**** Mamma e Papà (320m, 6c+), Ra Gusela (2.595m), Passo Giau, Dolomites

Divendres, 23 d’agost de 2024

Avui no importa la via, tot el protagonisme l'acapara el cim, l'esplèndida silueta del Ra Gusela eclipsa tota la resta. Solitari, domina el Passo de Giau com una gegantesca flama de pedra que aguarda l'esclat de llum del capvespre. La Mamma e Papà però, sap estar a l'alçada del magnetisme del pic.

Llegat de la saga Dibona, l'estil clàssic hi perdura plasmat en diedres fanàtics i fissures que fan patent l'estètica de la verticalitat. L'oberturista però, hi afegeix el seu toc personal endinsant-se en plaques regleteres de gest auster.

Una combinació que suma l'atractiu de la dificultat a la innegable lògica del traçat. I la roca, com sempre, juga al nostre favor amb un tacte que no coneix aturador. Bon gust i equilibri per una ruta amb carisma.

Notes d’interès vertical: Mamma e Papà (ressenya final post), preciosa línia de caràcter esportiu que sap mantenir, però l’esperit alpí de l’entorn. Aires nous arriben a Dolomites que actualitzen la visió clàssica del recorregut i fan de l’escalada una festa. Recomanable per bellesa i elegància, tant de la via com de la paret que li dóna forma. Oberta en solitari per Mario Dibona (Moro) el 29 de juliol de 2013.

- Pràcticament equipada amb bolts de color mate. Certa distància entre assegurances que obliga a col·locar alguna peça i prioritza una bona lectura de la paret. Algun pitó i pont de roca ens recorda la filosofia clàssica subjacent en tota la línia.

- De material necessitem catorze cintes, joc de tòtems/friends (de tòtem negre a C2) i tricams.

- En global roca excel·lent, dolomia generosa en tacte i format, sap donar-nos de tot. Variada intercala magnífiques plaques de gest, diedres rotunds, xemeneies acrobàtiques i fins i tot breus tram d’aresta. Com és habitual la verticalitat és una constant. Compacta, agraïda en cantell i adherent, demana però, atenció en trams puntuals de roca mediocre especialment a la part final on dificultat baixa.

- Grau consistent, en plena sintonia amb l’energia que desplega la paret quan s’alça. Lo variat de la línia obliga a ser solvent des del punt de vista tècnic. En les tirades dificultat homogènia, no són passos aïllats, és sostinguda en el grau que marca la ressenya (6a oblig).

- Compromís baix/mitjà, assegurances fixes i roca de qualitat aporten seguretat a l’escalada. Aproximació i descens còmodes.

- Orientació sud-est, evitar dies calorosos, la paret acapara el sol des de bon matí.

- Traçat innovador, una interessant visió de la línia que busca fer-la variada mantenint la tradició. Deu llargs on conviuen estil clàssic i modern (foto final post). Aprofita en tot moment les debilitats de la paret deixant que lògica, elegància i verticalitat siguin les constants de l’escalada. Les tirades de sisè grau són petites joies ja sigui en format fissura, diedre o placa. L’aresta de la vuitena tirada posa a prova nervis i capacitat de navegar.

- Accés, des del Passo Giau, 2.236m (enllaç maps). Situat a uns setze quilòmetres de Cortina d’Ampezzo, és un dels passos més alts de les Dolomites i garanteix unes vistes impressionants del Monte Pelmo en primer pla, seguit de la Civetta i Marmolada. Venint de Cortina per la carretera SP638 un centenar de metres abans o després del pas trobem explanades on deixar el cotxe si l’aparcament de dalt és ple.

- Aproximació, des del Passo Giau prenem l’ampla pista de terra que en direcció nord porta cap a Ra Gusela. Poc abans d’arribar-hi girem a la dreta per un camí que va cap a la cara sud-est a través d’una zona de prats (sender 443). Quan el terreny ens ho permeti deixem el camí i pugem per un barranc en direcció al gran pilar groc orientat al sud-est (visible des de la carretera).

La via comença en una cornisa herbosa inclinada al peu del pilar. Per arribar-hi localitzem a l’esquerra de la base del sòcol una corda fixa que s’enfila per una rampa oblíqua d’esquerra a dreta i arriba a la cornisa. Remuntem la pendent d’herba fins el peu del diedre situat a l’esquerra del pilar on té l’inici la via. Evident, parabolts visibles (30min).

- Descens, acabada la via grimpem fins el cim pròpiament dit on trobem la Verge preceptiva i baixem per un sender (fites) que amb giragonses i bones vistes sobre el grup de Nuvolau ens porta fins l’altiplà inferior. Seguim per un camí ben marcat i en una cruïlla anem a la dreta (marques blanques i vermelles).

Avancem amb nombroses ziga-zagues prenent sempre les bifurcacions a la dreta (sender 438) fins arribar a una senzilla ferrada equipada amb cable d’acer que porta de nou a peu de paret. Retornem ara al coll de Giau desfent el camí d’aproximació (1h).

Emocionant i variada, Mamma e Papà pertany a una nova fornada de vies que donen una altra perspectiva de l’escalada a Dolomites. Encaren la dificultat de forma atrevida i desenfadada. El resultat itineraris en els que t’ho passes d’allò més bé escalant.

companydeviatgeiatzars:Lau

π

ressenya llibre Dolomiti New Age

foto blog Montialpago

***** Rei Artù (280m, 6c), Punta Lastoi (2.657m) - Lastoni de Formin, Passo Giau, Dolomites

Dimecres, 21 d’agost de 2024

Re Artù, impressionant, ens havien dit que era bona, però és quedaven curts, la via és magnífica. Amagada en la paret sud de la Punta Lastoi de Formin resulta impossible de veure des del Passo Giau. Toca caminar, però la bellesa intacta de la vall és el marc perfecte per l'escalada.

Les cordades que tenim al darrera donen fe de la popularitat de la via. Per sort som els primers i això ens permet preservar el plaer i neguit d'endevinar-ne el traçat. Clàssica de nova fornada, comença trempada, escollint sempre el pas més vertical de la mà d'una roca feta per a passos contundents.

Tot i no ser una línia de fissures no desaprofita les que sumen lògica i bellesa al recorregut. D'intensitat creixent, com més amunt més bons els llargs i més durs. Et deixa encès, però no vols que acabi. Intel·ligent i atrevida crea tendència.

I per si l'escalada no fos prou plena el cim, colgat de cel i núvols li suma grandesa. T'hi quedaries hores. Però la baixada és prou llarga i avui som una bona colla amb molt a celebrar.

Notes d’interès vertical: Rei Artù (ressenya final post), aires nous arriben a Dolomites i amb ells una nova forma de concebre les vies, forjada per ser directa i resolutiva, té el do de l’esveltesa. Manté la visió clàssica del recorregut i li suma la potència d’una verticalitat magníficament gestionada. Una línia poderosa on tot encaixa.

- Oberta en solitari per Mario Dibona (Moro) l’any 2009.

- Via de caràcter esportiu ben equipada amb bolts i alguns pitons. Generosa en assegurances, però col·locades per fer escalar. Tan sols als trams més senzills demanen alguns flotants. La majoria de reunions equipades amb un bolt amb anella i algunes amb dos.

- De material necessitem dotze cintes, joc de tòtems/friends (de tòtem negre a C2) i tricams.

- Roca fantàstica que només sap ser vertical, dolomia groga de cantell sempre present i tacte convincent. Predomini de la placa amb trams de desplom o breus sostres. Poques fissures, però de bellesa i lògica rotunda. Malgrat l’aspecte compacta, tan sols als trams senzills i a la part final cal vigilar amb blocs solts i roca trencada.

- Grau amb classe, escalada sostinguda i atlètica, demana resistència i tècnica per igual. Sisè grau en tot el seu esplendor i exigència, cinquens que impressionen per igual (6a oblig).

- Compromís baix/mitjà, via ben equipada i roca que juga al nostre favor, tan sols l’entorn alpí és el factor a tenir en compte.

- Orientació sud, sol que no arriba abans de les deu del matí, però que hi colpeja de ple.

- Traçat que desperta admiració per astúcia, atreviment i lògica, sap i fa navegar la paret (foto final post). Línia directa i ferma que aprofita la peculiar morfologia de la roca per aportar varietat i verticalitat contínua al recorregut. Ambient de desplom i bons agarres, un espectacle orquestrat en deu tirades.

Primer llarg que ja et posa a to i deixa clar que tot i l’equipament cal bellugar-se bé per sostenir tanta verticalitat. Segon llarg que fa màgic el desplom. Cinquena tirada destaca per elegància, diedre de línia perfecta. Sisè, setè i vuitè llargs de gest prodigiós, rabiosament aeris i sostinguts. Escalada desbordant.

- Accés, des del Passo Giau, 2.236m (enllaç maps). Situat a uns setze quilòmetres de Cortina d’Ampezzo, és un dels passos més alts de les Dolomites i garanteix unes vistes impressionants del Monte Pelmo en primer pla, seguit de la Civetta i Marmolada. Venint de Cortina per la carretera SP638 un centenar de metres abans del pas trobem explanades on deixar el cotxe si l’aparcament de dalt és ple.

- Aproximació, llarga, però en un entorn fantàstic d’alta muntanya (1h). Des del Passo Giau prenem el sender núm. 436 en direcció sud-est, cap a la Forcella Giau (2.360m). Un cop al coll anem a l’esquerra, cap a la base de la gran torre que és la paret sud de la Punta Lastoi. Al centre de la paret, una inscripció mig esborrada amb el nom de la via marca l’inici, el primer bolt està a la vertical a uns 5-6m del terra. Com a referència la via Love my dog (ressenya Planet Mountain) comença uns cinc metres a la dreta.

- Descens, des de la gran explanada del cim seguim fites en direcció nord-est cap a la Forcella Rossa, evident pel color que li dóna nom. Des de la Forcella baixem cap a la dreta (est) pel sender número 435. Arribem a una nova vall on prenem el sender número 436 per retornar a la Forcella Giau i d’aquí per terreny ja conegut desfem camí fins el Passo Giau (2:30h). Baixada sense cap dificultat tècnica i de gran bellesa, però llarga i amb un tram de pujada per retornar a la Forcella Giau que es fa dur.

Tenim com alternativa una segona opció de descens rapelant per una canal descomposta. Més ràpida i menys cansada, però exposada si hi ha vàries cordades rapelant per la mala qualitat de la roca. Des del cim anem a la dreta (nord-est) en busca d’un marcat barranc on trobem una primera instal·lació de ràpel (marca vermella i inscripció 3x25) que amb tres ràpels de 25-30m ens deixa a la base de la paret. Retornem al punt on hem iniciat l’escalada i desfem camí fins el Passo Giau (1:30h).

Escalada sempre vertical i ambient de gran paret. Grandiosa. Hi ha vies en les que només es pot mirar amunt.

companydeviatgeiatzars:Lau

π

ressenya llibre Dolomiti New Age

foto blog Dolomiti SkiRock