Dijous, 15 d’octubre de 2020
Deu anys enrere la descoberta de les parets murcianes i veïnes de secà es va quedar en temptativa, així que en el retorn al sud Redován és visita obligada, la Botri espera. Em torna a sorprendre l'aridesa del paisatge i lo despullada que sembla la paret enmig de la planúria semi desèrtica que la fa ingrata. Les ressenyes ja avisen que no malfiem de la seva aparença i confiem en una roca que converteixen la ruta en recorregut d'alçada.
Llarga, matinem per fugir d'una calor que no perdona (peatge ineludible en aquestes contrades) i ens emplacem al peu d'una paret on el roig mossega terreny a la sobrietat del gris. Només al tacte ja ens dóna bones vibracions, l'escalada es desvetlla sàvia en el traçat i capaç de mantenir el punt just de dificultat perquè ningú li discuteixi l'elegància de bona clàssica. Caràcter no li falta, la via està equipada amb seny i una certa alegria per no minvar el geni.
Murs ben drets, un parell de travesses que sorprenen per aèries i roca que alterna cantells de vici amb trams de certera adherència ens mantenen atents a l'espera del que depara el proper llarg fins el mateix cim. Des de les alçades l'entorn respira alleujat de tanta sequera i tot encaixa amb una naturalitat inesperada. Aquesta volta som ben rebuts, aprofitarem l'avinentesa!
Notes d’interès vertical: Estem se’ns dubte de la ruta estrella de Redován, oberta l’any 1994 va situar la paret en el panorama escalador de la regió. Llarga, interessant i amb una varietat de passatges que no t’esperes veient el predomini de les plaques que marca la ressenya. La paret és tosca, però la via sap trobar el recorregut més espectacular traient el màxim partit de les singularitats d’aquesta roca que t’atrapa de lo bona que és.
L’elegància es troba en l’escalada, gestualitat que s’adapta als romos i adherència, l’ambient el donen un parell de travesses capaces de crear el buit i el cop de gas uns murs amb breus desploms que cal negociar. Dificultat moderada (6a obligat) i ben equipada amb bolts, però col·locats amb encert per fer-nos rumiar i mantenir l’etiqueta de clàssica. Una dotzena de cintes és suficient per escalar-la, però un joc de friends (0.5 - 2) i algun alien no faran nosa ja que als trams senzills hi ha aire entre assegurances.
Regulacions per nidificació del 1 de gener al 30 de juny (cartell a peu de via). Aproximació des del poliesportiu de Redován on, al costat d’una torrentera, surt un sender que s’enfila cap a les parets i enllaça amb el PR-CV54. Seguim el PR cap a l’esquerra vorejant a mitja alçada sota l’immensa muralla, atents a veure un rètol blanc a peu de vies, la Botri està a la seva esquerra. Quan localitzem el cartell, només cal buscar un sender que remunti fins peu de paret. La via té placa amb el nom a l’inici i comença al costat d’un gran bloc (30min).
Pel descens, des del cim seguim de nou el PR cap a l’esquerra (oest) fins un coll on abandonem el PR i baixem per una ampla canal cap a la cara sud. Quan acaba la canal flanquegem a l’esquerra per unes vires (fites) fins un nou collet on el sender es torna més indefinit. Cal estar atents a les fites i després d’una desgrimpada per una mena d’esperó (III) girem de nou a l’esquerra i baixem ja per terreny incòmode i pedregós fins peu de via, evident (1h15min a cotxe).
Penseu que la paret és calorosa fins nivells saharians, així que els mesos bons per escalar-la són pocs, però si matineu podreu gaudir d’una ombra relativa fins gairebé migdia.
Deu anys m’han calgut per aprendre a apreciar la via, però el temps no passa en va i sapigueu que en aquest racó de món us espera una escalada amb aires africans que et deixa gratament sorprès pel seu encant diferent i una roca que arrodoneix la jugada. Gran clàssica de Redován, a poc que sigueu inquiets no la podeu deixar passar!
conspiradorsdelavertical:Lau&Joan
