" La il·lusió ens fa l'horitzó més ample "

**** Silvia (200m, 6c, 6a+obligat), Redován (La Pancha), Alacant

Dissabte, 17 d’octubre de 2020


Curiosa l'afició que tenen aquí a Redován de posar noms de noia a les vies, només cal recórrer el peu de paret per trobar el santoral complert. Així doncs, la ruta d'avui havia de tenir nom de fèmina i certament l'encertem de ple. Silvia ens obre les portes de la millor escalada que hem tastat en aquest indret, opinió unànime i amb sòlids arguments dels tres membres de la cordada.



Ostenta un atractiu rude que va desplegant poc a poc fins seduir-nos de ple, comença amb un diedre que cal llegir amb una delicadesa que desmenteixen els passos que el fan viable. Vertical i elegant et desarma d'entrada, però espaviles ràpid que la placa que ens espera requereix moviments felins i constància en el gest per resoldre-la amb encert. Tècnica i explosiva alhora et posa a to, si és que a aquestes alçades no havies captat el tarannà de la via.


Amb aquestes premisses els dos darrers llargs no sorprenen quan constates que els passos tenen un toc picant que manté la concentració ben esmolada i l'elegància a nivells de mestria. No sé quina Silvia deuria inspirar la via, però de ben segur que personalitat no li faltava!


Notes d’interès vertical: Una de les rutes més exigent i la més llarga de la Pancha, jo li afegiria, la més bella, pura força bruta convertida en harmonia del gest. La ressenya, cinc tirades de les quals les tres centrals són senzillament superbes. El diedre-fissura del segon llarg vertebra la via i deixa clar el seu tarannà esquerp. Sortida explosiva, però no obligada de la petita cova on fem reunió i després fissura tècnica de pura continuïtat i exigència.


La placa roja del tercer llarg fa malfiar i certament cal ser curós en algun tram, rabiosament mantinguda no dóna treva i la varietat de passos és tal que cal gest per resoldre-la. Breus desploms li sumen potència i ambient, una petita obra d’art. El quart llarg segueix en placa gris de romos i adherència, roca abrasiva que infon confiança per resoldre uns moviments més picants del que algunes ressenyes insinuen (6a+ ben posat). Bonica cinquena tirada amb un mur vertical i bona ganda per tancar una via que ens deixa atonits per lo bona que és.


Completament equipada, tan sols demana catorze cintes, tot i que algun friend petit i mitjà pot anar bé en algun tram per alleugerir tensió. Orientació oest que garanteix ombra fins el migdia. L’aproximació és senzilla (20min), des del poliesportiu de Redován, prenem del camí del costat de la torrentera, creuem el PR que voreja la muntanya i seguim recte amunt en direcció la Pancha visible al nostre davant.



Passem per un petit sector d’esportiva i en un moment donat es creuen varis camins, seguim sempre pujant i en tendència a la dreta (rètols i fites), el sender va remuntant al costat d’un barranc que ens deixa a peu de paret. La via comença en un petit triangle rocós adossat a la paret, la fissura del segon llarg és inconfusible, nom a l’inici en una placa.



El descens ens deixa a l’altre extrem de la Pancha, un cop acabem la via trepem uns metres i flaquegem a la dreta (sud) fins una instal·lació de ràpel (15m) que ens deixa en una vira per la que seguim baixant en diagonal fins el següent ràpel (45m) que correspon també a la R3 de la via Espolón PDP i ens deixa en un petit circ que creuem cap a l’extrem dret (passamans) fins trobar el PR que ens retorna al peu de la Pancha (30min). A la part superior trobem fites i fletxes picades a la roca una mica esborrades que ens indiquen on són els ràpels.



Via per gaudir d’una escalada en majúscules, clàssica indiscutible que deixa el llistó ben alt a Redován.


conspiradorsdelavertical:Lau&Joan