*** CER l’Escala (100m, 6a+), Punta Milà, l’Escala

Diumenge, 19 de maig de 2024

Hi ha vies que fan ombra a l'empenta del mar, la CER n'és una. Per més que el nom d'intrèpida se l'apropií la veïna Sirena, l'autèntica aventura la trobem en aquest itinerari de rotunda verticalitat. Per primera vegada aproximo a la Punta Milà per dalt i tot i saber del seu perfil altiu, abocar-se al buit esdevé prova de foc iniciàtica.

Ràpels que concentren un vertigen que de tan fluctuant resulta desconegut, ens deixen arran d'aigua. Envoltats de la llum del migdia atrapada en les onades, la paret és la nostra única terra ferma. Escalar, no és opció, és camí. Quin primer llarg més increïble. Un pedestal de cantells opulents esculpit pels temporals abasta l'esperó. Roca impregnada de marinada, esquarterada en fissures de tacte salvador.

Colgats del seu fil, som testimonis directes de la força que desplega el penya-segat. La sal als dits i l'esveltesa traïdora dels desploms ens demana habilitats noves en el gest. Avui cal ser atletes de la vertical per no esdevenir captius d'un buit que traspassem contínuament. Escalar sobre el mar fascina i la CER demostra que l'esforç pot ser plaer i elegància.

Notes d’interès vertical: CER l’Escala (ressenya dels oberturistes), juntament amb la Intrèpida Sirena una de les vies més representatives de l’escalada a la Costa Brava, tot i que un punt més guerrera que la seva popular veïna. Atlètica i elegant, destaca per la sensació de profunditat i el respecte que suposa tenir el mar a tocar. Tal com s’afirma la primera tirada és una de les millors d’aquests penya-segats mariners.

- Va ser oberta pels membres de la secció de muntanya C.E.R. l’Escala, J. Rosado, J, Fusté i I. Royo durant l’agost de 2011 i juny de 2012.

- És tracta d’una via equipada amb químics i algun pont de roca. Totes les reunions són de tres químics i rapelables. Trobem la R0 en un pedestal situat a un metre i mig per sobre de l’aigua. Primer llarg equipat amb alegria, assegurances distants, molta brisa marinera entre elles i no sempre dóna joc per posar flotants. A les dues següents tirades assegurances correctes i més properes on la dificultat apreta.

- De material necessitem catorze cintes (si reforcem la primera tirada millor dur-ne setze) i joc de tòtems/friends (de tòtem negre a C2).

- Calcari amb denominació d’origen Costa Brava. Roca bona sempre que no ens sortim de la línia, el tret més significatiu és un primer mur que arrenca amb generoses gandes de formes arrodonides, més pròpies d’un rocòdrom que de paret. Els desploms i un tacte salat al que t’has d’acostumar són la marca de la casa. Predomini de plaques amb fissures horitzontals on s’alternen cantells tallants i passos sobre roms.

- Grau enèrgic que convé revisar a l’alça. Atlètica i amb prou distància entre assegurances al primer llarg perquè el sisè resulti obligat (6a oblig). Ambient que impressiona i tacte salobre li afegeixen un plus.

- Compromís alt, sense barca no hi ha possibilitat d’abandonament, només podem sortir per dalt. Si optem per entrar des del cim els ràpels són compromesos i tècnics, per norma la paret desploma i cal guiar-los per no quedar colgats del buit.

- Orientació sud-est, si busquem l’ombra la trobarem a la tarda. Important evitar escalar amb llevantada o fins i tot dies després ja que la humitat impregna la paret i deixan els dos primers llargs ben xops amb un tacte molt relliscós. Els millors dies per fer la via són els que bufa la tramuntana ja que asseca la paret. Compte si hi ha mala mar, el peu de via està a tocar de l’aigua, a l’abast de les onades.

- Traçat que resol en tres magnífiques tirades la verticalitat del penya-segat exhibint una seguretat que no li permet ignorar ni als desploms. La línia és atrevida, aèria i amb una estètica que té molt a veure amb l’ambient marí que l’envolta. Primer llarg antològic, una interminable aresta que arrenca del mar i ens manté en suspens per elegància de moviment i distància entre assegurances. Bellesa que impressiona i demana cap seré, mereix figurar entre els millors que puguem trobar en aquests penya-segats.

Segona tirada que arrenca picant i acaba sent francament desplomada, farcida de cantells que ens faran treballar per solucionar els passos. El tercer llarg és una fantàstica placa de roca aspra que dóna joc a regletes i romos. Tècnic i de bellugar-se, convenç i fa pensar.

- Accés, des de Cala Montgó a l’Escala (enllaç maps, des del 15 de juny a 15 de setembre l’aparcament és de pagament mitjançant una App (info enllaç). Aproximació, amb barca per mar o bé a peu resseguint el GR (marques vermelles i blanques) que surt a la dreta de la cala i recorre el perfil de la costa arran de mar. El camí va fent pujades i baixades, però després de creuar un parell de petites cales el GR puja decidit fins el cim de la Punta Milà, fàcil de reconèixer pel búnquer i galeries que hi trobem (40 min).

Una barana de fusta delimita el penya-segat, hem de localitzar un arbre des d’on fer un curt ràpel fins la darrera reunió de la Intrèpida Sirena visible des de la carena (preveure cinta i maillon que recuperarem al a tornada). Baixem rapelant aprofitant les reunions de la Intrèpida Sirena (ressenya original), millor no saltar-ne cap i utilitzar una sola corda. El darrer ràpel va molt en diagonal a l’esquerra, és aconsellable passar la corda per les assegurances per guiar-la i evitar que caigui a l’aigua al recuperar-la. En conjunt els ràpels són tècnics i volats, és difícil no deixar-se impressionar per ells (panoràmica vies blog Perversió vertical, CER núm.1 i Intrèpida Sirena núm.2).

Si optem per aproximar per mar tenim dues alternatives, la més pràctica i econòmica és sortir de Cala Montgó amb la zodíac de l’Àlex (telf 600612958) que en tan sols deu minuts ens porta a peu de via. Àlex, però només treballa els mesos de ple estiu, la resta de l’any tenim l’opció de sortir des de l’Escala contactant amb l’Enric Panoi (telf 636264600), en aquest cas el trajecte és de 30 min i el retorn per terra serà més llarg.

- Descens, la via acaba en el cim de Punta Milà a tocar de l’arbre on hem fet el primer ràpel. Compteu 30min per desfer el GR fins el cotxe.

Escalar sobre el mar té un punt que em fascina, una atracció que es converteix en lligam i em fa tornar cada estiu a les parets de la Costa Brava. La CER ha estat la descoberta del tresor, premi gros que ja intuïa i que s’ha materialitzat en una escalada d’atractiu impactant i buit vertiginós. Mediterrani en format insospitat.

companydeviatgeiatzars:Lau

π