*** Ultima Tule (220m, 6c), Sass de Stria (2.477m), Passo Valparola, Dolomites

Dimecres, 28 d’agost de 2024

Dolomites ofereix un ampli ventall de possibilitats al que adaptar les nostres preferències verticals, però es reserva un punt d'imprevisibilitat que ho capgira tot. Avui tocava cara sud per guanyar-li el pols al fred i una via on fluir de forma raonable. El primer llarg de Ultima Tule confirma que les expectatives disten del que la ressenya suggereix i uns núvols als que li falta cel ens retornen a l'ombra.

L'escalade du plaisir que ens prometíem no ha arribat ni a començar. La paret del Sass de Stria es demostra capaç d'una verticalitat a la que cal tenir-li respecte. Roca compacta, orfe dels habituals forats i cantells, tan sols trobem regletes i roms que cal negociar. L'escalada és dura, tècnica fins l'exasperació i molt, però molt engrescadora. Posats ja en situació comencem a gaudir de la moderna elegància de la ruta.

Ultima Tule és una línia que no es pot intuir, s'ha d'escalar i acceptar per on ens porta per apreciar-li el gest imperatiu. L'únic que se li podria retreure a la via és que no arribes a cim, però al final acaba sent avantatge ja que ens permet submergir-nos en el fascinant món soterrat de les trinxeres que hi porten. Gran dia el d'avui, ens l'hem sabut guanyar!

Notes d’interès vertical: Ultima Tule (ressenya final post i croquis detallat aquí), si voleu una via que no doni treva aquesta és la vostra, ben equipada, però obligada, fa escalar des de l’elegància i la tècnica. Esportiva de paret depurada i intensa. L’estètica de la dificultat. Oberta l’any 2008 per Roly Galvagni i Diego Filippi.

- Via equipada (bolts), en conjunt ben protegida, però amb expansions col·locades a distàncies que mantenen l’exigència dels passos. Important, a la segona tirada falta un bolt, quedant un pas de 6b obligat i atlètic. Alejes puntuals als trams més senzills, els únics on és necessari fer anar flotants. Reunions rapelables.

- De material necessitem dotze cintes i joc de tòtems/friends (de tòtem negre a C1) per protegir millor eventuals caigudes sobre repisa i els trams on dificultat baixa.

- Dolomia on prima la qualitat, predomina la roca gris compacta i amb bona adherència, tan sols cal parar atenció a breus trams on la roca vira al groc. Variada, ens brinda murs permanentment verticals on la placa s’intercala amb diedres, fissures críptiques i com no, amb els obligats desploms.

- Grau ambiciós, una via on s’ha d’anar sòlid en el sisè (el primer llarg ja ho deixa clar). Escalada de col·locació, exigent i sostinguda en dificultat (6b oblig).

- Compromís baix, les dificultats es concentren en l’execució de l’escalada. Una aproximació i descens francs i agradables la converteix en una bona opció per dies de temps insegur.

- Orientació est, assolellada, rep els primers raigs de sol i només a partir del migdia apareix l'ombra.

- Traçat incandescent, una línia directa en la que les úniques opcions vàlides són elegància i continuïtat del gest (foto final post). Set tirades on els bolts marquen un itinerari de lògica oculta i atractiu rotund. L’extra de picant el donen seccions curtes de major dificultat (6b+/6c) i uns flanquejos que fan del buit part de la ruta. Com anècdota a la quarta reunió trobem un forat que pertany a les galeries Goldinger.

- Accés, gran aparcament situat al costat de l’antic fortí on es troba el Museu Forti Tre Sassi al Passo Valparola (2.168m) a tocar del Passo de Falzarego (enllaç maps).

- Aproximació, còmoda i ràpida (15 min). Des del final de l’aparcament prenem una pista/camí que voreja en direcció el Passo de Falzarego (sender núm. 424). Un cop tenim la paret del Sass de Stria a la vista abandonem el camí per anar a buscar un característic mur on hi ha un sector d’esportiva, el sobrepassem i seguim pel sender que s’enfila per la base de la paret fins localitzar la via a la dreta d’una evident rampa canal. Una placa metàl·lica amb el nom marca l’inici.

- Descens, des de l’última reunió flanquegem cap a la dreta per un corriol que avança per prats en direcció nord fins trobar el marcat camí de la línia de trinxeres. Podem anar a la dreta i baixar sense pèrdua fins el pas de Valparola (30min).

O bé optar per anar a l’esquerra i fer cim de Sass de Stria a la par que copsem la magnitud del que suposava com a línia defensiva per l’entramat de trinxeres, túnels i restes d’instal·lacions defensives que hi porten. Altament recomanable, un fragment d’història on encara hi batega la duresa de la Gran Guerra en un entorn excepcional. Un cop fet el cim retornem pel mateix camí (1h).

Avui hem pecat d’ingenus, confiant en el punt de relaxació que permet un equipament suposadament generós hem vibrat de valent, per la duresa dels passos, però també per la bellesa salvatge i casual del traçat. Sigui quina sigui la versió, Dolomites et posa a lloc.

companydeviatgeiatzars:Lau

π

ressenya blog Monti Alpago

foto traçat blog Planet Mountain

*** Gugu (240m, 6a+), Castelletto della Tofana (2.656m), Grupo Tofana, Dolomites

Dimarts, 27 d’agost de 2024

El Castelletto de la Tofana no pot tenir el nom més ben trobat. Bastió de format clàssic per una escalada que li copia l'estil. L'austeritat de la Gugu és la que millor escau a aquesta roca. Dolomia fragmentada que ens fa anar atents, però que ens regala bellíssims diedres que esvaeixen totes les suspicàcies.

Paret de brusca elegància i lògica alpina on s'ha d'escalar sense presses per més que el cel amenaci pluja. Assegurances només on toca. La línia, potser contagiada de la forta presència històrica que es respira a la vall, manté l'aire retro d'èpoques més aventureres. Severa, però sempre encertada, fa navegar amb gust i ganes.

Al cim boires i fred permeten un salt al passat de la mà de les galeries del Castelletto. Un descens per l'interior de la Tofana resseguint l'extraordinària obra de mineria que va convertir aquests cims en front de batalla a la Gran Guerra. Certament escalar en aquest racó de món és un conjunt que sempre fa pensar. La seva pau te l'has de guanyar.

Notes d’interès vertical: Gugu (ressenya final post), a l’ombra de la Tofana di Roses hi trobem aquest interessant itinerari de sòlida presència i vocació alpina. Bellesa adusta, domesticada tan sols a mitges que no és queda curta en estil ni caràcter. Per a romàntics actuals.

- Oberta per el novembre de 2007 per Mario Dibona amb la seva parella Gretchen Alexander i el seu amic Armando Nascè.

- Tot i que les ressenyes la marquen com a via equipada s’engloba més en el concepte de via semi-equipada. Totes les reunions muntades (bolts) i equipament variat a les tirades que en la majoria dels casos cal reforçar (ponts de roca, pitons i bolts als passatges difícils), assegurances distants.

- De material necessitem dotze cintes, joc de tòtems/friends (de tòtem negre a C2) i tascons.

- Roca variable, dolomia pròpia d’alta muntanya, bona en general sempre que sapiguem moure’ns en terreny alpí. Verticalitat, presses franques i fissures excel·lents, la via combina amb encert plaques, diedres i com no desploms. Cal parar atenció a la segona tirada, encara algo bruta i al diedre de la quarta on la paret esquerra de roca groga té trams inestables. Als dos darrers llargs cal vigilar amb els blocs i trams trencats.

- Grau exigent, cinquens que no s’han de menystenir, ben posats i sostinguts demanen concentració i seguretat en la tècnica. Una fissura desplomada a mitja via és el passatge clau (6a oblig).

- Compromís mitjà/alt, equipament mixt que cal completar i roca amb trams trencats que s’han de saber llegir afegeixen un plus d’exigència.

- Orientació sud-oest, a mig matí ja tenim sol a la paret que ens acompanyarà en el que resta de dia.

- Traçat modèlic, sap avançar pel dret amb lògica i estil (foto final post). Vuit tirades variades que s’adapten amb naturalitat i elegància a la morfologia de la paret. Placa, diedres i fissures es succeeixen amb encert al llarg del recorregut i fan patent la visió clàssica de la línia. Com més amunt més aeri, més exigent i més atractiu.

- Accés, venint des de Cortina d’Ampezzo per la carretera SR48 en direcció el coll de Falzarego aparquem en un àmplia esplanada al costat de l’antiga casa del Magistrato alla Acque situada just abans d’una marcada corba un quilòmetre i mig per sota del coll (enllaç maps).

- Aproximació, des de la part del darrere de la casa agafem el sender núm. 412 que s'endinsa al bosc i després es creua amb la pista que va cap a Forcella Col dei Bos. Seguim la pista de terra a la dreta i quan s'acaba continuem cap a l’esquerra pel camí núm. 402 que ens portarà al Col dei Bos (2.331m).

Aquí girem a la dreta per terreny de grans pedres (fites) i pugem en direcció a la ben visible muralla sud-oest de Castelletto, caminant entre les restes de les estacions militars de la Gran Guerra i dirigint-nos a una gran roca quadrada ben visible des de baix (1h30min, mapa final post). Un pont de roca vermell dóna la pista d’on comença la Gugu, uns metres a la seva esquerra discorre la clàssica Ghedina (ressenya Summit Post).

- Descens, una pinzellada d’història que no pot ser més pintoresca i emocionat. Des de cim baixem uns pocs metres en direcció nord per una canal descomposta atents a localitzar la instal·lació (bagues i maillon) que amb un ràpel (45m) ens deixa a la base de la paret. Remuntem fins el marcat coll entre el Castelletto i la Tofanna i busquem al seu extrem, en el vessant de la Tofana, els cables metàl·lics que indiquen on comença l’històric túnel de Castelletto pel que baixem (portar llanterna).

Fantàstica galeria descendent que en un viatge subterrani ens deixa sota les parets. Després d’un tram d’escales baixem directe avall per marcat camí fins creuar-nos amb el sender núm 404 que seguim a dreta i ens retorna al camí d’aproximació. Retornem per ell a l’aparcament (1h30min).

La Gugu és una ruta alpinistico esportiva amb cert aire aventurer que s’adiu perfectament amb la grandesa de la Tofana. Escalada sempre atractiva, sempre encertada en un paratge espectacular on la història encara hi respira. Vies amb valor afegit.

companydeviatgeiatzars:Lau

π

ressenya llibre Dolomiti New Age     

foto traçat llibre Dolomiti New Age   

mapa blog Summit Post