" La il·lusió ens fa l'horitzó és ample "

*** El Templo de los Sueños (230m, V+/Ae), Peña Predicadera, Guara


Dimecres, 19 de setembre de 2018 


Hi ha raconades que captiven des del primer moment, llocs en els que no hi has estat mai, però reconeixes com a propis, Peña Predicadera n’és un. Té un ritme assossegat que t’obliga a participar de la seva serenitat i quedes immers ens l’encanteri d’una llum tan nítida que el paisatge sempre sembla acabat de rentar.


Mentre aproximem per lloms amables que espongen l’horitzó les distàncies es relativitzen, per moments els espadats estan lluny i a prop alhora, temptats estem de deixar el material d’escalada i atansar-nos fins Vadiello fascinats pel reflex de l’aigua en l’embassament i el caprici d’unes parets de morfologia ondulant.



Però al girar la mirada veiem Peña Predicadera, discreta muralla de formes inaudites que sempre em fa pensar en un Mamut en petit traslladat al cor de Guara. El dubte s’esvaeix davant l’expectativa d’una escalada exòtica en tan singular cinglera que ben bé podria haver servit d’inspiració a Gaudí.




Fa pocs anys que es van aixecar les regulacions que prohibien escalar-hi i en l’interval han aparegut una munió de vies que solquen aquesta arquitectura complexa, l’elecció, però, és senzilla: la ruta més llarga de la paret, El Templo de los Sueños. Rotund esperó que tanca la muralla per l’oest i neix al peu d’un dels barrancs que amb paciència infinita perfilen aquests relleus.




Una primera tirada “riglera” que sorteja amb habilitat els desploms de la base de la paret ens deixa al peu d’una esvelta columna que ens reserva una verticalitat constant i un buit creatiu, doncs t’obliga a inventar-te passos sobre els estreps per no perdre el pols amb aquest rocam que treu pit, ferm i bombat. Cal ser hàbil per trampejar la dificultat en artificial sense desmerèixer l’enginy de moviments que podem resoldre llegint bé el traçat.



Dues tirades magnífiques sobre una roca de somni, compacta, aspra i esquerpa en cantells distribuïts amb metòdica exactitud. Superat aquest primer contrafort, una àmplia balconada ens deixa davant la següent capa del pastís, no tan vertical, però més sinuosa en la forma. Aquest cop els oberturistes defugen el fil de l’esperó on ja hi havia una altra via i en un gir astut l’ataquen pel flanc dret.



Ben vist, un flanqueig pintoresc que es redreça per moments ens mena cap un mur acanalat en que la clau de pas són forats sempre rodons, petits porus que desmenteixen la inviolabilitat d’aquest calcari compacte i atapeït de còdols sòlidament incrustats. Una deliciosa xemeneia esculpida per l’aigua referma l’originalitat del traçat, pedra feta corba i nosaltres oposant-nos al seu moviment, ben oberts de cames fins trobar l’equilibri en la vertical amb la corda penjant del buit, única línia recta permesa.



Una aresta senzilla posa punt i final a la diversió, perquè veritablement escalar a Predicadera és un regal. Un lloc on recrear-se en el detall és obligat, no té res en especial ni li cal, el seu encant rau en l’harmonia del conjunt, aquí tot encaixa!



Missal del temple: Escalada on el gest i la col·locació mana, tot i tenir trams atlètics que requereixen contundència i tècnica a parts iguals. Via elegant, potent i tan variada com el mateix rocam que la configura. A la part baixa aprofita sense contemplacions la verticalitat d’una columna poc evident que es despenja de l’esperó principal i al tram final va en busca de les característiques canaleres de Predicadera.



Equipada amb generositat permet adaptar les dificultats a l’estil de cadascú, lliure o artificial. Les tirades claus són la segona i tercera (6b+ o el clàssic V+/Ae), en les dues tenim passos d’artifo llargs i sortides en lliure que cal treballar-se (V+), compte que en la tercera hi ha un parell de trams que sense antena apreten (6a).



Un cop al l’ampli replà de mitja paret, és important no seguir el fil de l’esperó, la via va per la seva dreta, just per sobre una profunda canal. A l’arnes us pesaran les cintes, en calen 25, fora d’això només necessiteu un parell d’estreps. Una antena és útil per trampejar els passos més obligats del tercer llarg.




Per la xarxa trobareu prou informació de com arribar-hi, com a referència, està a prop del poble d’Aguas a uns 30qm d’Osca. Cal fer un curt tram de pista (2.8qm) en molt bon estat, penseu que la zona d’aparcament és per set cotxes i si aparqueu fora multen.



La via és rapelable, però molt millor i més bonic baixar caminant, per la gran canal a l’esquerra del cingle. Un racó de món per descobrir amb un ventall d’escalades prou ampli per haver-hi de tornar sense cap mena de recança!


4 comentaris:

ARMANDO COBO ha dit...

Esta me la apunto y mas después de tu magnifica explicación. Me encanta escalar en esa pared !!
Gracias Laura!!

laura piferrer ha dit...

Merci Armando,

te encantará la vía, sabe sacar el mejor partido del espolón más largo de Predicadera. Buena roca y una linea para disfrutar. La verdad es que entran ganas de quedarte una semana entera escalando y explorando la zona!

Salut, parets tranquil·les i alegria

laura

ARMANDO COBO ha dit...

Intentaré ir antes de que cambie el tiempo y se acorten mucho los días.
Suelo ir por la zona un par de veces al año, y tengo algunas cuentas pendientes por allí. Una de ellas es una vía que los aperturistas de ésta, han restaurado en los Mallos de Liguerri en Vadiello.
Entonces intentaría en un par de días hacer las dos.....

Gracias Laura.
Mucho monte, adrenalina en las dosis justas y mucho pasarlo bien, je je je !!!

Salut!

laura piferrer ha dit...

Pendiente la visita a Vadiello, intentaré seguir la misma táctica y acercarme antes que el frío se deje notar demasiado.
Que bonita es esta zona, hay tanto por explorar!

Salut, tapia i alegria