ad astra per aspera - a les estrelles pel camí més difícil - SENECA

noves vies "trad" a la Punta Trencabraços, Cala Montgo, L'Escala.


El mateix dia que anem amb l'Ivan a escalar la via "Escorpora" a la Punta Trencabraços de Cala Montgo, quedem fascinats, pel lloc i l'ambient que es respira, pero sobre tot per les possibilitats que dona aquesta roca de formes tant fascinants i agraïdes que sembla dissenyada expressament per ser escalada.




Als pocs dies ja tornem a ser al mateix lloc i aquest cop amb l'artilleria a l'esquena per afrontar el pany de paret mes llarg i llaminer. Superem amb èxit la travessa "suca-suca" carregant el megapetate amb taladro, ring's inox, pitons i altres trastos necessaris per afrontar amb garanties el desplom que tenim per davant. Pero la roca un cop mes no ens deixa de sorpendrens en tot moment i l'Ivan deixa l'artilleria a la reunio i enfila amunt, en tot moment la roca va marcant el cami i els nombrosos ponts de roca que van sortint al pas permeten una protecció natural i respectuosa, quan els forats desapareixen es el moment de fer treballar a caldo els friends. Un rabiós desplom dona pas a un estètic diedre que ens obre el cami a la vertical.





Muntem R a una ample i còmode vira, ara toca un llarg de tramit i equilibri,  Laura encara la quarta i darrera tirada a traves d'una xemeneia desplomada amb roca fantàstica i de formes fantasioses que ens planta al peu del Cami de Ronda que recorre aquests penya-segats pel capdamunt. Es aqui dalt on amortitzem tot el pes que hem carregat fins ara inútilment. Davant la precarietat de muntar res solid optem per col·locar un químic inox que tambe ens servira per rapelar a peu de via si volem enllaçar altres vies i aixi aprofitar la jornada al màxim. D'aquesta manera queda inaugurada "Nautilus", la millor linea de la paret amb gairebé un centenars de metres de recorregut.


Em poques setmanes invertim unes quantes visites a acabar d'obrir les lineas mes lògiques que ens brinda aquest penya-segat, on la tònica sempre es la mateixa, escalada vertical o desplomada, roca de tacte i canto genial, gairebé sempre amb possibilitats d'autoproteccio que fa que no col·loquen cap ferro, nomes instal·lem un rapel per accedir a peu de via i les lineas que seguirem quedan marcades amb ponts de roca equipats amb corda estàtica de 11mm.




Un bon lloc per iniciar-se en el "catxarreo", amb grau moderat, aproximació inexistent, ideal pels matins d'hivern o les tardes d'estiu i on cal tenir ben present l'estat de la mar. Adjunto una vista general on esta corregides les errades que van sortir publicades al VERTEX


5 comentaris:

albertganxets ha dit...

carai companys, topo al sarró de les pendents, per quan la meteo obligui a visita marina i gironina

una demostració que encara hi ha moltes línies boniques i moderades per obrir, si tenim els ulls oberts i la ment desperta.

abraçada. Quan pugi us truco

Xavi ha dit...

Molt bé parella, ja tenim feina per a la propera temporada estival!
Molt bona topo!!

Salutacions!

nenivan ha dit...

Quina gran temporada que varem passar embafats de totes les propostes que se'ns anaven presentant a davant i que no donavem a l'abast per obrir. Al final el resultat ens ha donat grans moment i moltes satisfaccions.
Records a tots

josep i laura ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
josep i laura ha dit...

Albert, ja saps que et tinc deures per tu, sera un plaer com sempre que ja fa temps que no degusto els teus megaentrepans.

Xavi, xancles, tovallola i a escalar, un canvi de registre ben diferent al que tens per casa.

Ivan, ara que l'estiu ha quedat enrrere quins bons records d'aquelles setmanes il·lusionants i a contra-rellotge i que ens semblava que el nostre petit tresor podia ser profanat en qualsevol moment.

Salut, tapia i salabror!