Dijous, 14 d’octubre de 2021
El conglomerat té els seus capricis i tendeix a curioses aliances. El Roc de Rumbau ens observa, tot i que m'agrada més el seu altre nom, Roca dels Moros, encaixa millor en la seva comesa de guaita de la vall del Segre. El pacte és senzill, acatar tot el que la seva roca ens ofereix sense menystenir les seves febleses.
Conglomerat singular fusionat a un calcari que li aporta necessària fermesa, tot i així gaudim més de forats i regletes que no pas de còdols incerts. La ruta escollida ens ho posa fàcil, Atacs Iroquesos no ens imposa altra obligació que seguir el rastre del metall mentre ens guia per murs de verticalitat creixent. Gaudim dels passos, deslliurats de tot altre compromís que no sigui descobrir els moviments que amaga aquest rocam.
El tremolor d'alguns còdols o llastres que fan vibrar queda compensat per una adherència que permet fer meravelles i l'elegància inesperada del traçat. L'alçada ens contagia de l'ambient de la paret i ens fonem amb l'amplitud lluminosa de la vall. Tardor de colors vius que ens habita enjogassada i fa festa al cim de la talaia.
Notes d’interès vertical: Atacs Iroquesos, el nom no enganya, nova via de l’incansable Indi (Joan Vidal), factoria amb segell propi que garanteix traçat interessant en parets singulars. D’estil similar a la ja clàssica del Rumbau, Sioux Connection (Joan Vidal, 2009), però amb un plus de verticalitat que li confereix esveltesa i caràcter.
La compacta fermesa amb que s’alça la muralla es contradiu amb la qualitat de la roca, conglomerat on encara hi queda alguna llastra o trams crostosos delicats. L’equipament de la via i l’acurada tasca de neteja, però, fa que puguem gaudir de l’escalada sense ensurts.
Completament equipada amb bolts i algun pitó o pont de roca ocasional, tan sols necessitem 18 cintes per escalar-la, estrep opcional. Reunions rapelables. El grau no apreta i el generós equipament permet apurar-la tota en lliure. Orientació sud-est, sol no faltarà.
Accés, ens hem de dirigir al poble de Peramola per la carretera LV-5118, aproximadament al pq 3 prenem un trencant asfaltat a mà dreta (retol) per anar a l’Hostal Can Boix. Just abans d’arribar a l’hostal agafem la pista que surt a la dreta i porta a l’Ermita de Castell-Llebre.
La pista avança en paral·lel al Roc del Rumbau i després de passar per sota la zona d’esportiva (gran desploms característics) empitjora una mica, seguim uns metres fins trobar a la dreta alguna petita zona on aparcar.
Aproximació, estem a l’extrem dret del Roc del Rumbau, seguim uns metres per la pista fins trobar un corriol a l’esquerra (fita) que s’enfila cap a la base de la paret i la recorre per sota. La característica fissura diagonal de l’Anglada-Cerdà ens pot servir de referència per ubicar la Atacs Iroquesos que s’enfila a la seva dreta, directa amunt pel bell mig de la paret.
Just abans arribar-hi cal vorejar un ressalt rocós per l’esquerra (fites) i remuntar fins a peu de muralla. Una fletxa picada i uns ossos penjats de branques ens indiquen que estem a peu de via, els parabolts, ben visibles, acaben d’esvair qualsevol dubte (30 min).
L’inici no resulta massa engrescador, una pany anodí de cantells evidents, és tan sols la primera impressió. A mida que guanyem metres la via va sumant verticalitat i varietat en els passos, esdevenint més sostinguda del previst. Grata i aèria sorpresa. Panxes, baumes i petits desploms li confereixen ambient de paret i un punt picant amb el que és un plaer batallar. Bon itinerari al que no li falta elegància, ni la plenitud que dóna assolir un cim.
Descens, anem lleugerament a la dreta (est) i baixem per una ampla canal delimitada per un esperó fins el torrent, creuem a la dreta, cap l’esperó i seguim baixant per lloms de pedra fins poder tornar a entrar al torrent on es perfila un sender (fites) que ens acabarà portant a una ampla pista. La seguim a la dreta i arribem a l’Ermita de Castell-Llebre i tot seguit al cotxe (50min).
Escalar al Rumbau és un viatge en el temps, malgrat ser nova, la via és una escletxa d’assossec més pròpia d’èpoques en que els camins eren pausats i els plaers senzills. Escalada pintoresca, com el mateix indret.
conspiradordelavertical:Ferran
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada