ad astra per aspera - a les estrelles pel camí més difícil - SENECA

** Dalles de Chézerys, 120m. 5a/6c Chamonix

diumenge, 4 de juliol del 2010
Amb el cos baldat i l'anima exultant despres de la Ravier ens disposem a marxar de la vall i dubtem entre dirigir les nostres properes passes cap el Midi d'Ossau o Peña Montañesa. En un mal moment s'ens ocorre conectar-nos per mirar la meteo i veiem que un potent anticiclo s'instal.la durant bastants dies a centreuropa. Una estona mes tard rebem una oportuna trucada de Donosti i com si ens estiguesin llegint els pensaments, els amics Zigor, Aritz i Xabi marxen dues setmanes a Chamonix, ja va essent una bonica tradicio vertical dels darrers estius unir-nos uns dies a ells. La seva proposta ens acaba de decidir en enfilar cap a Alps, previ pas per casa per agafar equip de neu (que ni nosaltres ni ningu va fer servir...). Un cop a la meca, veiem que l'anticiclo es tant fort que les calorades del mati donen pas a curtes i intenses tempestes de tarda que no t'acabem de decidir a enfilar-te a cap lloc amb cert compromis. Aixi que rapidament busquem una zona propera per escalar al mati, a poder ser a l'ombra i on sortir amb un bon gust de boca i l'encertem!

Ens apropem a Chezerys, una petita escola molt propera a la frontera amb Suissa, amb aproximacio curtisima, bon granit i escalada força variada sobre placa o fissura i aquestes darreres si no vols xapar els quimics, es genial per jugar amb els catxarrets donant un punt mes vibrant i de compromis a l'escalada.



Es la tipica escola francesa pero en via llarga, generosa en equipament i de cordades. La paret tot i no fer mes de 120 metres esta prou ben aprofitada i gairebe mai sabem quina linea estem escalant, tant es... avui es tracta de gaudir, fer unes rises, agafar el tacte a la roca alpina i sobre tot de fer metres escollint nosaltres el compromis just que li volem donar a l'escalada.