**** Veintegenarios (170m, 6b+), Pollegó Inferior (cara sud), Pedraforca

Diumenge, 14 de juliol de 2024

Cada cop que vaig a la sud del Pedra reprenc una relació complicada, perquè per més difícil que resulti d'entendre, aquesta roca enamora. La paret enlluerna. Placa perfecta en el més mínim detall que la Veintegenarios fa lluir.

La via és curta, però demana d'una tècnica que magnifica les tirades i ens fa avançar un pas més en aquesta simbiosi de devoció i fe. L'adherència mai havia sigut tan resolutiva. Calcari impol·lut, pentinat en canaleres que el fan diferent. Per moments se'ns escapa la lògica dels passos, però insistim fins fer-la visible.

Arriscar val la pena, l'atractiu de la via ho justifica. Escalem sense presses, el vent ens acompanya. Centrats en l'espai breu que abastem amb la pell aprenem d'una línia que converteix la verticalitat en equilibri. Intel·ligent, entén la paret. Afinitats que funciones.

Notes d’interès vertical: Veintegenarios (ressenya original SilencioMineral), elegància, coherència i perspicàcia sumades forgen aquest itinerari que ha sabut crear el seu propi espai en el vessant Sud del Pedra. Tot i els pocs anys que porta de rodatge el seu encert i popularitat l’han convertit en clàssica moderna de referència. Una línia i una paret que transformen l’escalada en plaer simple i sofisticat alhora.

- Encara que a aquestes alçades no sembli possible amb bon ull sorgeixen panys intactes, oberta l’octubre de 2015 per Jose Bermudo i Marc Cuesta.

- Ben equipada amb bolts, pitons i algun pont de roca. Assegurances correctes, però que obliguen a escalar, als trams senzills allunyen i pot ser necessari algun flotant per disminuir distàncies. Totes les reunions muntades (bolts), però no rapelables.

- De material necessitem quinze cintes i un joc de tòtems/friends (de tòtem negre a C1), estrep opcional en funció de com portem el grau.

- Roca esplèndida, calcari compacte, aspre i tan adherent que provoca una reacció d’adoració immediata. El segell de la sud del Pedra és deixa notar en un predomini absolut de la placa amb diverses variants que li donen interès, ja siguin breus desploms, verticalitat incisiva i canaleres exclusives. Regletes salvadores, bústies i cantells roms ens permetran resoldre moviments on l’equilibri sempre és clau. Tan sols alguna llastra dubtosa i el llarg final trenquen la tònica de bona roca.

- Grau homogeni i molt lligat a una bona tècnica, sinó la percepció és que està col·locat amb criteri ajustat. Combina trams de finura amb d’altres atlètics, demana ser resolutiu i llegir bé la paret (6a+ oblig).

- Compromís baix/mitjà, equipament i qualitat de la roca permeten arriscar en els passos. Tot i la relativament llarga aproximació la via és ràpida d’escalar.

- Orientació sud, vessant encarat a ple sol. Malgrat el que l’orientació pot donar a entendre, és una bona opció per a mesos calorosos ja que per la paret sempre hi corre un aire que refresca encara que estem en ple estiu.

- Traçat que demostra imaginació i estil, lògica plena a cada tirada. Una línia que no neix de l’evidència, sinó de la perspicàcia que permet trobar la seqüència de les plaques i aprofitar els breus sistemes de fissures que fan vàlida una verticalitat insistent. Hàbils travessies garanteixen l’ambient. En conjunt tirades sostingudes i d’atractiu intens, llevat del darrer llarg tota la resta aporten exigència i elegància a l’escalada. Adherència mana, però no ens deslliurarem de trams atlètics que deixen els braços calents.

- Accés, des del pàrquing el mirador de Gresolet, al que s’hi accedeix des d’un trencant de la carretera B-400 entre Saldes i Gósol (enllaç maps).

- Aproximació, des del mirador pugem al refugi Lluís Estasen i seguim fins la tartera de l’Enforcadura, la creuem i passat un gran bloc ja trobem un camí (fites i marques verdes) que puja pel bosc i ens porta a l’aresta. Seguim pel cordal fins un marcat coll pel que baixem fàcilment fins el peu de la cara sud perfectament visible al nostre davant.

La Veintegenarios discorre pel pany dret de la muralla (foto ubicació SilencioMineral), comença a l’alçada d’un característic sostre en forma de mitja lluna (1h30min). Trobem una fletxa picada a l’inici i els primers bolts són visibles, compte amb no confondre’ns amb una línia de bolts més antics situada a l’esquerra, és la Delirium Tremens (croquis vies veïnes RomanticGuerrer).

- Descens, la via acaba en l’àmplia pendent de les Costes del Dou, baixem seguint fites i marques verdes fins que la carena es converteix en crestall. Seguim avall resseguint la cresta fins perdre força alçada i quan el cordal es fa més aeri estem atents perquè el camí entra a bosc i baixa fins la part baixa de la tartera de l’Enforcadura des d’on ja retornem al refugi i aparcament (45min).

Tenim també l’opció d’aproximar directament per la cara sud, si us decanteu per aquesta alternativa aquí teniu la informació.

Vies com aquesta et fan devot de la cara sud del Pedraforca, fan vàlida una línia que d’entrada sembla impossible. Muralla enigmàtica plena de prodigis, porta l’adherència a un altre nivell i la Veintegenarios ens en fa virtuosos.

companydeviatgeiatzars:Lau

π

*** Barrio Sésamo (125m, 6b), Agulla de l’Arítjol, Montserrat sud

Diumenge, 30 de juny de 2024

Barrio Sésamo, tant escoltar parlar d’aquesta via, al final s'hi ha d'anar. Plantada en ple vessant sud, pot semblar una temeritat, però l'Agulla de l'Arítjol mira a ponent i fa possible l'ombra redemptora. M'agrada aquest racó, amagat en l'anonimat de la fondalada té una intimitat que el fa exclusiu.

La línia s'endevina intensa, un magnífic tobogan de traç sever i navegació plena. L'escalada és elegant, en aquest mur silenciós de cantell auster no pot ser d'altra manera. Verticalitat que creix. Cal anar concentrat per fluir, només des de la calma entendrem el seu gest reservat.

Passes sobre roca que mossega suau i assegurances que fan pensar, tot plegat tensió que reflexa l'atractiu de la via. El sol arriba en el moment just, en fugim paret avall. Ara sabem lo sofisticada que pot ser l'aparent senzillesa d'aquest conglomerat. Una via que et posa a lloc, volcànica!

Notes d’interès vertical: Barrio Sésamo (ressenya blog Rocaineu), clàssica per a bons coneixedors, destaca per la continuïtat de l’escalada i la perfecció del gest que reclama. Et fa conscient de l’elegància del conglomerat i de la grandesa oculta rere el posat discret que caracteritza a les agulles del vessant sud. Línia on la sofisticació llueix sense ornaments.

- Oberta l’any 1999 per Pako Sánchez, Antoni G. Picazo, j. Rodríguez (Rodri) i Daniel Ruíz. 

- Pràcticament equipada amb “alejes” interessants, tan sols al tram final de diedre del tercer llarg cal afegir flotants (tram comú amb la via l’Harmoniosa simfonia d’un cos de Santi Llop i Anna Masip). A les tirades trobem espits en bon estat i alguns pitons situats a distàncies que fan escalar ben atents. Les reunions són de bolts i llevat de la R1 rapelables (anelles).

- De material necessitem quinze cintes i joc de tòtems/friends (de tòtem negre a C1), tricams/tascons opcionals.

- Roca, conglomerat excel·lent en format clarament plaquero. Predomini de panys compactes de còdol de cantell menut i incisiu a excepció del tercer llarg on forats tallants i de totes les mides donen el toc diferencial. Verticalitat que augmenta a mida que guanyem metres amb alguna breu panxa que afegeix picant. En el tram de diedre i al darrer llarg alguna crosta i tros trencat fa anar atents a la roca.

- Grau ben assentat, la distància entre assegurances obliga, millor anar-hi amb un 6a ben posat (6a oblig).

- Compromís baix, tot i que l’equipament no es prodiga, els passos estan ben protegits i es rapela per la mateixa via.

- Orientació oest, per més que en trobem en ple vessant sud la paret mira a ponent i el sol es fa present tan sols del migdia en endavant.

- El traçat és el que converteix la línia en una joia polida lo just per realçar-ne l’elegància. Tres primeres tirades tècniques i d’intensitat creixent on una bona lectura es fa imprescindible. La lògica de l’itinerari queda amagada per la fermesa de la placa, però hi és en cada gest. Alternança de passos on cal ser fi i d’altres atlètics, un recorregut que fa ballar per la paret. Dificultat que augmenta de forma progressiva, essent el tercer llarg on cal demostrar la mestria necessària per aguantar-li el pols a la verticalitat. La darrera tirada ja perd empenta, però tenim el premi del cim.

- Accés, des de l’aparcament situat darrere l’escola del poble del Bruc (enllaç maps).

- Aproximació, pel camí que porta a la Proa i un cop a la plataforma de la seva base busquem el sender que es desvia a la dreta per vorejar sota la paret. Creuem un barranc i remuntem fins l’Agulla de l’Arítjol que ja fa estona que es dibuixa altiva al nostre davant, guanyant força a casa passa (45min).

Un burí amb un maillon marca l’inici de la Columna Durruti, la Barrio Sésamo comença uns metres a la seva esquerra després d’un arbre (croquis vies Rocaineu). Primera assegurança visible a uns metres del terra, costa de veure.

- Descens, en tres ràpels per la via, de cim a R3, d’aquesta a R2 i el darrer ja fins terra.

A una via no li calen molts metres per ser gran, la Barrio Sésamo va sobrada d’atractiu i intel·ligència. Un itinerari breu i rodó, pensat per fer vibrar.

companydeviatgeiatzars:Lau

π