Benvinguts al Paradís: 06/24

*** Songoku Krilin (75m, 6b), Esperó Remacha, Sant Llorenç de Montgai

Dissabte, 30 de març de 2024

Hi ha vies on t'ho passes bé, la Songoku Krilin és una d'aquestes. Descomplicada, però amb passos que són com un cop de puny ben donat, et posen a lloc. Una ullada ràpida des de peu de paret no desvetlla els secrets del traçat. És curta, això ho sabíem des de bon principi, però la dimensió dels sostres només la captes quan hi ets pel mig. Intensitat i ambient.

Verticalitat que tendeix al màxim i obliga a afinar tècnica, sense descuidar la potència. Ens hi apliquem amb ganes, aquesta roca sacseja la mandra i parla a través d'un tacte que a vegades tendeix a mínims. Escalada panoràmica no apta per incrèduls. L'esperó Remacha té el seu caràcter.

Notes d’interès vertical: Songoku Krilin (ressenya RomanticGuerrer), escalada en format reduït, però amb un atractiu tan rotund que la fa completa de cap a peus. Ràpida, atlètica i ben equipada resulta una excel·lent opció si anem escassos de temps. La seva és una acurada brevetat a la que no li falta de res, satisfà.

- La via es troba completament equipada amb bolts i un pitó anecdòtic al primer llarg, record de temps passats. Reunions rapelables fàcilment identificables per unes grans anelles d’època. Tot i l’equipament es manté la concepció clàssica de l’itinerari, les assegurances protegeixen els passos, però per sortir-ne toca escalar.

- De material necessitem deu cintes, l’estrep és opcional en funció de com gestionem els desploms de 6b.

- Roca, calcari del bo, compacte i amb bona adherència, tan sols alguns passos del segon llarg acusen desgast i tacte polit. En general roca aspre que mossega els dits, les fissures arriben a tallar i permeten reposos als desploms. Plaques on verticalitat mana i que es converteix en senya d’identitat en la part superior on destaquen sostres de roca taronja esplèndida.

- Grau posat amb decisió, potent com els passos mateix (6a+ oblig).

- Compromís baix, equipament i logística de la via minimitzen l’exposició. Escalada per apretar-li convençut.

- Orientació sud i amb les millors vistes a l’esquena, el pantà il·luminat per un sol que no faltarà.

- Traçat dinàmic, resolt amb audàcia i enginy. Sorprenent com busca els desploms i els integra en l’escalada amb inesperada naturalitat. Tirada inicial més clàssica i les dues restants més atrevides i amb una concepció esportiva de la dificultat que combina tècnica i potència a la perfecció. En aquestes darreres els bolts ens guien envers una lògics impossible d’endevinar des de la reunió. Línia acrobàtica i aèria, et deixa encès.

- Accés, des de Sant Llorenç de Montgai prenem la carretera LV-9047 en direcció Camarasa i aparquem en algun dels eixamplaments del voral a l’alçada de les parets (enllaç maps).

- Aproximació, caminem per la carretera fins plantar-nos just davant de l’Esperó Remacha, una corda i uns graons metàl·lics permeten remuntar el curt desnivell que ens deixa a la base de l’esperó (5min). Una gran placa de marbre marca l’inici de les vies, la Songuku Krilin és la de més a l’esquerra. Un cop escalant cal estar atents, perquè a l’alçada del segon o tercer bolt la via es bifurca i la nostra marxa a l’esquerra, la de la dreta correspon a la via Normal (croquis Luichy).

- Descens, bonic camí pel vessant oposat. Des del cim de l’esperó caminem en direcció contrària a la paret (nord) fins trobar un sender que va baixant fent zetes fins gairebé la plana, abans d’arribar-hi, però gira a la dreta i planeja per una antiga pista. El camí es va difuminant, estem atents a trobar una fita a l’esquerra que indica la baixada fins la pista principal. Un cop a la pista anem a la dreta i baixem a la carretera vorejant per sota la Paret de l’Os i retornem a l’aparcament (20min).

Desconec qui són els oberturistes, però són gent amb traça, resulta sorprenent com la línia troba el pas pel perfil més desplomat de l’esperó. Una via on cansar braços i passar-ho bé escalant sempre que vingueu amb ganes de tenir molt d’aire sota els peus. Ambient i brillo en pot petit!

companydeviatgeiatzars:Lau

**** Aguanta (250m, 6c), Rentisclera de la Maçana, Camarasa

Dimecres, 21 de febrer i divendres, 29 de març de 2024

Hi ha bavareses que marquen la diferència, la de l'Aguanta n'és una. Des de l'embassament de Camarasa sorprèn l'enganyosa fragilitat de la seva línia. Després d'un parell d'incursions a la Rentisclera de la Massana venim amb part dels deures fets. Coneixem la sintonia ben estructurada de les vies veïnes, però en l'Aguanta l'ona és una altra, aquí s'expressa el veritable caràcter de la paret, el que mossega.

Tornem al terreny d'aventura on el millor company és un bon joc de friends. La línia no es conforma amb murs grisos de tacte excepcional, sinó que va un pas més enllà i deixa que les fissures mostrin la seva excel·lència. El resultat és increïble. Escalada sostinguda, atlètica, dura, però d'una lògica tan visual que resulta única. Se'ns dubte, la bavaresa de la quarta tirada és l'estrella de la via, encara no entenc per quin estrany sortilegi creua sostres amb tanta seguretat.

La resta del traçat, però li va a la par, tremendament aeri, acumula bellesa i neguit. Tot i així aquest entorn rústec, de terra aspra i horitzó extens m'aporta la calma que fa de contrapunt. Magnífica jornada la d'avui, de les que deixen sensacions que duren dies. A l'Electric Ladyland li ha sortit competència.

Notes d’interès vertical: Aguanta (ressenya original), encara hi ha qui sap veure més enllà de l’aspecte genèric de la paret i crear una via on la tàpia exhibeixi el seu potencial. Recorregut sinuós que no obstant amaga una lògica que converteix els llargs en extraordinaris. Imprescindible pels amants de les fissures.

- Un diamant en brut obert l’any 2020 i polit lo just per Montse Betorz, Albert Salvadó i Emili López. - - Concebuda com a clàssica moderna es troba semi-equipada amb bolts i ponts de roca. Les expansions són les justes per mantenir el tarannà tradicional de la via i treure el màxim partit de les fissures. Reunions equipades (dos bolts), excepte la R8 (arbre). Tant la R7 (un bolt i un pont de roca) com la R9 (un bolt) s’han de reforçar.

- De material necessitem setze cintes, tricams, joc de tòtems/friends (de tòtem negre a C3) i doblar del C0.75 a C2.

- Bona roca, calcari que permet el toc d’escalada tradicional i que destaca per les possibilitats que ens brinda. Al llarg de la via trobem des de magnífiques plaques de cantells roms fins a fissures on s’amplia el ventall de la tècnica i fan clàssica la línia. En general s’alternen murs compactes i d’adherència magistral amb fissures rotundes, ben definides i sanejades a consciència per gaudir-les. Cal parar atenció tan sols a trams puntuals de llastres i líquens.

- Grau correcte dins els cànons tradicionals, el plus d’intensitat li dóna la netedat dels llargs i la dificultat mantinguda (6a+ oblig).

- Compromís mitjà, en general on no hi ha expansions les possibilitats d’equipar són bones i al llarg de la via hi han vàries opcions d’abandonament. La primera part de la via és rapelable i després del cinquè llarg es pot sortir caminant flanquejant per la feixa en diagonal ascendent a la dreta.

- Orientació sud, sud-oest, vessant obert al sol, bona via d’hivern.

- Traçat que sobre la ressenya pot semblar regirat, però a la que et poses en matèria resulta d’una lògica i encert total (foto blog lo GalldePonent). Escalada variada, que imposa i engresca per igual, cada llarg no fa més que sumar interès al recorregut. Per arribar al primer bolt cal trepar a un arbre (més senzill del que aparenta) i un cop enfilats a l’esperó flanquejar decidits a dreta fins trobar la línia de bolts que ens guiarà amunt per una fantàstica placa de franges horitzontals. Aquest primer llarg fa més dels trenta metres que marca la ressenya, R1 enfilada a la dreta abans d’una curiosa canal que interromp la paret.

El segon llarg comença amb una travessa fina i quan l’acabes toca rumiar per on encarar la placa. Canvi de reunió, travessem la feixa i anem a buscar un diedre inclinat situat al tombar de la paret, damunt seu ja veiem l’esplèndida fissura i els sostres del llarg estrella de la via. Tercera tirada, bonica i clàssica, diedre senzill.

Quart llarg excepcional, una única i interminable bavaresa gairebé neta perquè res no destorbi l’elegància de la línia. Cinquè llarg, arrencada emocionant per una placa de cantells rotunds, però roms i tot seguit un diedre dels que fa treballar. R5 en una vira, per continuar escalant cal baixar cap a l’esquerra per una feixa diagonal que ens deixa al peu del següent tram de paret.

Una fissura taronja amb forma d’arc protegida amb bolts i un pont de roca a l’inici defineix el sisè llarg, el més obligat de la via. La fissura, ampla i sorrenca resulta de mal equipar, haurem d’escalar-la en bavaresa, però també treballarem en placa. Setè llarg, fotogènic i divertit, fissura agraïda amb flanqueig panoràmic.

En la vuitena tirada sortim de la reunió cap a la dreta vorejant per sota un bec de roca fins que ens hi puguem enfilar i seguir amunt per un diedre desplomat. Novè llarg, elegant i tècnic, placa gris de roca velcro que després de tanta fissura suposa un canvi de tarannà que completa aquest recorregut de categoria superior.

- Accés, des de Camarasa continuem per la C-13 en direcció Tremp i un cop passat els dos túnels de la presa de Camarasa aparquem en un dels laterals de la carretera, aparcament Cova del Tabac (enllaç maps).

- Aproximació, reculem uns metres per la carretera i saltem el mur de contenció pel seu punt més baix (fites visibles al bosc). Seguim un sender que marxa cap a l’esquerra i s’enfila per l’esperó rocós que ens barra el pas per després vorejar-lo i seguir avançant en lleugera tendència a l’esquerra abans d’enfilar cap a la paret (fites). Un cop a la base de la muralla flanquegem cap a l’esquerra. Després de creuar sota una zona de baumes trobem els magnífics murs de roca gris per on van les tres vies d’aquest sector (30 min).

La primera que trobem és la nostra línia, l’Aguanta, flirteja amb l’esperó i a la seva esquerra trobem tres línies d’esportiva. Un cordino nuat a la sabina a la que ens haurem d’enfilar per abastar el primer bolt dóna la pista.

- Descens, en la carena busquem un corriol que marxi en direcció oposada a la paret (nord) i ràpidament desemboquem en una pista per la que anem a la dreta. Avancem planejant amb magnífiques vistes sobre els dos congosts fins arribar a una explanada on trobem al costat d’una torre d’alta tensió el coll (rètol indicador) pel que baixa cap a la dreta en infinites ziga-zagues el sender cap al Congost de Mu.

Quan portem una bona estona baixant (dos terços del camí cap el congost i abans d’arribar-hi), en un tram recte en el que deixem enrere les torres d’alta tensió estem atents a trobar un marcat sender a la dreta (fites) pel que continuar baixant. El sender voreja per sobre la central elèctrica i ens retorna a la carretera. Descens bonic, pintoresc i relaxant (40 min).

La Montse, l’Emili i l’Albert han aconseguit de nou allò que tot oberturista voldria, que la força de la línia s’encomani a l’itinerari per bastir una ruta capaç de treure la son al primer cop d’ull. Poques escalades combinen elegància i potència amb tant d’estil.