ad astra per aspera - a les estrelles pel camí més difícil - SENECA

***** Ravier, Tozal del Mallo, Ordesa, 390m, 6a+ (V+obl)

Dijous, 1 de juliol del 2010

Sempre hia noms propis que el sol fet d'escoltar-los fa que un calfred et recorri el cos sencer, a vegades es una zona, altres cops l'aperturista o simplement una linea... Si fiquesim dins una coctelera i agitesim les seguents paraules: Ordesa, Tozal del Mallo y Ravier el resultat final no pot ser cap altre que un VIOTE!! (amb majuscules). Encara ara pasades unes setmanes, son tantes i tant bones les sensacions que vam viure a aquella paret que avui no vull descobrir cap dels seus secrets, millor anar-hi!.

la linea, mes directa impossible!


2on llarg, just abans del bacalao...

3er llarg, espectaculars fissures just sota el sostre caracteristic

Laura al 3er llarg amb molt de pati i acabem de començar!

3er llarg, canto, canto i mes canto!

Aqui l'escalada te fama de vies verticals (quan no simplement desplomada). Roca bona i amb canto (que molt sovint et fas creus que tant de bloc en precari equilibri porti mig segle aguantant tibades). Diedres, bavareses i xemeneies de totes mides i inclinacions. Equipament gairebe inexistent (pero que gairebe no ho trobes a faltar amb tanta fisura). Reunions al gust del consumidor (a muntar i sovint volades).

Victor just abans de la ximeneia caracteristica del 4art llarg

La famosa ximeneia, força pulida pero que amb pedals no es pateix gens

Una cordada lenta que teniem per davant ens obligaven a muntar a qualsevol lloc, tot un master de triangulacions!

5e llarg, poder el mes dur, desplomat i continuu de la via

Laura acabant el 5e llarg que no dona treva fins la R

L'unic que podem fer dos xixarel.los com nosaltres quan trepitgem el seu planer cim, es treurens el barret, fer un brindis al aire mentres en veu alta diem:"chapeau monsieur Ravier". Quins pebrots els seus enfilar per aqui al any 1957 amb bota dura, corda de canam lligada a la cintura, armat de pitons i tacs de fusta, pesats mosquetons de ferro, pero per sobre de tot moltisima determinacio.
Sortida molt potent de la R 6 i els braços ja no estan per gaires alegries
Ximeneia del penultim llarg, la ressenya les pintava molt facils i cal apretar!!

Darrers metres de la via, fins el final desplom rera desplom

Cim!! quin VIOTE , quin entorn, quin privilegi mes impagable...

I pensavem que estavem fossos i vam baixar en no res, maleides presses!
Ara nomes falta possar-se les piles ben posades per repetir la seguent de la vall. Tambe volem agrair a en Victor que es deixes ensarronar tant facilment, no dubtem que ell tambe va gaudir de la via, l'entorn i les rises compartides tant com nosaltres ( i a sobre la va encadenar!).
ELS AMANTS DELS RAPINYAIRES, NO US PERDEU EL VIDEO!!!


video

4 comentaris:

Anònim ha dit...

hola amics,
cada cop que miro la foto del torre penso en vosaltres.
Celebro sentir-vos de nou. Igual ens veiem aviat per ordesa, o allà on sigui. Si pugeu de nou, aviseu, que farem un bocata com cal !


salut i sort

Atorix ha dit...

jajajajja,

Muy bueno.... si senyor!!
Excelente relato, gracias por compartir con todos vuestras sensaciones (esta me la apunto)..... ahora a por la Rabadá-Navarro, yo la hice el fin de semana pasado y es un 10 de vía!!

Saludos BOWS

Gatsaule ha dit...

Una molt bona escalada, com sempre! Quines xemeneies més fantàstiques!!

josep i laura ha dit...

Eii Crack!! la foto del Torre te la vam regalar perque et motivessis buscant alguna linea nova, no perque pensesis en nosaltres. Sera un plaer compartir bocates, birres o corda de nou. Pero no em deixare enrredar en una via de roca de les teves, sobre gel, neu o mixte encara ens veiem en cor d'arrosegar-nos darrera teu.

Atorix, nosaltres tambe ens motivem a fer alguna activitat despres de llegir segons quins relats i penuries i el minim que podem fer es ser agraits. Enhorabona per la Rabada-Navarro, pero crec que pica força mes que la Ravier, oi?

Gatsaule, ara pots fer una visita a Ordesa i contrastar que de l'adherencia de Val di Melo als desploms del Tozal, tot es escalada, tot i que sovint nomes s'assembla en el nom.

Salut, alegria i tapia!