**** La Danza de la Lluvia + Diedro de las Sirenas (230m, 6b+, 6a+ oblig), Puig Campana, Alacant

Dijous, 29 de desembre de 2022

El calcari estima l'aigua, la necessita per forjar la seva identitat, sense ella nosaltres no sabríem dels seus camins. Atracció que en ocasions cristal·litza en itineraris magnífics capaços de fer sublim el pany més esquerp. La Danza de la Lluvia n'és un, escalar-la ens fa afortunats.

El seu és un traçat que entén el Puig Campana i deixa que s'expressi a través d'una roca que ens ho dóna tot. Una línia de fissures ens guia a través de murs on infinites gotes han deixat la seva empremta. Calcari filós, punxant, que talla l'alè i afina la tècnica, gràcies a ell la verticalitat juga al nostre favor. I quan la paret per fi es digna a donar-nos una treva seguim pel Diedre de las Sirenas, espectacle de via.

Entrem en una altra dimensió, la roca es converteix en corall, milers de crestalls diminuts que ens afermen a una tensió que parla el llenguatge del buit. Diedre apoteòsic, crea el seu propi espai i l'emplena d'una elegància contestatària que et deixa en estat de gràcia. El vent es suma a la festa, ja fa estona que corre per la paret i ens recorda que aquí no som terrenals.

Notes d’interès vertical: quan plaques i fissures es combinen amb una roca sputnik el resultat és una escalada que no és d’aquest món, estem a La Danza de la Lluvia i el Diedro de las Sirenas (ressenya Luichy). Dos itineraris que sumats ens brinden una línia única, d’una elegància tan rotunda com els mateixos passos que li guarden el secret, perquè l’indiscutible atractiu del traçat resta eclipsat per la poderosa presència del vessant sud del Puig Campana.

La Danza va ser oberta l’any 1990 per P.P. Díaz del Río i diferents companys de Cartagena que respectant la naturalesa de la línia varen optar per un traçat semi-equipat amb bolts, alguns claus i uns pocs ponts de roca. La primera i darrera tirada les trobarem gairebé netes i a la resta no està de més col·locar alguna peça, sovintegen trams amb aire i bones fissures.

L’any 1994 Rosa Real i Carlos Tudela obren l’espectacular Diedro de las Sirenas, quedant una via gairebé equipada (bolts). Els alejes són interessants, però a la que t’hi poses descobreixes que els bolts estan on toca, tot i que més d’un a contramà. Totes les reunions muntades (bolts) i algunes amb anelles de ràpel. La Danza va ser re-equipada el 2010.

De material necessitem quinze cintes, semàfor d’aliens, friends fins C3, tascons i estrep a discreció. Roca impressionant, calcari de gotes d’aigua i regletes perfectes amb un tacte ultra adherent que fa possible una escalada minimalista i de precisió. Diedre final excepcional, roca corall i cantells de fil perfecte, esdevenim elegants per força.

Sostinguda i obligada en el sisè és una via de continuïtat, en general força tècnica tant en plaques com en fissures i amb passatges atlètics, el grau podria ser revisat a l’alça, sobretot en la Danza. Convé dur un 6a+ ben afermat. La seva orientació sud-est garanteix sol des de primeres hores del matí.

Traçat (foto Luichy) intel·ligent i decidit en el que predominen les plaques a l’inici, però que es converteix en magnífic terreny de fissures a la part superior. En conjunt és una via que et fa llegir i molt perquè tot i que les assegurances et marquen el rumb i les fissures són franques li manca l’evidència del gest. La lògica i la noblesa de la roca són les millors eines de que disposem per resoldre els moviments.

Destaca el segon llarg com el més obligat i el darrer com el més psicològic per la distància entre assegurances i per la imponent imatge del diedre que si d’alguna cosa va sobrat és de presència. La finura de la tercera tirada li dona un plus de tensió inesperat. Cinquena tirada la més clàssica de totes, es gaudeix navegant-la.

Acabada la Danza de la Lluvia en l’anomenat “Jardín de Alicante”, la sisena tirada flanqueja en lleuger ascens cap a l’esquerra per terreny desagraït de roca descomposta i vegetació (III), la referència a seguir és l’irrepetible Diedro de las Sirenas. Caldrà escalar l’inestable pilar que el sustenta per arribar-hi (V). No cal fer la reunió intermèdia que trobem amagada a l’esquerra abans d’arribar al pedestal. El Diedre de las Sirenas és dels millors que pugueu escalar mai, vertical i cec, impacta.

Accés, des del poble del Finestrat anem a la Font del Molí al capdamunt de la vila i seguim per la carretereta aproximadament un quilòmetre. Lo ideal és aparcar en la petita esplanada que trobem al marge esquerre (enllaç maps) uns cent metres abans d’una gran esplanada en el marge dret amb un rètol de prohibit aparcar (heliport).

Aproximació, en l’esplanada de l’heliport prenem un marcat camí amb marques grogues i blanques (PR-CV) que primer puja fort i després planeja còmodament. Prenem el primer trencant que trobem a la dreta (fita) i pugem en direcció al Puig Campana. El desviament està just abans d’un arbre amb marques grogues i blanques.

Seguim per un sender ben traçat que supera un contrafort rocós i puja decidit cap al vessant sud, només la part final és més indefinida (50min). Un cop a l’alçada de la paret deixem el camí i flanquegem a l’esquerra, La Danza de la Lluvia comença uns metres a l’esquerra de la Diedros Mágicos i de la Diada del País Valencià (foto localització). Té el nom picat a la roca, però és molt tènue i costa de veure.

Descens, tres ràpels per la via. Des de R8 fem un ràpel de 60m fins la feixa de la base del pedestal des d’on desgrimpem fins R5. Des de R5 rapelem fins R2 (60m) i des d’aquesta tercer ràpel (60m) fins el terra. També hi ha l’opció d’un cop acabat el Diedro de las Sirenas escalar un parell de llargs de l’Esperó Central fins arribar a les vires superiors per les que es baixa caminant cap a la dreta (descens llarg i entretingut).

Bellesa on res no destaca, però en la que anem entrant paulatinament fins quedar-nos captius. Vies com aquesta són un viatge... són el viatge, el que ens endinsa al cor del Puig Campana. Escalar-la és una festa. Quan la roca és somni!