**** Veintegenarios (170m, 6b+), Pollegó Inferior (cara sud), Pedraforca

Diumenge, 14 de juliol de 2024

Cada cop que vaig a la sud del Pedra reprenc una relació complicada, perquè per més difícil que resulti d'entendre, aquesta roca enamora. La paret enlluerna. Placa perfecta en el més mínim detall que la Veintegenarios fa lluir.

La via és curta, però demana d'una tècnica que magnifica les tirades i ens fa avançar un pas més en aquesta simbiosi de devoció i fe. L'adherència mai havia sigut tan resolutiva. Calcari impol·lut, pentinat en canaleres que el fan diferent. Per moments se'ns escapa la lògica dels passos, però insistim fins fer-la visible.

Arriscar val la pena, l'atractiu de la via ho justifica. Escalem sense presses, el vent ens acompanya. Centrats en l'espai breu que abastem amb la pell aprenem d'una línia que converteix la verticalitat en equilibri. Intel·ligent, entén la paret. Afinitats que funciones.

Notes d’interès vertical: Veintegenarios (ressenya original SilencioMineral), elegància, coherència i perspicàcia sumades forgen aquest itinerari que ha sabut crear el seu propi espai en el vessant Sud del Pedra. Tot i els pocs anys que porta de rodatge el seu encert i popularitat l’han convertit en clàssica moderna de referència. Una línia i una paret que transformen l’escalada en plaer simple i sofisticat alhora.

- Encara que a aquestes alçades no sembli possible amb bon ull sorgeixen panys intactes, oberta l’octubre de 2015 per Jose Bermudo i Marc Cuesta.

- Ben equipada amb bolts, pitons i algun pont de roca. Assegurances correctes, però que obliguen a escalar, als trams senzills allunyen i pot ser necessari algun flotant per disminuir distàncies. Totes les reunions muntades (bolts), però no rapelables.

- De material necessitem quinze cintes i un joc de tòtems/friends (de tòtem negre a C1), estrep opcional en funció de com portem el grau.

- Roca esplèndida, calcari compacte, aspre i tan adherent que provoca una reacció d’adoració immediata. El segell de la sud del Pedra és deixa notar en un predomini absolut de la placa amb diverses variants que li donen interès, ja siguin breus desploms, verticalitat incisiva i canaleres exclusives. Regletes salvadores, bústies i cantells roms ens permetran resoldre moviments on l’equilibri sempre és clau. Tan sols alguna llastra dubtosa i el llarg final trenquen la tònica de bona roca.

- Grau homogeni i molt lligat a una bona tècnica, sinó la percepció és que està col·locat amb criteri ajustat. Combina trams de finura amb d’altres atlètics, demana ser resolutiu i llegir bé la paret (6a+ oblig).

- Compromís baix/mitjà, equipament i qualitat de la roca permeten arriscar en els passos. Tot i la relativament llarga aproximació la via és ràpida d’escalar.

- Orientació sud, vessant encarat a ple sol. Malgrat el que l’orientació pot donar a entendre, és una bona opció per a mesos calorosos ja que per la paret sempre hi corre un aire que refresca encara que estem en ple estiu.

- Traçat que demostra imaginació i estil, lògica plena a cada tirada. Una línia que no neix de l’evidència, sinó de la perspicàcia que permet trobar la seqüència de les plaques i aprofitar els breus sistemes de fissures que fan vàlida una verticalitat insistent. Hàbils travessies garanteixen l’ambient. En conjunt tirades sostingudes i d’atractiu intens, llevat del darrer llarg tota la resta aporten exigència i elegància a l’escalada. Adherència mana, però no ens deslliurarem de trams atlètics que deixen els braços calents.

- Accés, des del pàrquing el mirador de Gresolet, al que s’hi accedeix des d’un trencant de la carretera B-400 entre Saldes i Gósol (enllaç maps).

- Aproximació, des del mirador pugem al refugi Lluís Estasen i seguim fins la tartera de l’Enforcadura, la creuem i passat un gran bloc ja trobem un camí (fites i marques verdes) que puja pel bosc i ens porta a l’aresta. Seguim pel cordal fins un marcat coll pel que baixem fàcilment fins el peu de la cara sud perfectament visible al nostre davant.

La Veintegenarios discorre pel pany dret de la muralla (foto ubicació SilencioMineral), comença a l’alçada d’un característic sostre en forma de mitja lluna (1h30min). Trobem una fletxa picada a l’inici i els primers bolts són visibles, compte amb no confondre’ns amb una línia de bolts més antics situada a l’esquerra, és la Delirium Tremens (croquis vies veïnes RomanticGuerrer).

- Descens, la via acaba en l’àmplia pendent de les Costes del Dou, baixem seguint fites i marques verdes fins que la carena es converteix en crestall. Seguim avall resseguint la cresta fins perdre força alçada i quan el cordal es fa més aeri estem atents perquè el camí entra a bosc i baixa fins la part baixa de la tartera de l’Enforcadura des d’on ja retornem al refugi i aparcament (45min).

Tenim també l’opció d’aproximar directament per la cara sud, si us decanteu per aquesta alternativa aquí teniu la informació.

Vies com aquesta et fan devot de la cara sud del Pedraforca, fan vàlida una línia que d’entrada sembla impossible. Muralla enigmàtica plena de prodigis, porta l’adherència a un altre nivell i la Veintegenarios ens en fa virtuosos.

companydeviatgeiatzars:Lau

π