes de pluja ens venen a visitar, merda!! en el temps que triga en muntar el descens les parets ja son autentiques torrenteres i el que invertim per arribar fins el cotxe semblem peixos. Tornarem!




3 comentaris:

Gatsaule ha dit...

Si, un primer llarg mític. Jo el vaig fer abans de l'esllavissada, em sembla que ara pica més.... És el més dur de la via, amb diferència, llàstima de la pluja!

SEVIDE ha dit...

Jo que la vull fer.... ja m'heu acollonit....

josep i laura ha dit...

Eii Gatsaule, vols dir que no parles de la Cases-Chani?? alla si que fa uns anys va caure l'entrada de la via.
Sevide, d'acollonit res... la via te un secret on pots fer 2 cosses: fer servir amics o friends, tot i que sembli el mateix a priori, els primers es perque obrin els llargs xungus i els segons si son prou grans no passaras excessiva por.

salut i a tibar!