Gener - febrer 2019
Malgrat aquest hivern poc generós no cedeixo en la dèria de lliscar, sóc incapaç de renunciar al plaer de la lleugeresa que dóna surar damunt la neu. Poc a poc vaig agafant el traç a seguir la guia de dues línies que dibuixen un camí replet de noves sensacions.
M’agrada el silenci del bosc colgat de blanc, l’esforç de la pujada, concentrar-me en gestionar un equilibri que a vegades resulta incert i sobretot el premi de la baixada, sentir com de cop tot s’accelera i una alegria desconeguda t’inunda el cos.
És bonic, no són grans gestes, ni grans recorreguts, tan sols sensacions senzilles, netes com el blanc que ens tempta i lluminoses com un cel clar d’hivern. Sant Joan de l’Erm, Capcir per partida doble, Font Romeu i Tuixén s’han deixat trepitjar i m’han fet suar.
La calor dels darrers dies no ho ha posat gens fàcil, però la insistència té premi i he pogut retrobar-me amb el plaer d’endinsar-me en un mantell més esquerp que altres vegades, però no per això menys atractiu.
Al contrari, el repte de la dificultat ha suposat un al·licient i no ha fet més que esperonar les ganes de neu. Mantinc l’esperança d’una darrera nevada, que aquest març no em deixi
amb les ganes de perdre’m de nou en un altiplà nevat obert a tots els
cims que l’envolten!
3 comentaris:
Hola Laura no sabia que li foties a l'esqui de fons... Jo aquest any m'hi he aficionat també, en plan familiar. Ha estat la manera de poder retornar a la neu perquè després de la lesió vaig haver de penjar els esquis de telemark...
Records
Ei.... quan de temps noi!
Doncs sí, ja veus com he acabat, lliscant sobre uns esquís i gaudint amb l'experiència. Tot són maneres de retrobar-se amb la neu i de seguir en moviment. Descobertes que molen, a veure si un dia coincidim ja sigui en la paret o lliscant sobre uns esquís. Una abraçada!!!
Salut, neu pols i alegria
Segur que si que coincidim, no costa pas gaire. Tardis mes o menys sempre t'acabes trobant els amics per aquests mons perduts de Deu.
Molts records
Publica un comentari a l'entrada