*** Gastón va Bufat (165m, 6c, 6a oblig), el Dru (el Càmping), Montserrat

Dijous, 7 de juliol de 2022

Hi ha parets que queden relegades a l'oblit, però quan algú te les proposa ets conscient d'un atractiu que no entens com se t'ha passat per alt. Això és el que m'ha succeït amb el conjunt d'esperons que s'alcen sobre el Càmping de Montserrat. El seu aspecte discret fa que no els hi dirigeixis més d'una mirada, però quins murs tan esvelts que es drecen al recer d'aquests perfils desordenats.

El nom de la nostra agulla denota unes aspiracions que esperonen la curiositat, el Dru i per no desmerèixer és la Gastón va Bufat qui dóna la nota de tast. Meravella de plaques les que enllaça amb encert aquest traçat tan hàbil en el gest. No hi ha excessos de cap mena, tan sols la simple elegància d'uns murs d'aparença impenetrable i cantells exquisits.

Roca que mossega i que ens ancora a una verticalitat impensable en aquest caos d'esperons. Passos que fan pensar, però quan entens el llenguatge d'aquest conglomerat esquiu la força del seu moviment captiva. L'estratègia d’aquests panys és la calma i un equilibri que tan sols s'assoleix des del tacte. Aprenem. Tardes que ens retornen al plaer simple d'escalar, construïm indispensable bellesa d'aire i contrallums.

Notes d’interès vertical: Gastón va Bufat, via de les que supera àmpliament expectatives, roca excel·lent i escalada sostinguda en dificultat i elegància la converteixen en referent de bon gust. Ràpida d’escalar, però intensa, ens submergeix en un espai propi delimitat per la verticalitat d’aquests esperons que fan de les alçades el seu àmbit natural.

Via equipada amb espits als tres primers llargs i bolts que ja exhibeixen certa capa de rovell a la resta. Reunions rapel·lables d’aquella manera, hi trobem mallons i bagues velles. Equipament correcte, però distància interessant entre assegurances i passos que tenen el seu compromís. De material necessitem tan sols quinze cintes i l’alien groc.

Orientació est/sud-est, sol fins ben entrat el migdia, l’ombra arriba cap a les tres de la tarda. Roca magnífica en la major part del recorregut, còdol menut i aspre, alternat amb bons forats i alguns romos. Roca mediocre tan sols a la quarta i cinquena tirades on cal parar atenció, tot i que estan més sanejades del que sembla a primera vista.

Escalada on predomina la placa tècnica, amb ocasionals passos de bloc a les panxes i curts trams atlètics que ens deixaran servits. Grau ben posat i obligat en el 6a. L’únic tram exposat de la via el trobem al sisè llarg, just a l’inici del desplom, l’alien groc ajuda a protegir el pas. Primer llarg té arrencada rabiosa i el primer espit està a un parell de metres del terra, però amb cura s’hi arriba sense entrebancs.

Accés, des de l'aparcament del Monestir de Montserrat. Aproximació, des del Monestir prenem l’ample camí que porta al Càmping (camí de Sant Miquel), el passem i una mica més endavant creuem una tanca que barra el pas als cotxes. Continuem pel camí principal uns metres atents a trobar un corriol a la dreta que ens pugi bosc a través cap a les parets pel dret (20min).

En l’esperó que ens ocupa la Gastón va Bufat és la línia situada més a l’esquerra, comença just abans del perfil de l’esperó, no confondre’ns amb les dues vies que ens queden a la dreta. Descens, tot i que nombroses ressenyes parlen de baixar rapelant per vies veïnes, nosaltres optem pel clàssic descens caminant, en aquest cas, còmode, evident i bonic.

Des de final de via tan sols hem de grimpar uns pocs metres fins el llom de l’aresta per la que avancem seguint traces de camí (fites) que ens deixen en poca estona a l’estació del cremallera de Sant Joan, des d’on retornem per l’ampla pista (30min).

La Gastón va Bufat ens suposa un interval vertical en les proximitat del monestir, concepció moderna de l’escalada en un racó de món on la tradició mana. L’ofici aquí està en el gest!

conspiradorsdelavertical:Neu&company - π