Dissabte, 14 de setembre de 2024
La neu i el fred ens han tancat les portes de Dolomites, però ens queda Presles. El regal inesperat del viatge, la descoberta de la muralla perfecta. Sembla impossible que una paret pugui concentrar tanta verticalitat.
Un bosc silenciós, brillant encara per la pluja caiguda, dissimula el veritable caràcter de l'indret. Escalada vigorosa i d'una intensitat que no coneix descans i això que des de peu de via les fissures de la Point Trop n'en Faut són d'una enganyosa docilitat.
Dificultat vuitantera i estil clàssic donen a la via un registre que funciona. Variada, s'ha de saber llegir, calcari lluminós que té el seu gest. Et posa a lloc. En aquest penya-segat la sensació de grandesa batega fort i clar. Respecte màxim per una via tan ben feta.
Notes d’interès vertical: Point Trop n’en Faut (ressenya final post), incitació a la clàssica. Oberta l’any 1992 per M. Debernardy, J.M. Leroux i L. Papin.
- Semi-equipada amb bolts i criteri espartà, farem anar flotants i sentit de navegació. Totes les reunions muntades, excepte la penúltima (R6) que fem en un arbre després de creuar la feixa.
- De material necessitem catorze cintes, joc de tòtems/friends (de tòtem negre a C3) i tascons.
- Bon calcari amb denominació d’origen pròpia i merescuda. Tot i ser terreny d’aventura predomina placa compacte amb magnífiques fissures i verticalitat que no perdona. Algun tram polit que no desmereix l’atractiu de la roca.
- Grau sever al que se li ha de prendre la mesura, esperit dels vuitanta que perdura. Molt sostinguda en el sisè (6a/6a+ oblig).
- Compromís baix/mitjà, estem en el que els francesos anomenen una via TATA (Terrain D’Aventure Tres Aménagé), tradicional semi-equipat on es reflexa el caràcter de Vercors.
- Orientació plenament sud, tan sols a les primeres tirades dins bosc trobem ombra.
- Traçat, propi d’una via clàssica. Lògic i elegant, fa bon ús de fissures i plaques. Descripció acurada blog Camptocamp i foto al final post.
- Accés, agafem l’estreta carretera (D292) que puja al poble de Presles i després de creuar el túnel de les Falaises de Presles sortim a l’altiplà i aparquem a mà esquerra en un espai condicionat (enllaç maps).
- Aproximació còmoda i en baixada (25min), bona descripció per arribar sector Buis al blog Camptocamp i croquis general al final post. La via comença uns quinze metres a la dreta de la Béatrix. Nom pintat a l’inici.
- Descens, ràpid per mig de bosc (15min), descripció enllaç anterior Camptocamp.
Només escalant te n’adones de la veritable dimensió de la paret, Point Trop n’en Faut ens n’obre les portes i ens deixa meravellats per una potència i caràcter capaces de forjar un estil que obliga a parlar del lloc amb majúscules. Una clàssica sense edulcorar, s’hi ha a de venir amb ganes.
companydeviatgeiatzars:Lau
π
ressenya impecable de Luichy
croquis vies general blog CamptoCamp
foto panoràmica blog CamptoCamp
1 comentari:
Guapa paret, hi vaig escalar fa molts anys, és com la Roca dels Arcs francesa, però no hi ha gaires vies de grau regalat, en la majoria cal apretar! Merci per les ressenyes, a veure si algun dia hi torno!
Publica un comentari a l'entrada