Benvinguts al Paradís: **** Reina-Sánchez (235m, 6a/Ae), Ganivet de Diables, Montserrat

Dissabte, 25 de maig de 2024

Quan l'evidència és norma la bellesa de la línia ho pot tot. La Reina Sánchez no admet cap feblesa, no sigui que la Paret de Diables faci ombra al Ganivet. Penjats del buit del seu arc gaudim de l'espectacle. Avui som part de l'escenari grandiós de la nord de Montserrat. M'ha costat tornar-hi, però és tan bo percebre de nou el batec profund que desvetlla. Pur instint, com la via.

Clàssica de la vella escola de recorregut perfecte i lògica absoluta, no hi ha més a dir, tan sols escalar. No ens separem de la fissura, per més que a vegades costin de trobar, en ella estan tots els passos. Aèria i intensa, conserva prou rovell per mantenir l'essència. No la recordava fàcil i segueix sense ser-ho, un diedre que és pilar es converteix en fissura ampla en la que mai acabes de saber com col·locar-te.

Conglomerat ancestral de gest incòmode. El compàs de la fissura ens aboca a un arc magnífic que resseguim en flanqueig continu. Quina travessa, cada passa és d'aire. L'estètica de la via arriba al màxim, però irromp el tall net del fil del Ganivet. S'acaba la muralla. Terrenals de nou, els acords de l'escalada, però perduren. Melodia de la nord.

Notes d’interès vertical: Reina-Sánchez (ressenya RomanticGuerrer), clàssica indiscutible del Ganivet de Diables d’una lògica visual tan poderosa que articula per si sola un itinerari que no necessita presentació. Una línia que fa sorgir la necessitat d’escalar-la.

- Oberta el 1972 per Gabriel Reina i Antonio Sánchez.

- Via semi-equipada amb un estil ben peculiar, bolts que s’alternen amb pitons (bastants d’ells força malmesos), ponts de roca com a mínim curiosos i uns pocs burins en els trams d’artificial. Reunions restaurades (tres bolts), en general incòmodes i força penjades. A les tirades, deixant de banda els bolts col·locats en un necessari re-equipament, la major part d’assegurances que hi trobem són antigues (possiblement algunes són encara les originals) i no permeten abusar de la confiança que hi dipositem. Els primers llargs són els més nets amb diferència, en especial l’espectacular xemeneia/off width de la quarta tirada.

- De material necessitem divuit cintes, estrep i joc de tòtems/friends (de tòtem negre a C4), C5 opcional, però útil per l’off widht. Preveure cordinos per escanyar algun pitó. Conglomerat ben afermat i de tacte no sempre òptim, el segell de la nord no pot faltar. En general roca de qualitat on predomina còdol menut i compacte. Tan sols el primer llarg és descompost. Les fissures són de lectura difícil.

- Grau clàssic i de cara nord, en general fa treballar més del que la ressenya augura (6a oblig o com li diuen alguns V incòmode, tot depèn de l’època que prenguem com a referència, ressenya original). Escalada tècnica i variada, tant en placa com en fissura.

- Compromís mitjà, tot i que re-equipada queden encara forces pitons en mal estat, la possibilitat de reforçar amb flotants dóna un plus de seguretat. La xemeneia/off width de la quarta tirada resulta exposada sense friends grans (bàsics C3 i C4, si portem el C5 també el fem anar).

- Orientació est/nord-est, sol reservat al matí, el migdia ja és territori de l’ombra.

- Traçat impecable, un arc perfectament definit que destaca sobirà en la paret (foto DesventurasyMilagros). Lògica i elegància són els seus punts forts. El recorregut presenta dues parts clarament diferenciades, una primera meitat de tarannà més tradicional, centrada en la fissura i una segona part que tot i no abandonar la guia de l’arc resulta més plaquera i més ben assegurada. Excepte la primera tirada i la darrera que són de tràmit, la resta són variades i d’una intensitat que no decau.

Primer llarg net i de roca trencada que demana atenció, trobem la R1 en un còmode replà a l’inici de la fissura. Segon llarg, pedestal que no acaba de definir-se en diedre, escalada tècnica i de finura que et posa a lloc. Tercera tirada, diedre atlètic perfectament fissurat i de cantell generós amb arribada neta a la reunió, vibrant. Quart llarg, xemeneia que dóna el toc singular a la via, esdevé off width d’amplada incòmoda i d’una netedat que fa respecte, cal escalar-lo amb calma, encastament obligat.

A partir d’ara l’arc fa de guia, entrem en territori de plaques on es combina lliure i artificial sobre peces antigues. Tres tirades de flanqueig, aèries i on predomina el gest. Sisè llarg juntament amb el tercer són els de lliure més bonic. Els dos últims llargs, setè i vuitè, es poden enllaçar sense problemes.

- Accés, aparcament del monestir de Santa Cecília, situat al lateral de la carretera BP-1103 (enllaç maps).

- Aproximació, caminem per la carretera uns metres en direcció al Monestir de Montserrat i ràpidament trobem un camí que puja pel flanc de la muntanya i enllaça amb el camí de l’Arrel (marques GR vermelles i blanques) que seguim cap a la dreta flanquejant per sota la muralla.

Deixem enrere la paret de Patriarques i a la que estem a l’alçada del Ganivet busquem un corriol que s’enfila per un torrent força tancat (fita) en direcció a la paret. El sender es difumina per estones, però fixant-te sempre trobes la continuació. Un cop a la base del Ganivet resseguim la paret cap a la dreta fins divisar el característic arc de la via (1h). La Reina-Sánchez comença per un mur esglaonat d’aspecte poc engrescador a l’esquerra de la fissura principal.

- Descens, la via acaba al fil del Ganivet on trobem una instal·lació que amb un ràpel de 30m ens deixa al coll que separa el Ganivet de la Paret de Diables. Des del coll baixem amb compte cap a la dreta (oest) per terreny esllavissat de fang i arbres. Tracem una diagonal a la dreta pel millor pas en aquest terreny dret i mòbil fins arribar a la canal dels Avellaners. Baixem per la canal mantenint-nos a prop de la paret de Patriarques fins sortir al camí de l’Arrel pel que retornem seguint el GR fins l’aparcament (1h).