**** Delenda Carthago (180m, 6b), Prima Torre de Sella (2.533m), Dolomites

Dimarts, 20 d’agost de 2024

Delenda Carthago, nom dels clàssics llatins per una via de concepció moderna i sensacions intenses que ens permet experimentar el sisè grau dolomític. Escalada sofisticada concentrada en l'esplèndid mur de la primera Torre de Sella.

Escollim un vessant sud confiant en un sol que no arriba, per sort la potència de la via manté braços calents i el cap centrat. Aquest cop comptem amb el luxe d'expansions que permeten arriscar en una verticalitat constant de moviments mai evidents. La Delenda Carthago obliga a navegar, a cercar el proper pas confiant en una roca de tacte superb.

L'elegància li és innata. Ràpida, directa i sostinguda ens permet tastar una altra versió de Sella. Ens ha encant la seva l'audàcia plena de seny. Bon comiat d'unes parets que ens han fet créixer una mica més com escaladors.

Notes d’interès vertical: Delenda Carthago (ressenya final post), esplèndida via on la placa és reina, concebuda per fer lluir el gest. Dificultat i elegància com a trets distintiu d’un itinerari que només sap ser vertical. Exhibeix una lògica moderna que amplia registres.

- Oberta l’any 2002 per R. Galvani i M. Maceri, tot i que als tres primers llargs ressegueix parcialment el traçat de l’antiga via Bruno Bertoldi oberta per R. Callegarin, L. Luchetta, L. Filippi i S. Prandini el juliol de 1977.

- Completament equipada, tan sols el primer llarg, comú amb la clàssica Schober-Kleisl, es troba semi-equipat. Ben protegida amb bolts col·locats per fer escalar, al lloc que toca en els trams més durs, però amb certa alegria quan la dificultat cedeix. Algun pitó anecdòtic sobreviu com a testimoni d’altres èpoques. Reunions equipades i rapelables.

- De material necessitem dotze cintes, joc de tòtems/friends (de tòtem negre a C2) i tricams. Els flotants són pel primer llarg i per suavitzar distàncies quan la dificultat baixa i les assegurances s’espaien.

- Dolomia modèlica, robusta en tacte i cantell. Predomini absolut de la placa, murs d’elegància i verticalitat incontestable que fan navegar. Breu trams de fissura i diedre al primer llarg.

- Grau ben estructurat. Sisè sostingut, requereix tècnica i bona gestió de la potència (6a oblig).

- Compromís mitjà/baix, via ben equipada i rapelable resulta perfecte per dies en que la jornada ha de ser curta o bé la meteo és incerta. L’exposició queda reservada a la baixada, que sense ser complicada requereix atenció a les desgrimpades.

- Orientació sud, en dies freds és una bona opció per escalar al sol.

- Traçat impecable, una lliçó de navegació en paret (foto final post). La lògica de la línia sorgeix des del gest i demana recursos per interpretar correctament els passos. Ens movem en placa amb certa tendència al desplom que la via gestiona amb estil i solvència. Escalada tècnica i amb ambient, colpeja fort.

- Accés, aparcament Passo de Sella, 2.244m (enllaç maps). En el coll mateix la zona d’aparcament és escassa i sol·licitada, el millor lloc és al costat de l’Hotel Maria Flora, però sempre queda l’opció d’aparcar uns metres més avall en els laterals de la carretera SS242.

- Aproximació, curta i evident (25min). A l’aparcament just abans de l'hotel (pujant de Canazei) prop de la parada d'autobús (post) comença el camí que s'enfila per pendents d’herba cap a la Primera Torre i el Piz de Ciavazes. Arribant al vessant sud de la Primera Torre trobem un camí que deixa el principal i s’enfila fins la base de la paret.

Delenda Carthago discorre pel pany central del vessant sud, delimitat per dos imponents pilars on discorre la Tissi a l’esquerra i la Trenker a la dreta (croquis vies Sassbaloss). Els primers metres, comuns amb la Schober-Kleisl (foto), discorren per terreny indefinit per anar a buscar un evident diedre inclinat.

- Descens, per la via normal de la Primera Torre, delicat i aeri, però sense ser realment exposat. Del cim baixem cap a l’est fins el marcat coll entre la Primera i Segona Torre, aquí NO anem avall, sinó que pugem uns pocs metres per seguir el sender que en direcció est creua per sota la Segona Torre cap al Piz de Ciavazes. Trobem una marcada cruïlla (fita gran) i anem la dreta, baixant pel sòcol de les Torres per un sender que amb desgrimpades aèries, però nobles (II/III, fites) ens deixa als pendents de la base.

Poc abans del final del sòcol podem anar a l’esquerra i fer un ràpel o bé girar a la dreta, per una canal de roca trencada que amb una desgrimpada final ens deixa a peu de paret sense haver de rapelar. Un cop al peu de la paret trobem un marcat sender que vorejant la Primera Torre ens retorna a l’aparcament (50min).

Delenda Carthago, frase estrella per tancar discursos al Senat romà, fa referència a l’estratègia profunda que hi ha darrere cada pensament tàctic. Encaixa com una guant amb el tarannà de la via. L’excel·lència de la placa a la nostra disposició.

companydeviatgeiatzars:Lau

π

ressenya Alpinisti Apennino

foto traçat Sumit Post

***** Vinatzer (350m, 6a), Terza Torre de Sella (2.696m), Dolomites

Dissabte, 17 d’agost de 2024

A Dolomites la meteo sempre és dubte, però hi ha vegades que cal arriscar, la Vinatzer s'ho mereix. La Tercera Torre de Sella marca la diferència i avui miraculosament la tenim sencera per nosaltres. Matinem, són molts metres per davant i un recorregut que obliga a navegar. Ens hi submergim.

Cara oest, roca que encara manté la humitat de la darrera tempesta, però com sempre de cantell tan generós que la verticalitat es torna benèvola. La línia de la fissura ens obre camí creant llargs memorables. Sostres i desploms, com no, formen part de l'escalada. Escalem tensos, atents a núvols i un rastre de pitons que acompanya les nostres passes.

Passada la feixa de mitja paret, la roca es torna daurada i perd la fermesa que tant ajuda, però la més perfecta de les fissures ens aguarda. Intensitat plena d'elegància que no cessa fins el cim mateix. Dalt tan sols solitud i un únic silenci, és d'una grandesa que impressiona.

Et sents molt lluny del món, impossible no preguntar-te com tornar-hi. Descens tan vertiginós i fascinant com la via mateix. Per fi a terra, sensació d'admiració absoluta, la Vinatzer és immensa de principi a fi. Arrampicare preziosa!

Notes d’interès vertical: Vinatzer (ressenya final post), clàssica dolomítica per excel·lència, grandiosa en recorregut, elegància i estil. Incansable, navega l’imponent pilar de la Tercera Torre pel dret fins donar continuïtat a la magnífica fissura que ens guiarà a cim. Tenaç i directa, rescata una forma d’escalar centrada en lògica i bellesa. La seva fama la precedeix, però és el conjunt el que la fa imprescindible, torre, via i caràcter.

- Oberta el juny de 1935 per Vicenzo Peristi i Giovanni-Batista Vinatzer.

- Semi-equipada a l’estil tradicional, territori lliure d’expansions. A les tirades trobem escassos pitons i ponts de roca protegint passos puntuals on la dificultat o verticalitat té un plus. Reunions de pitons, convé reforçar-les. La majoria d’un parell de pitons, tot i que alguna és d’un sol pitó i/o pont de roca.

- De material necessitem 14 cintes, joc de tòtems/friends (de tòtem negre a C3), tascons i tricams.

- Dolomia fosca, d’aspecte llòbrec que torna a la calidesa del groc de mitja paret en amunt. Part inicial roca consistent i amb bones gandes, tot i que sempre demana atenció. Per sobre la vira central apareixen trams roca delicada amb blocs trencats i llastres inestables.

En conjunt però, la roca és bona i de més qualitat del que aparenta, sempre pensant que ens movem en una gran paret de caràcter alpí. L’escalada es desenvolupa a l’entorn d’una gran fissura/canal que a partir de la feixa s’afina i dóna pas a diedres més marcats. Sostres i xemeneies no faltaran, algun tram breu de placa completa el conjunt.

- Grau alpí, demana una ment oberta. Tot i que la dificultat és sempre moderada, és important saber moure’s en aquest entorn perquè el context encaixi. Verticalitat i sensació de gran paret que impressiona i condiciona. Cal dominar el cinquè amb classe per moure’s amb comoditat (V+/A1 obligat, tot i que amb el 6a es gaudeix plenament dels passos i s’avança amb més rapidesa). Llarg clau, el primer després de la feixa, esplèndida fissura de dits barrada per un sostre (6a).

- Compromís alt, recorregut que s’ha de saber interpretar, poc equipament i descens tan complex com la via mateix. Tot i així no es tracta d’una via exposada, permet protegir bé amb flotants.

- Orientació plenament oest, vessant ombrívol com la roca mateix, sol de tarda únicament.

- Traçat portentós, en plena sintonia amb la majestuositat de la Torre (foto final post). La línia es clava al cor de la torre i avança amb una lògica i fermesa admirables. Les tirades centrals concentren verticalitat, atreviment i una brusca elegància que et posa a lloc. A l’inici i final de la via el terreny brinda més possibilitats i encertar la fissura correcta demana navegar i serpentejar per la paret, l’orientació prima per sobre la dificultat.

El llarg després de la feixa central és una joia, una fissura de dits perfecta, de moviments tècnics i polida en alguns passos que acaba en un sostre amb un únic punt feble. Es seu és l’atractiu de l’evidència.

- Accés, aparcament Passo de Sella, 2.244m (enllaç maps). En el coll mateix la zona d’aparcament és escassa i sol·licitada, el millor lloc és al costat de l’Hotel Maria Flora, però sempre queda l’opció d’aparcar uns metres més avall en els laterals de la carretera SS242.

- Aproximació, curta i evident (30min). Des del coll seguim uns metres per la carretera en direcció Vall de Gardena i a l’alçada d’una cabana de fusta agafem el sender núm. 649 que porta a la via ferrada de Mésules. A l’alçada de les Torres ens desviem a la dreta per un trencant que porta cap a elles, pugem per una tartera fins plantar-nos sota la Segona Torre i tot seguit flanquegem a buscar la base de la Tercera Torre.

La Vinatzer comença uns vint metres a l’esquerra de la profunda canal que delimita la torre per la dreta, en una zona de plaques tombades a l’esquerra d’un sostre groc i negre (croquis Ballart). El primer llarg traça un flanqueig ascendent a l’esquerra.

- Descens, llarg i compromès (2h). Des del cim caminem en direcció nord-est (sender i fites) fins trobar un graó rocós a l’esquerra que desgrimpem fins una instal·lació de ràpel (claus cimentats amb cadena i anella). Fem un ràpel de 25m fins una terrassa i baixem molt atents cap al vessant oest seguint marques vermelles i fites que ens guien per un sender aeri i delicat que amb alguna desgrimpada curta ens porta a una nova instal·lació de ràpel (cordinos amb mallon).

Una sèrie de quatre ràpels curts, tots ells de cordinos, ens porten a la gran vira que creua en diagonal la cara oest (important ràpels amb una sola corda per poder-la recuperar sense ensurts). Baixem per la vira fins la gran canal que separa la Segona i Tercera Torre. Seguim canal avall baixant per una sèrie de grades amb curtes desgrimpades fins que un tallat ens barra el pas.

Una travessia descendent cap a l’esquerra ens deixa en el primer dels tres ràpels que ens permeten seguir avall per una canal cada cop més encaixonada. Els dos primers ràpels són de 20m, el tercer ràpel és de 55m i ens deixa en al costat d’una petita congesta perpètua. Sortim de la canal uns metres per sobre d’on hem començat l’escalada, tan sols queda desfer camí fins el Pas de Sella.

Vinatzer, la gran clàssica de Sella, se’ns dubte una de les vies més repetides de Dolomites i avui hem tingut el luxe de tenir-la sols per nosaltres. Alguna cosa estem fent bé en aquest viatge. Des de dalt de la Tercera Torre el món sembla molt lluny!

companydeviatgeiatzars:Lau

π

ressenya blog PlanetMountain

croquis blog Sassbaloss