**** Mas Colomer (230, 6b/Ae), Roques de Benet, Ports

Dissabte, 3 de febrer de 2024

Tothom té una llista de vies pendents i en la meva la Mas Colomer ja fa temps que hi ocupa un lloc destacat. La gran clàssica dels Ports, una joia que necessito tornar a tenir a les mans. Sempre he pensat que la seva línia insinua una subtilesa admirable en la rotunda presència de les Roques de Benet. Lleugeresa, però que es queda en imatge, la profunda xemeneia que ens rep intimida.

Es respira grandesa. El fred del matí imposa una lentitud de moviments que encaixa amb el tarannà de la roca. Conglomerat desgastat per anys de ferma oposició al pas del temps, emocionant d'escalar. Tot és lògic, però res és ferm, la intuïció del tacte és la millor guia quan la vista desconfia. Fissura magistral que mossega fins fer presa als dits, quin viatge navegar-la.

Emergim a l'esveltesa de l'aresta i amb ella a la contradicció de murs forjats d'una peça. Voregem el buit a cop de pedal i fermesa en el gest. Còdol menut que fa ballar fins el darrer pas d'un cim que s'ha de saber trobar. La bellesa serena dels Ports ens hi espera. Ens l'hem guanyat, a la Mas Colomer encara hi queda molta aventura.

Notes d’interès vertical: Mas Colomer (ressenya Luichy), clàssica de referència per elegància, lògica i bellesa del conjunt que més enllà de l’escalada ens fa partícips del profund atractiu dels Ports. Magnètica, la seva línia et planta cara la insolència dels qui són capaços de crear una dimensió pròpia. Una via en la que t’hi submergeixes.

- Oberta l’any 1963 per dos escaladors del GEDE, Jaume Mas i Jordi Colomer.

Actualment es troba semi-equipada amb bolts, pitons i ponts de roca. Totes les reunions són de tres bolts i rapelables. Excepte en el llarg d’artificial parlem d’equipament just i en el punt clau. Trams de placa de la part superior més generosos en expansions, però tot i així et fan escalar i navegar.

- De material necessitem 18-20 cintes si empalmem L3 i L4, sinó amb 14-16 són suficients, joc de tòtems/friends (de tòtem negre a C3), tascons i/o tricams i estreps.

- Conglomerat alternatiu, llevat del darrer terç, roca en conjunt delicada, no pots acabar de confiar-t’hi mai i té trams francament compromesos. Primer llarg polit pel pas de l’aigua, segon de preses mòbils, còdols barrejats amb fang que neutralitza tota consistència. Tercer i quart delicats, la fissura demana tacte alhora de tocar còdols i cantells.

A partir de la cinquena llarg el conglomerat millora i de la sisena en amunt sembla que estiguem a Montserrat. Còdol menut i compacte, amb una rugositat i solidesa que esvaeix dubtes, tot i així cal parar atenció a la llastra del sisè llarg i a un breu tram d’aresta del vuitè. Les fissures, nobles d’equipar, reforcen el caràcter tradicional del traçat.

- Grau clàssic, de la vella escola, que et fa rumiar i demana decisió (6a/A1 oblig). Escalada tècnica i atlètica combinades, la seva varietat és un al·licient afegit.

- Compromís alt per equipament i qualitat de la roca. Tot i que les reunions són rapelables abandonar no és fàcil degut a la marcada diagonal que dibuixa la ruta.

- Orientació perfecta per allargar el sol, la via comença pel vessant sud i continua per l’oest.

- Traçat de lògica i elegància absoluta, la línia et ve a trobar en el mateix moment que alces la vista (foto blog Desventuras y Milagros). La Mas Colomer no corona el cim de les Roques de Benet, sinó que s’enfila a la gegantesca agulla adossada coneguda com la Llastra. Ambient ja només arrencar, l’escalada comença sota l’esguard de la inquietant xemeneia de l’Anglada-Cerdà.

En el primer llarg a destacar el pas d’arbre, com a mínim pintoresc i per damunt seu dansa de peus per trobar el gest. Flanqueig de la segona tirada, tot i que senzill, taquicàrdic per aeri i incert. Sota el dictat d’una fissura sublim, tercer i quart llargs magnífics, veritable eix al voltant del qual gira la via. La seva és una verticalitat que no dóna treva i genera sensacions tan intenses com autèntiques. Escalar-la segueix sent brutal.

La fissura abasta fins la cinquena tirada, enginyosa travessa per enganyar el buit i canviar de vessant. Sisè i setè llargs, els més aeris, mana l’aire sota els peus. El sisè d’artificial, amb algun pas llarg i peça antiga per donar brillo al recorregut i una llastra “expanding” que no permet que la tensió es relaxi. El setè d’artificial senzill que convida al lliure elegant i un encertat flanqueig per retornar a la verticalitat maniobrable. Vuitena tirada, esvelta aresta que amb algun gir curiós porta al cim del la Llastra amb passos d’equilibri.

- Accés, per la carretera T-333 deixem a mà dreta el desviament cap a Horta de Sant Joan i uns metres més endavant a l’esquerra trobem el trencant que porta a Ports. El prenem i seguim per l’estreta carretera uns 4.1qm fins trobar a l’esquerra una ampla pista de terra amb el rètol Roques de Benet. Pugem per la pista un parell de quilòmetres aproximadament i en el segon trencant a l’esquerra que trobem aparquem (entrada a pista secundària amb barrera de fusta i un cartell de regulacions). Com a referència estem just a la vertical de la Llastra, per la part on discorre la via (enllaç maps).

- Aproximació, passem la barrera i seguim per la pista secundària, creuem una torrentera i una mica més endavant trobem a la dreta un corriol força desdibuixat (fita) que enfila cap a les parets. Per arribar a la xemeneia hem de vorejar el contrafort de la Llastra. El camí és perd i acabes tirant d’intuïció, però l’aproximació és evident. El peu de via és a la base de la xemeneia (20min). La Mas Colomer comença pel diedre/fissura de més a la dreta, a la part alta hi ha un arbre on es troba el pas clau i l’única assegurança del primer llarg.

- Descens, com tota la via, singular i aventurer, si més no en el seu inici. Acabada l’escalada pugem fins un collet a tocar de la paret principal del Castell de Benet i anem a la dreta per unes vires d’aparença vertiginosa. Per arribar-hi des del collet cal baixar uns metres, ràpidament el flanqueig es fa evident i les vires ens permeten vorejar per sota la paret cimera (II). Arribem a un ampli llom pedregós que creuem fins trobar una amplia canal a la que baixem desgrimpant amb un flanqueig senzill (III). Tant a les vires, com al llom trobem alguna fita.

Remuntem canal amunt fins a un circ de lloms d’herba i pedres pel que avancem uns metres en línia recta i ràpidament trobem el camí de la ruta normal a la nostra dreta. Si volem fer el cim del Castell de Benet, tan sols hem de seguir el camí principal a l’esquerra i en poc més de cinc minuts som a una de les millors talaies de Ports. Per tornar agafem el camí principal cap a la dreta, atents a trobar la marcada canal que baixa encaixonada entre dues parets. Sortim de la canal a un bonic bosc en el que un sender sense pèrdua ens porta fins la pista principal. Baixem cap a la dreta i en pocs minuts som a l’aparcament (45min).

- Regulacions, tot i les restriccions per nidificació existents a les Roques de Benet, la part de la Llastra per on discorre la Mas Colomer està lliure de regulacions.

Estètica pròpia, ambient i certa dosi d’aventura són els ingredients per una de les millors escalades dels Ports. Repetir-la no ha fet més que reafirmar-me en aquesta opinió (aquí aventureta 2010). Escalades que tenen el do del silenci.

companydeviatgeiatzars:Lau

π