*** Los Tacones Rosas de la Tía Glori (200m, 6a/Ae), Mallo Frechín, Riglos

Dimecres, 12 d’abril de 2023

Amb tot el dia per davant la ment demana metres. Riglos té aquest efecte sobre la raó, la desajusta i ja només concep la vertical. Víctimes d'aquesta ànsia contagiosa cerquem remei en les múltiples variants que el buit adopta en el Frechin. Escalada feta d'un sol pla, ciclòpia en aparença, però honesta, no amaga les seves febleses.

Cerquem la debilitat més obvia i la trobem, Los Tacones Rosas de la Tía Glori. Esplèndida xemeneia que no ens deslliurà de la verticalitat, però ens permet gestionar-la. Ben trobada, converteix el que haurien de ser moviments atlètics en elegants. Encaixats en la corba contínua d'aquest conglomerat abissal, neguit i eufòria es barregen per igual.

Encarem el darrer mur, traçat de nova factura forjat des de l'impuls. Vent, braços cansats i vertigen, però des de l'esforç aprens que rere un aspecte que intimida aquesta roca arranja els seus propis camins. Fem nostres els seus passos. El cim arriba com un regal i esdevenim per uns instants espectadors privilegiats de la grandesa del regne.

Notes d’interès vertical: Los Tacones Rosas de la Tía Glori (ressenya Sueño Vertical), admirable combinació de tres itineraris que tot i la diferència d’èpoques comparteixen seny, bon gust i estil amb el buit sempre com a protagonista. Oberta el gener del 2015 per Os Diaples amb una clara intenció, rescatar de l’oblit dues antigues vies, gairebé perdudes sota la vegetació i continuar fins el cim del Frechín amb tres llargs de nova factura.

Les dues primeres tirades corresponen a la històrica Rosaleda (1960) i la tercera a la Via del Taco (1973), restaurades i re-equipades amb el permís dels oberturistes, són el tret de sortida d’una nova concepció de via, Los Tacones Rosas de la Tía Glori (història obertura). Esperit clàssic respectat amb encert i traçat que parla per si sol de l’atractiu de la línia.

Parlem doncs d’una via perfectament equipada amb bolts i reunions rapelables. Trobem un tram de corda fixa al final del quart llarg. De material necessitem estreps (artificial de passos llargs i desplomats) i setze cintes, però si no volem haver de recuperar-ne en el L5 millor portar-ne una vintena.

Riglos és conglomerat amb segell propi i el Frechín fa gala de la seva varietat. Vermellós a l’inici, de còdol gran i forats que donen més d’una alegria. En els murs superiors la roca fa un gir, aspre, gris i adherent, un luxe que s’agraeix quan la mida del còdol disminueix. Malgrat l’aspecte discret, tacte i qualitat és bo en general, tot i així cal parar especial atenció a l’interior de la xemeneia del L3 i als trams on la dificultat baixa (L4 i arribada a cim).

Grau posat amb seny, tenint sempre present que predomina l’escalada atlètica i sostinguda en la vertical (6a obligat i Ae exigent). Orientació sud, sud-est, el sol serà company d’escalada. El traçat, variat, lògic i elegant, és un dels encerts de la via. Les tres primeres tirades discorren per una esvelta xemeneia de les que tan sols trobem a Riglos per lo elegants que resulten. Escletxa vertical que dosifica les treves i ens fan aeris per obligació. Menció especial al L3, una meravella, sostingut i amb gest, amb uns darrers metres de xemeneia francament estreta, singular.

Una tirada de transició (L4) cap a l’esquerra per abandonar la guia de la fissura i navegar el mur final del Frechín. El cinquè llarg ens llença de ple a una paret plena de baumes que eludeix en giragonsa contínua, mig en lliure, mig en artifo i ens porta a un final trepidant colgats sobre una immensa bauma (Ae de passos llargs i aeris que reclama vint cintes mínim), compte amb el fregament.

Dues tirades finals de placa i més placa que no cedeixen en verticalitat ni destresa, sense arribar mai a desplomar, però que demanen pila i decisió. Accés, des d’algun dels aparcaments situats a l’entrada del poble de Riglos (enllaç maps), tots ells de pagament (tres euros/dia).

Aproximació, pugem fins l’església del poble i a l’entrada del pati surt un corriol a la dreta que porta directe als Mallos. Un cop localitzem el Frechín, la via comença en un petit pedestal on neix l’evident canal/xemeneia que articula les primeres tirades (foto recorregut blog Kuestas), just a l’esquerra de la clàssica Currucuclillo. (15min).

Descens, pintoresc i amb vistes immillorables, tot i que si no es coneix millor fer-lo amb llum. Des del cim caminem uns metres en direcció nord fins un petit coll, el creuem i enfilem una rampa de pedregosa (II, corda fixa que millor no tocar) que ens deixa en l’ampla carena del cordal principal. Tombem cap a la dreta (est) per un sender fitat que puja a la Visera.

En l’ampli llom abans del cim cal estar atents a localitzar les fites que ens indicaran la baixada pel vessant de la dreta. Flanquegem sempre en direcció est, primer per rampes de pedra i després ja de nou per un sender que voreja per sobre les parets en direcció a un evident coll per on discorre el camí principal de la circular als Mallos. Abans d’arribar al coll però, a l’alçada d’una gran canal arbrada prenem el camí que hi baixa pel dret i ens deixa sense pèrdua a prop de la base de les parets (50min).

Completa, variada i amb ganxo, Riglos no falla. Amansida pel re-equipament, permet gaudir del caràcter riglero amb la ingènua i engrescadora sensació de tenir-lo sota control. Recorreguts amb ambient que satisfan.

conspiradorsdelavertical:Xavi&π