" La il·lusió ens fa l'horitzó més ample "

*** Escorrialles, (255m, 6b, 6a oblig), Paret de Catalunya, Montrebei

Dimarts, 10 de maig de 2022


Quan l'arnés pesa vol dir que la cosa es posa interessant. Alço la vista i tot compàs d'espera es fa sobrer. Necessito el tacte d'aquesta roca a les mans, tan sols així faré retrocedir la barreja de neguit i impaciència que sempre provoca Montrebei. El silenci del prat impregna cada racó de la paret, és hora de posar-hi ritme.



Escorrialles, nom punky per una via a la que no li falta ni estil ni caràcter. D'aparença discreta i inici en què cal no tenir aversió a la vegetació es reserva el dret a rèplica. Per als crèduls que hi persisteixen, un diedre de factura perfecta fa sorgir l'atractiu voraç de la línia.



És l'argument que buscàvem. El traçat retroba l'elegància tosca de fissures mantenint un tempo que no dóna pausa a la ferralla. Naveguem panys on tan sols hi té cabuda el gest precís i l'ull atent. Llenguatge colpidor el d'aquest calcari eixut. El cim arriba massa aviat, perquè volem les alçades si a la paret ja en som part.



Notes d’interès vertical: si desviem la vista del pany més altiu de la muralla la paret sembla perdre continuïtat, però continua sent un terreny de joc fantàstic per itineraris breus i de geni concentrat. Escorrialles no solca la paret, s’hi endinsa a la cerca d’un magnífic diedre raó de ser del traçat.



Mancada d’ambient ho compensa amb la fermesa de fissures i plaques que marquen caràcter i li aporten el deix feréstec propi de l’indret. La via ostenta una sobrietat que la fa clàssica, parlem d’equipament escàs (pitons, ponts de roca i bolts) i reunions a reforçar o muntar (R2) aprofitant sempre les bones possibilitats de protegir que brinda la roca, tot i que no sempre en el punt que voldríem.



Poc equipada, demana material: quinze cintes, tascons, semàfor aliens/tòtems, friends fins C3 i repetir del 0,5 a C1. Opcional doblar friends petits, llavors no calen tascons. Bon calcari, aspre i cantellut llevat dels dos primers llargs que discorren entre canals on roca i herba desperten tot tipus de suspicàcies.



La ruda elegància del diedre que ens espera, però els compensa, quatre tirades esplèndides i exigents. El primer llarg, però es pot evitar entrant per la Voltor Feroç. Graduació correcta i compromís raonable si som hàbils en aquest terreny on prevalen fissures atlètiques i dificultat sostinguda. Orientació sud-oest, fins el migdia no ens fallarà l’ombra.



Aproximació (30min), anem a l’extrem dret del Prat d’en Lluís i remuntem el camí de baixada de la Paret de Catalunya. Poc abans del peu de muralla trobem una fita a l’esquerra que marca l’inici d’un corriol que recorre la base de la paret. Escorrialles s’encaixa dins un petit circ, a la dreta d’un marcat sostre taronja


El seu inici és en una evident canal d’aspecte poc atractiu degut a la vegetació, just a la dreta de la Voltor Feroç. Descens, des de la darrera reunió seguim la feixa cap a la dreta en busca del marcat camí de baixada (40min).



Escorrialles, no sé el per què d’aquest nom, però dono fe que no li fa justícia. La via ens contagia de la bellesa tosca de la paret i ens llança darrere del seu atractiu primitiu. Sorgeix la línia i al pols... el bàtec de Montrebei.


conspiradordelavertical:loromànticguerrerParce

*** LAR: Los Amics/gues del Rotulador, (120m, 6b, 6a/Ae oblig), Montsec de Rúbies, Peladet Oriental

Dilluns, 9 de maig de 2022


Testimoni d'un temps que ja no és el nostre, Rúbies espera. Hi habita una nostàlgia que se'm fa familiar, en desconec l'origen, però percebo la bellesa del record. Poques escalades he fet en les seves parets, espadats sintètics, austers... podrien ser un més de l'espinada del Montsec, però el seu privilegi els distingeix, la solitud.



Avui tant m'és la via, el que vull és deixar-me portar per aquesta sensació de llunyania. Cedeixo al company l'elecció de la línia que ens retorni a la realitat que venim a buscar. LAR, curiós nom per un itinerari amb un caràcter fora del comú pel tarannà habitual de l'indret. No busca complaure, es deixa portar per l'avidesa de les fissures ben fermades assumint que la roca no sempre serà certa.



A canvi, vibrem. Rebuda potent la del diedre inicial, una sacsejada al nostre instint que ens permetrà navegar amb la perícia que aquests murs reclamen. Embasten les nostres passes al buit en flanquejos on de nou el temps recupera el seu ritme. Benvolguda quotidianitat vertical, vici i passió del nostre present.


Notes d’interès vertical: LAR, la paret brinda camins que cal saber degustar, en aquest la solidesa està en el gest i no sempre en la roca, però el conjunt triomfa i amb nota. Aventura en petit format en un racó inesperat. Via semi-equipada de factura clàssica, assegurances justes i a llocs claus ja sigui per indicar itinerari o per dificultat de protegir (bolts i un pitó a L1), demostra criteri i compromís. Reunions muntades (2 bolts).


De material necessitem: 12 cintes, aliens, friends fins C3 i tascons, estrep opcional i C4 útil a L1. La qualitat de la roca és el punt feble de la via, calcari excel·lent, cantellut i abrasiu al primer i darrer llarg, però mediocre a la part intermèdia i amb trams puntuals més trencats on cal parar atenció.



LAR centra l’atenció de l’itinerari en el magnífic diedre inicial, digne de Montrebei i l’espectacular flanqueig de sortida, la resta del traçat serpenteja per la paret cercant el terreny més franc. Un recorregut sinuós i variat, però no exempt de lògica que aprofita amb sensatesa les debilitats de la característica proa que tanca la muralla de Rúbies.



Grau correcte, L1 i L5 els millors i més exigents amb diferència, tot i que el darrer no resulta obligat. La primera tirada ja és una altra història, els cinc primers metres són els més atlètics de la via i la resta del diedre és sostingut i a equipar, et posa a to només començar. Les travesses i la roca a controlar de la part intermèdia garanteix emoció a tots els membres de la cordada. Orientació sud, tot i que el diedre inicial queda a l’ombra fins gairebé migdia.


Accés, des de Vilanova de Meià hem d’anar al poble abandonat de Rúbies, així que prenem l’estreta carretera L-913 que porta a Llimiana i abans d’arribar a la Roca dels Arcs, quan ja duem uns 3qm prenem una pista en bon estat a l’esquerra (rètol Ermita de Santa Maria de Mèia).


Seguim sempre per la pista principal prenent els trencants a la dreta, en total són uns 14 quilòmetres fins a Rúbies, la primera meitat en bon estat, però després de l’aparcament del sector d’esportiva del Mirador del Montsec la pista empitjora i els cinc darrers quilòmetres són francament delicats fins i tots amb un cotxe alt. Després de pluges molt de compte amb la pista, nombrosos trams amb fang. Aparquem a l’esplanada situada davant de l’església de Rúbies.



Aproximació, prenem el sender amb marques de GR que puja cap a la Portella Blanca (rètol) i un cop l’alçada de la paret trenquem a l’esquerra (fita) per un corriol poc definit. La LAR és troba al principi de la muralla, a la part dreta, poc després de la proa que defineix el coll. Flanquegem per sota la paret fins localitzar el vistós diedre inicial (bolts visibles) i un cop el veiem pugem al petit pedestal de la base on trobem les inicials LAR picades a la roca (30min).


Descens, des de la darrera reunió anem a la dreta traçant una diagonal per la feixa en busca del darrer pany de paret i baixem vorejant la seva base en direcció l’àmplia canal on retrobem el camí (GR) que puja a la Portella Blanca, el seguim fins enllaçar amb el camí d’aproximació (30min).


Fa temps que tenia ganes de tornar a submergir-me en calma perenne d’aquest racó on tens la sensació que tota acció es conjuga en passat. L’escalada, però hi encaixa amb fluïdesa. M’ha agradat el retorn, la LAR m’ha descobert un regust aventura impropi del Rúbies que coneixia.


conspiradordelavertical:Roger
un plaer descobrir via de la mà de l'aperturista i saber el perquè de tan curiós nom!