" La il·lusió ens fa l'horitzó més ample "

**** Terra Incògnita, 230m, 6b (V+/A1) *** El Vol de l'Home Ocell, 215m, 6b (V+/A0), les Agudes, Montseny

diumenge, 7 de juny del 2009
Eppp, avui són eleccions europees i com a bons ciutadans tenim clar que anirem a votar, però abans volem continuar el nostre particular entrenament: escalar el màxim de metres de roca en cada jornada, de fet tot just fa un dia que l'hem encetat, així que si ja de bon principi no el complim malament anem! Aquest cop les males idees en venen donades per en Jordi i en Joan, uns companys de GEM, pel que sembla tenen dèries semblants a les nostres i volien enllaçar aquest parell de vies al Montseny i tot seguit anar a votant. Fem càlculs: els col·legis electorals tanquen a les vuit del vespre, bé quedem per fer un bon esmorzar a les vuit del matí a Malgrat per agafar forces i enfilem la carretera que ha de dur-nos al nostre destí, la particular silueta de les Agudes que es va fent més altiva i descarada a mida que ens hi apropem per l'eix transversal. L'aproximació és dreta, ràpida i coneguda i a les onze del matí ja som encordats per començar a escalar Terra Incògnita, ens repartim en dues cordades i deixem que tiri al davant en Jordi que és l'únic dels quatre que no ha fet la via. En Josep ja l'ha escalada sis o set cops des que la vam obrir ara fa un parell d'anys encara no, a vegades penso que és el seu boulder particular i gaudeix portant-hi els amics a descobrir-la. Tot i així, aquest any és el primer cop que ens hi atansem i tenim clar que ens tocarà apretar després d'estar tot un hivern sense tocar roca.
La via té dos meitats clarament diferenciades per una feixa de vegetació a mitja paret, els tres primers llargs serveixen per anar escalfant motors, mantinguts en el V+ i amb algun pas finet de mirar-s'ho dos cops sobretot a la tercera tirada. Mentre vaig fent memòria de per on va la via en Jordi ja ha arribat a la primera reunió i segueix cap a la segona per anar per feina, avui encara ens queden molts metres per davant!
Per les seves exclamacions dedueixo que l'escalada li està agradant, verticalitat i bona pressa és la tònica d'aquests dos primers llargs. Pujo jo i darrere meu, enganxat ja puja en Josep que fa cordada amb en Joan.
Sort que la reunió és una vira prou ampla per instal·lar-nos tots. Hem d'anar ràpid, així que sense remordiments deixo que en Jordi encari la tercera tirada, el flanqueig de 6a se'l treu sense adonar-se i ja estira el cap per veure cap on continua el llarg.
Ei, ara ve un tramet on cal ser fi i buscar lleixes amagades que et deixen enfilar-te per una placa prou dreta. Sense perdre temps flanquegem per la canal fins el pany de paret per on continua la via i aquí el panorama canvia: la roca és veu grisa, fosca i compacta, un bastió petri guarnit de sentinelles que dibuixen relleus en la seva verticalitat i esdevenen el punt feble de tan altiva muralla. En Josep i en Joan ens trepitgen els talons, així que amunt, ens esperen quatre tirades ben atlètiques que posaran a prova els meus braços.
El quart llarg és potser el més vertical, a trams sembla tirar enrere, però les preses són d'escàndol i amb una certa gràcia col·locant-te pots trobar algun descans. El següent llarg, és per a mi el més maco de tots, t'has d'enfilar a una placa i fer uns passos mig de fe, mig d'adherència per anar a buscar un esperonet que et permet fugir de les plaques llises que t'encerclen per arreu.
A la sisena tirada trobem el pas més dur de la via, segons els amics que ho han provat és un 6b, però amb l'ajut d'un friend i una generosa fissura el podem solventar amb certa elegància els que no tenim aquest grau i ja la traca final, el darrer llarg.
El primer cop que el vam provar, obrint la via, no em va agradar gens, però ara que s'ha netejat i la roca ja és ferma ha descobert una línia que no desmereix en absolut les tirades anteriors, poc equipat cal parar atenció i trobar el millor pas entre un amuntegament de rocs en equilibri vertical. Un cop tots al cim, no cal que els preguntem si els ha agradat la via, la seva cara de satisfacció és la millor resposta!
Vinga, però, no ens adormim que encara hem d'escalar una altra via! Per sort no cal baixar pel camí que va a Santa Fe, sinó que un ràpel llarg des de darrera reunió ens deixa a la canal herbosa que baixa a l'esquerra de l'esperó per on va el Vol i en un obrir i tancar d'ulls ja som de nou a peu de via preparats per continuar metres amunt. Repartim de nou les cordades i ara aniré amb en Joan, aquest cop nosaltres anirem segons, però no ens podem encantar que ja són gairebé les quatre de la tarda! El Vol de l'Home Ocell és un vell conegut pels quatre, tots l'hem escalada en alguna que altra ocasió i això ens permet anar per feina. La primera tirada és més descansada que les que hem fet fins ara, però els metres escalats entre ahir dissabte i avui ja es deixen notar i pugem concentrats, de totes formes no puc deixar de pensar que és un gust escalar aquí en una paret tan pintoresca, envoltats de faigs i amb el mar de teló de fons, un luxe poc habitual que no s'ha de desaprofitar.
El fet de conèixer la via ens permet anar ràpid i els dos llargs següents de cresta fàcil els fem a l'ensamble sense entretenir-nos. Quan arribem al peu del tram més exigent de la via, veiem que en Jordi ja s'hi està barallant, l'observem atentament per memoritzar els passos i amunt sense perdre temps.
Realment és la tirada més maca de la via i no per coneguda deixem de gaudir-la. El darrer llarg, alliberem tensió i cap dalt que això s'acaba! No deixa de sorprendre que dues vies tan properes tinguin un caire tan diferent, el tacte de la roca els marca el seu caràcter i el Vol, a diferència de la seva veïna, és farcit de passos d'adherència, equilibri i un equipament molt més d'aventura.
Bé, ja n'hi ha prou de reflexions! nou ràpel i a la carrera cap al cotxe, que es fa tard! Clavem l'horari a les set al cotxe i un minut abans de les vuit del vespre som a l'entrada del col·legi electoral per complir els nostres deures com a ciutadans, per què llavors diguin que els escaladors no estem conscienciats!

11 comentaris:

Anònim ha dit...

hola macos os felicito per la via terra incognita,em va agradar moltissim,desque escalo fa ja molts anys i a molts llocs,es de les mes que mes bon gust m'ha deixat.gracies per obrir una linia tant elegant i maca.una abraçada sergi(Alella).

Anònim ha dit...

Para mi fue todo un descubrimiento escalar la Terra Incognita el verano pasado, mientras aproximava creia que era una broma de mal gusto de mis amigos que alli pudiera haver alguna cosa a escalar con cara y ojos. Una vez el la via alucine con la verticalidad, la generosa presa y las vistas, todo ello en un grado muy homogeneo y mantenido, solo llevavamos cintas expres y hay algun largo donde aleja algo las chapas, pero se protege bien (si llevas...) Llegemos casi a la cima de las Agudes con la sensacion de haver escalado mucho. Una via de verano muy recomendable.

Ivan_bcn

laura pi ha dit...

Hola Sergi i Ivan, gracies pel missatge i el massatge! ens alegrem que us hagueu gaudit tant la via, nosaltres tambe vam ser el primer sorpresos de la linia que ens va sortir al pas, en aquesta paret tant oblidada per l'escalada. La veritat que al principi la nostre idea era fer una ruta mes d'aventura i autoprotegible, pero la roca tant compacte a alguns llargs no ens va donar gaire opcions,(Per cert en pocs dies restituirem els pitons que faltan al llarg 4 i 5 i amb aquest darrer endreçarem una mica la sortida per escalar mes)
Quan van acabar d'equipar la ruta no ens podiem pensar que gaire gent s'aproparia fins aqui adalt, despres ben mirat ens hem adonat que part de la seva magia no es tant sols la seva escalada, tambe es una aproximacio i una baixada per uns boscos d'somni. Ara que la roca s'ha acabat de netejar i estabilitzar pel pas de les cordades, sembla ser que s'esta convertinten una de les mijors opcions de l'estiu si vols escalar prou llargs sense patir per la calor ni tenir que fer grans quilometrades.

Bones escalades!

Mohawk ha dit...

Hola parella!

De nou a la Terra Incògnita aquest matí... molt bona línia pel que dóna de sí el sector, felicitats de nou!

Hem trobat un niu de falcons sobre la quarta reunió, just a l'esquerra del primer bolt, ja he deixat la nota al fòrum de la FEEC.

Un dubte, els burils del penúltim llarg, veu esbrinar d'on eren?

A tibar-li!!

laura pi ha dit...

Hola de nou Mohawk, ens alegrem que hagis gaudit d'aquesta escalada i per fi hagueu sortit per dalt despres de la vostre primera incursio frustrada, tot i que possiblemet per cracks com vosaltres ha estat un passeig, oi?
El niu de rapinyaires es tot un expedient X, cada cop que passo en fixo i els busco pero no sempre hi son alla, crec que estan prou apartats de la linea d'escalada i que si som prou curosos en no fer gaire soroll i merder tots hi tenim cabuda alla, tot i aixo aquest darrers anys al juliol ja han aixecat el vol a altres contrades, pero no esta de mes tenir-ho present.
Sobre el tema de les pitonises d'expansio(que no burils) que vam voler respectar per la seva curiositat i antiguitat, pero on mes val que ningu caigui alla..., pel que he averiguat als anys 60 abans de que tothom tingues llibertat i cotxe per bellugar-se com ara, Les Agudes era un terreny de joc molt frecuentat, sembla ser un dia en Joan Cerda i companys es van enfilar per l'espero entre la Terra i el Vol van seguir la feixa per buscar la sortida mes asequible, van colocar aqui 3 pitonises d'expansio en 4 metres en un tram prou facil i sense gaire logica ( fa pinta de ser alguna mena de practica) i van sortir una mica a l'esquerra pels darrers llargs del Vol. Si et fixes a peu d'aquesta paret nord i trobaras una gran escarpa uns 10 mts a la dreta del inici del 4art llarg i una reunio d'espits 10 mts a l'esquerra, sense cap continuacio logica amunt, altres vies com L'Itzi o l'Airun tambe tenen testimonis del pas de cordades abans nostre.
Bones escalades!

Mohawk ha dit...

Ei, merci per la resposta! Mola que hagueu deixat les pitonises d'expansió!!

Sobre el niu, doncs no sé, els polls eren força grans i sols els hi quedava volar... no crec que sigui tampoc una via amb super-freqüentació com per molestar-los gaire... i si a sobre és rollo expedient-X, ja, ja, ja...

A tibar-li!!

GRmans ha dit...

Hola Josep i Laura

El passat dissabte vam anar a fer la vostra Terra Incògnita... i brutal... la veritat... Nosaltres som d'Arbúcies i per part meva ja fa anys que em moc per aquests mons de déu buscant "paredons"... i va i no me'n havia adonat que vora casa també s'hi escala... i collons, quina via més xul·la!!!

Pep Montsant i Clara Ribatallada

laura pi ha dit...

Hola Pep i Clara, uauuu vaja missatge ens heu deixat, a veure quanta estona estem levitant avui jejeje, comentaris com el vostre donem per ben invertit el temps, calers e il.lusions.
Quanta rao teniu, a vegades voltem mig mon buscant tresors i a la cantonada de casa a vegades ens estan esperant sense saber-ho.
L'altre dia vaig estar amb una amiga alla i vaig quedar acollonit del cami que s'ha fet a la feixa del mig, senyal que s'esta repetint sovint tot i no ser un desti vertical, per motius que no venen al cas no vam fer la segona meitat de paret, sabeu si els ocellots de la quarta reunio ja han marxat de vacances?
Per cert.. Laura treballa a Arbucies, tot i que no ens coneixem de res, si algun dia te la trobes (i no t'espantes..)teniu la birra pagada, no tots els matins ens alegran el dia com vosaltres.

bones escalades!

GRmans ha dit...

Holes de nou Josep i Laura...
Bé ahir vam tornar a repetir la Terra incògnita amb un company osonenc...
Per altra banda, els ocells de la 4a tirada no hi eren ni dissabte ni ahir, per tant podem afirmar que estan de vacances...
I bé, si la Laura està per Arbúcies, viam si alguna hora em fa un truc i nem a fer la birra: 620 26 97 40
Pep Montsant

Unknown ha dit...

Ayer día de Sant Joan hicimos este bello y sorprendente recorrido, nunca me hubiera imaginado una vía con esa personalidad en Les Agudes, chapeau!!!

En el L5, hay un parabolt que se mueve el espárrago, está algo salido parece que haya recibido el impacto de una caída y el siguiente se ve un espárrago machacado , por lo cual el siguiente está a unos 6 metros y el tramo es finito y difícil de proteger, no se si es normal o algo ha pasado.

laura pi ha dit...

Hola Danny, genial que us agrades la via! vaig fer-la aquest diumenge passat tot i que em vaig arrosegar per culpa de la via del dia abans, tens tota la rao, crec que ha saltat algun canto i no tenia ni ideia de com passar per alla. El parabolt matxacat es cossa meva, quan la vam obrir, aquell tram era força fi i anava per la part d'adalt. Al variar el recorregut per sota ja no tenia rao de ser, pero diumenge si hagues estat be li hagues donat un peto! en els propers dies li donarem una solucio, bones escalades!!