Dimarts, 05 de gener de 2021
Hi ha racons que sense saber-ho esperen la neu i en l'interval s'escalen. En el Brull trobem un tast d'un Montseny diferent, abrupte, mineral, que demana ser tocat, que s'explora amb els dits i requereix una dosi d'energia capaç de foragitar un fred que se sap en els seus dominis.
Petits espais verticals que desmenteixen la suavitat que la verdor dels seus vessants insinua. Contraforts agrestes de roca esmolada, fissures famolenques i plaques amb caràcter. Petit bastió que ens retorna a la vertical per unes hores i atenua la duresa d'un hivern on les fronteres s'han fet més petites que mai.
Notes d’interès vertical: Discreta i atractiva escola que t’agafa per sorpresa per la singularitat del seu relleu, perfils abruptes tallats per tosques fissures que delaten la robusta personalitat d’aquest calcari. Rutes que no sobrepassen la vintena de metres i equipades per fer escalar.
En alguns panys l’aparença de la roca en el primer tram fa malfiar, però la textura abrasiva dels murs grisos superiors t’empeny a seguir tastant aquestes plaques de petits forats i gotes d’aigua. Verticalitat mai falta, ni passos que et fan rumiar la jugada un parell de cops i on hi ha fissura cal potència per treure’n profit.
El parell de sectors del Brull (Torre de Guaita i Lolo) tenen orientació sud-est, a l’hivern s’hi està de luxe. Accés per pistes forestals en bon estat des del petit nucli de El Brull.
Tot plegat, escalar en aquest vessant colgat de boscos remots resulta un plaer inesperat, més quan el deix primari de les seves vies esperona el nostre instint vertical.
conspiradorsdelavertical:Kiko&Mireia&JosepColl&JoanPera
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada