Dimarts, 21 d’abril 2020
El temps s'ha convertit en mar, dies d'aigua. La ciutat dorm, la muntanya és compàs d'espera que conjuguem en futur. Absolta d'obligacions mundanes, no hi ha pressa per res. M’acoblo a aquest present de ritme ondulant, espai obert al sol, al vent, a silencis nous. Ara que tot està aturat els plaers esdevenen senzills!
Els arbres del bosc han canviat, però la lluna segueix fent el seu camí. Existeix un món allà fora!
Però mentre no puguem tornar-hi, silenci que la ciutat dorm i nosaltres... somiem!
- tempsdalquimistes -
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada