*** Apatxe Rebel (175m, 6a+, Ae), Paret Bucòlica, Oliana

Dimecres, 31 de maig de 2023

La Bucòlica és tacte, el seu és un calcari de textura exquisida constel·lat d'incrustacions minerals. Muralla de dimensió nuclear, no és una paret de grans línies, lo seu són les distàncies curtes. Vol proximitat, cal tocar-la per sacsejar-li la letargia que la submergeix en la grandesa del paisatge.

Per mi sempre ha estat una porta oberta a les bones sensacions, és hora de tornar-hi. Apatxe Rebel, passes noves que revolucionen la placidesa de l'indret i demostren que amb astúcia encara hi ha camí per fer. La via més jove de la paret, encetem la coneixença. Rastre d'escletxes mínimes, en copsem el detall i fugim amunt, destí únic.

El traçat ens sorprèn, apura la línia recta sense que la verticalitat l'intimidi de la mà d'una lògica oculta en la claredat d'aquest calcari esvelt. Lliure que cal saber llegir. La paret és una pell que llisca sota les nostres mans, línies vives que parlen de la bellesa de l'escalada i l'alegria de ser-ne part. Mentre... la tempesta espera!

Notes d’interès vertical: Apatxe Rebel (ressenya Indiclimb), la franquesa d’aquest itinerari n’és la millor carta de presentació, és una via concebuda pel gran públic, apta per gaudir de l’escalada i accentuar l’atractiu d’aquest calcari peculiar. No se n’està, però d’un punt de rebel·lia i amaga el veritable interès dels passos rere un pany d’aparença monolítica, la lectura del detall ens donarà la clau. Sòbria i assenyada, sap trobar el seu lloc en la paret.

El nom en delata l’autoria, Joan Vidal, l’Indi, la va obrir en solitari en diversos atacs aquest passat abril (2023). La via està perfectament equipada amb bolts, pitons i ponts de roca. Totes les reunions muntades (bolts) i la R2, R4 i R5 són rapelables. Amb aquestes premisses és senzill endevinar que no ens cal massa material per escalar-la, catorze cintes i estrep són suficients, friends petits i mitjans absolutament opcionals, però útils per si desapareix algun dels pitons.

La roca és l’autèntic luxe de la via, calcari en forma de mur compacte que només resoldre’m amb fissures que s’endevinen al tacte i adherència. Tècnic i vertical, es gaudeix. Roca trencada tan sols en trams puntuals concentrats en petites feixes on la dificultat baixa. Grau correcte que s’acull a les prerrogatives de la clàssica, mesura i llegir bé els passos perquè tot quadri (6a - Ae obligat). Compromís baix, gràcies al bon equipament i les possibilitats de rapelar. La Bucòlica mira al sud, l’escalf del sol és presència constant.

El seu és un traçat intel·ligent, que busca i sap trobar. Sense masses girs enfila la paret pel dret i aprofita amb seny regletes i fissures per bastir un lliure elegant. Adherència no faltarà, passos lleugers i aeris que ens prenen a la paret amb subtilesa. Sovintegen, però trams atlètics molt ben resolts. L’artificial és de bon fer, distància justa per equilibrar l’interès i acrobàcia raonable. La darrera tirada té un plus, cal afinar en la navegació i mantenir el pols.

Accés, decisió complicada, venint d’Oliana per la C-14 en direcció la Seu d’Urgell abans s’aparcava en un lateral de l’antiga carretera que sortia just a la dreta de l’entrada del tercer túnel (túnel de l’Obaga Negra) i es deixava el cotxe just davant el barranc d’accés a la paret. Actualment, tot i estar la carretera oberta, trobem rètols prohibint circular-hi. Si no volem infringir la normativa hi ha l’opció de continuar per la C-14 i un cop creuat el darrer túnel trobem una gran explanada de terra a mà esquerra on aparcar (enllaç maps).

Aproximació, just davant de l’explanada, a l’altre costat de la C-14 trobem l’antiga carretera que voreja l’embassament, caminem per ella uns quinze minuts fins arribar davant la Paret Bucòlica, la sobrepassem i al peu d’una marcada canal trobem una fita que ens indica l’inici de la pujada. Remuntem el barranc sense sortir-ne fins el primer terç, atents a trobar a la dreta la fita que ens indicarà el moment d’abandonar-la i encarar el corriol de puja en diagonal cap a la paret (fites).

L’Apatxe Rebel discorre pel centre de la paret (foto Joan Asín), uns cent metres a la dreta de la clàssica Terra de Dinosaures (TD gravat a la roca). Les lletres AR pintades en blanc i un pont de roca marquen l’inici de la nostra via, des de peu de paret també es veuen els bolts del final del primer llarg a l’esquerra d’un curiós sortint en forma de xampinyó. Si aparquem sota la Bucòlica l’aproximació són 20min, des de l’explanada de terra passat els túnels compteu 40min. Abans d’enfilar la canal és interessant localitzar la via per orientar-nos millor (croquis vies Bucòlica).

Descens, acabada la via passem al vessant contrari i remuntem cap a l’esquerra (oest) la senzilla aresta que ràpidament ens deixarà en una vira boscosa on es dibuixa un sender que alterna entre els dos vessants. El sender és curt i en un moment estem a la pintoresca feixa rocosa del costat sud per la que baixem seguint un estret corriol (fites). En un moment donat la feixa s’estreny, però les fites marquen el pas.

La feixa ens deixa al capdamunt del barranc pel que hem pujat al matí, baixem per ell. Dret i amb trams esllavissats, una corda fixa ajuda on el terreny és més relliscós i erosionat. A mida que baixem el camí millora, fins enllaçar amb el sender d’aproximació que ens deixa a l’antiga carretera (30min).

Qui busca troba i l’Apatxe Rebel n’és un bon exemple, l’instint de l’Indi ha donat forma a un nou itinerari que es suma al ventall de clàssiques benaventurades d’aquest pany de paret. Vies que amb senzillesa i bon fer són i seran escola. Escalar-les et connecta a les bones vibracions de la Bucòlica.

Companydeviatgeiatzars:Lau

π

*** Pas d’Estrès, (190m, 6b+, 6a oblig) , Paret Bucòlica, Oliana

Divendres, 18 de febrer de 2022

Hi ha vies que en un moment donat estan de moda, lloades àmpliament pels amics no te'n pots estar del desig d'anar-hi. Popularitat, però que té aparellada una òbvia conseqüència, tothom les ha escalades i la via en qüestió queda arraconada tossudament a la llista de projectes pendents.

Aquesta és la meva relació amb la Pas d'Estrès des que me'n vaig baixar fa uns anys i per fi, ara que el seu esplendor llueix amb una intensitat més moderada, hi puc tornar. Quin plaer alçar la vista i saber que els murs grisos de la Paret Bucòlica ens mantindran apartats de l'hivern. M'agrada aquesta roca, aspre com el seu caràcter, però d'una noblesa que et guanya.

Avancem sols, immersos en un matí radiant que porta el cel a la muralla. Passos durs, bells, aeris...creem el buit. Espremem cada llarg amb la fam que dóna l'enyorança de la via llarga i sentim de nou el pols de la paret. Ara, des de la coneixença m'alegro del temps d'espera, n'havia d'aprendre.

I el camí segueix, vertigen oscil·lant que no cessa!

Notes d’interès vertical: Pas d’Estrès, esplèndida clàssica de paret en versió esportiva. Sorprèn, oberta l’any 97, no acusa desgast, el pas del temps no ha fet més que confirmar la seva reputació i donar ímpetu a un traçat que obliga en totes les tirades. La línia busca la dificultat i la troba amb encert.

Magnífics murs verticals que conjuguen tècnica i potència amb un punt picant que trenca tota monotonia, res és forçat ni banal, el resultat una via intel·ligent, elegant i atrevida. L’excel·lent calcari de la paret Bucòlica, aspre i amb peculiars incrustacions de sílex, juga al nostre favor. Placa amb predomini d’adherència i equilibri alterna amb breus desploms i panxes rabiüdes (passos de bloc i cantells roms), les estilitzades franges horitzontals solen ser clau de pas.

La via està completament equipada amb bolts, tan sols necessitem 12 cintes, tot i que estrep i alguna peça petita són útils per trampejar els passos més exigents quedant una via de 6a obligat. Reunions rapelables. Orientació sud-est, bon itinerari per dies freds.

Accés, decisió complicada, venint d’Oliana per la C-14 en direcció la Seu d’Urgell abans s’aparcava en un lateral de l’antiga carretera que sortia just a l’entrada del tercer túnel a la dreta (túnel de l’Obaga Negra) i es deixava el cotxe just davant la canal d’accés a la paret. Actualment, tot i estar la carretera oberta, trobem rètols prohibint circular-hi.

La nostra opció, continuar per la C-14 i un cop creuat el darrer túnel trobem una gran explanada de terra a mà esquerra on aparcar. Aproximació, just davant de l’explanada a l’altre costat de la C-14 trobem l’antiga carretera que voreja l’embassament, caminem per ella uns quinze minuts fins arribar davant la paret Bucòlica, la sobrepassem i al peu d’una marcada canal trobem una fita que ens indica l’inici de la pujada. Remuntem la canal per un sender ben traçat atents a trobar la fita que ens indicarà el moment d’abandonar-la i encarar la pujada cap a la paret (40min).

La Pas d’Estrès discorre a l’esquerra de la muralla, les referències que ens permetran ubicar-la són el característic sostre de la tercera tirada i la marcada diagonal que recorre la paret, la via s’inicia a la seva esquerra. A peu de via trobem una fletxa i les lletres PE picades a la roca.

Descens, la via acaba en una pintoresca feixa per la que baixem en direcció l’oest per un estret corriol (fites). En un moment donat la feixa s’estreny, però les fites marquen el pas. La feixa ens deixa a l’inici del barranc pel que hem pujat al matí, baixem per ell fins enllaçar amb el sender d’aproximació (40 min).

Les vies fan camí i nosaltres amb elles, ha estat un luxe sumar la meva experiència a la història d’una línia amb tant de recorregut. Passes que sumen!

companydeviatgeiatzars:Lau

*** Pedra Tartera (170m, 6c (V+ oblg)) i Treintaitantos (160m, 6b+ (6a oblg)), Paret Bucòlica, Alt Urgell

Dilluns, 24 de febrer 2020

 

Quin tip de roca i de la bona! Encara sento als dits l'aspror del calcari de la Bucòlica. Llegir-lo és un plaer i els dits esdevenen la millor eina per desvetllar el camí. Prescindim de la vista, la mirada avui es perd indolent, té masses elements on vagarejar, tan aviat és seduïda pel reflex lluminós del pantà com divaga inconstant pels bastions que semblen sostenir la claredat del cel. Nosaltres concentrem esforços en esbrinar els passos que ens duran amunt, moviments pulcres i decidits.

 

Avancem convençuts de la franquesa de la roca, imantats a aquest pany de paret en el que és difícil escollir via perquè totes ens tempten. Les forces donen per gaudir de dues línies agermanades en verticalitat i ferma elegància, en les que l’únic que cal és no dubtar i deixar-se portar per la sensació de lleugeresa que ens brinden. El cansament dels braços dóna fe que avui hem participat de ple dret de l’atractiu de la Bucòlica.

 

Notes d’interès vertical: Vies de tarannà esportiu amb un equipament (bolts) que ens permet ser atrevits amb la dificultat. Situades a la part esquerra de la Paret Bucòlica, són fàcils de localitzar, tan sols hem de fixar-nos en l’evident diagonal que solca la paret i anar uns metres a la seva esquerra, trobem les inicials PT gravades a la roca donant el tret de sortida. Les dues línies comencen al mateix punt, la Pedra Tartera marxa lleugerament a la dreta i la Treintaitantos deriva a l’esquerra.

 

En les dues trobem reunions rapelables i amb unes catorze cintes ja farem, podem afegir un estrep per trampejar algun pas si anem justos de grau. La tònica són plaques de roca aspre amb les curioses incrustacions segell de la paret, passos rabiosament verticals per no dir desplomats, magnífiques regletes de dits que a vegades cal buscar i treball de peus garantit per una adherència infalible.

 

La Pedra Tartera té trams de roca taronja on el tacte deixa una mica que desitjar, als trams difícils els passos costen de llegir i et deixen una mica descol·locat, però mai són obligats, amb un V+ ben posat la gaudirem. La Treintaitantos és una preciositat, és d’aquelles vies tan aèries que et fan levitar paret amunt amb passos tan ben trobats que semblen un truc de màgia, pica una mica més que la seva veïna, cal portar el 6a après per assaborir-la com es mereix.

 

El darrer llarg és comú en les dues, nosaltres hem començat per la PT i des de la penúltima reunió hem fet dos ràpels (50m) per la Treintaitantos per escalar-la tot seguit. Un cop acabades el descens és caminant per la feixa que baixa en diagonal per l’esquerra de la paret fins l’ampla canal que porta a peu de paret.

 

Elegant combinació que ens demanarà esprémer forces i tècnica a parts iguals, un conjunt equilibrat per la sensació diàfana que traspua la llum d’aquest petit bastió urgellenc. Un plaer massa temps posposat!

companydelavertical: Ferran