Juliol i agost de 2020
- L'alpinista neix, com neix un navegant o un poeta - (R.Cassin)
La bellesa cada cop té més paranys!
Sempre m'ha fascinat el mar, potser perquè ha estat una presència constant des de la infantesa, una relació que no havia anat més enllà d'una mútua observació i un imprecís anhel de voler-ne més.
Aquest estiu, però ha esdevingut pàtria i un petit veler m'ha ensenyat l'elegància amb que es poden solcar els camins del vent. Un aprenentatge intens i amb la sensació d'aventura que dóna veure't immersa de ple en un món en que la terra ferma és secundària.
Les passes es redueixen, de proa a popa, un espai amb dimensió pròpia, perquè lluny de ser petit s'emplena de la grandesa d'un horitzó que no s'acaba per més lluny que miris. Descobreixes que el moviment mai cessa i que l'únic mapa que no canvia és el de la nit quan els estels et marquen el nord.
Aprens del silenci, a conviure amb la calma atent sempre al despertar del vent, mentre noms exòtics que defineixen veles, estris o maniobres ordenen les noves rutines. Desconeixia la bellesa de navegar, m'ha captivat i no puc evitar pensar que a l'igual que l'escalada és un reducte per romàntics.
M'ha sorprès la similitud que té amb la muntanya, ambdós tenen un caràcter que no es doblega i són encara preuats espais de llibertat. Així doncs, el mar ha marcat el rumb aquestes vacances i ha deixat petja.
Com diu el company - tot està bé, tot és blue -
companydeviatgesiatzars: Lau&Arnau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada