- No és el que mires, és el que veus...-
Aquesta frase de Henry David Thoreau descriu perfectament l'actitud amb la que ens apropem a qualsevol nou repte de la vida, ja sigui a les relacions humanes, ja sigui a una simple paret... Potser aquesta curiositat infinita va fer que un gèlid mati de gener mentre feia una cursa a peu per les valls d'Hostoles, va apareixer davant meu una arrogant paret amb una cridanera fissura que el solcava del terra al cim travessant un cridaner sostre pel seu bell mig. La cursa automàticament va passar a segon terme i el meu cap va començar a bullir, els dies següents nomes buscava el moment per apropar-me a peu de paret per saber si allo nomes era fruit de la meva calenturienta imaginació o podria esdevenir una estètica ruta per ser escalada. No em podia creure que una linia tan evident hagues passat desapercebuda en aquesta allargassada cinglera de mes de 6 quilometres visible des de tota la plana de la Selva i el Girones, tot i aixi l'unic que sabia de cert que desconeixia l'existència de cap via d'escalada en el seu tram central, sens dubte el mes imponent. Uns quants viatges mes tard amb Laura deixavem enllestida una linea semiequipada, curta, pero intensa amb passatges d'escalada ben variats. Mesos despres inaguravem just al costat, un altre petit bombo, una linea fissurada d'aquelles que no s'obliden amb facilitat. Amb aquestes dues vies ara esta mes que justificada una visita a aquesta contrada d'amplies i tranquiles vistes, totalment inèdita fins ara pels malalts de la vertical.
Primer llarg: la via s'inicia sota un caracteristic sostre i ressegueix una llarga fissura, uns primers metres de roca a controlar i bruta de sorra, pero amb cantells d'escandol per superar la seva acusada verticalitat. A mesura que anem guanyant metres amunt la qualitat d'aquest curios rocam d'arenisca va guanyant molt. Tot i que les assegurances allunyen tenim bones fissures per protegir els passos. Reunio força penjada. 4 parabolts, 20 metres.
Segon llarg: sortida molt potent i fisica de la reunio, segurament el pas clau de la via, pero ben protegit, no fa por apretar. Travessa fina a la dreta just a tocar de l'allargassat i imponent sostre que superem per una estreta xemeneia molt fina de peus. Despres la dificultat va decreixent mentre ascendim per un estetic diedre que ens deixa en una comoda i panoramica reunio. 6 parabolts, 35m.
Tercer llarg: enfilem en busca d'una placa amb fissures als seus extrems que acabem pujant en xemeneia. Breu travessa lateral i passos fins de peus que ens porten a l'inici d'un facil offwidth. Acabem la via amb un rabios pas de bloc amb roca roma. Ja nomes queda gaudir de les vistes mentre muntem un rapel a tope de corda que ens deixa a peu de paret. 4 parabolts, 25 m.
Acces: Venint de Santa Coloma de Farners, just abans d'arribar a Amer, surt una pista asfaltada a la nostra dreta, hem de seguir en tot moment les indicacions de "Sant Climent d'Amer", un cop hi arribem seguim 200 metres mes i continuem per una pista de terra, a 1 quilometre de distancia trobem una bifurcacio i agafem la pista de l'esquerra en forta pujada. Just abans d'una cadena amb el rotul de "cami privat" deixem el cotxe als marges de la curva. La paret i el cridaner sostre ara ja som ben visibles davant nostre. Seguim amunt a peu i als 50 metres de passar un paller en runes trobem al costat d'una bassa unes fites que marquen un corriol per dins un espes bosc i que ens deixen a peu de via en 35 minuts.
Material: cordes 60m (pel ràpels), 10 cintes, camalots del 0,5 al 3
Altres dades: Estem a finques privades, aparquem be i siguem respectuosos amb el medi per evitar problemes futurs. Tot i no ser un area on l'escalada estigui regulada, val a dir que mentres estavem obrint via ens vam passar a fer una visita els forestals a informar-nos que en aquesta cinglera hi ha una parella de rapinyaires protegida, que fa anys que fan el seu seguiment i ens vam demanar d'evitar escalar en periode de nidificacio entre març i juliol. Tardor i hivern son les epoques ideals per apropar-nos.
La resenya:
The video:
