Dissabte, 17 de setembre de 2022
Kali Gandaki... un mantra, un pensament que rodola pel cap i es confon amb les sensacions del dia que arrenca. Seguim antics rails que no porten enlloc, la memòria de l'aigua, envoltats d'un blau que es multiplica, cel i estanys en són els amos. Paisatge que fascina, resolem fer llarg el camí per gaudir-lo. El temps fuig en aquests paratges i no serem nosaltres qui l'apressem.
Ja fa estona que el sol banya el Pic de Colomina capgirat en far i als seus peus Kali Gandaki es converteix en roca. Granit daurat que atrau i fa tangible el pensament. La via promet i compleix. La paret no ens ho posa fàcil, intensa des del primer metre esprem. Entrem en una verticalitat de cantells roms que s'ha de saber gestionar.
L'obvi mai ho és i no sé decidir que resulta més excitant, si la intriga arrodonida d'aquestes fissures o el pragmatisme de les plaques. Li trobem la mesura, però la via és massa breu per lluir-nos en la coneixença. Quin deix més salvatge que té aquesta escalada, genuí. El cim ens torna al temps de la contemplació i amb ell el mantra, Kali Gandaki. Somriem, el seu so ha canviat.
Notes d’interès vertical: clàssica intensa i decidida, Kali Gandaki (ressenya) deixa barra lliure al potencial del granit per afrontar una verticalitat que mossega i resoldre el traçat amb el mínim d’expansions. Primària, tira pel dret i obliga a navegar.
Escalada sempre del proper pas, cada moviment té la seva intenció i el conjunt esborra la brevetat de l’itinerari obviat per una exigència que no cedeix. Entorn i llunyania en preserven l’essència i sumen atractiu, en qualsevol altre lloc el seu caràcter seria un altre.
Tot i que les guies la marquen com una via equipada (espits i claus) no us confieu, en l’actualitat els espits són vells, falten pitons i la llunyania entre assegurances (sobretot L3 i especialment L4) la fan mereixedora del qualificatiu de semi-equipada. Totes les reunions són d’espits i menys la R1 són rapelables. R2 és de tres espits en una còmoda vira.
De material necessitem setze cintes, joc de tòtems/friends (des de tòtem negre fins C4), joc complet de tascons i estrep a discreció. El grau és fidel reflex de la filosofia de l’època en que va ser oberta (86) i de l’estil entusiasta dels oberturistes, no fa concessions, millor portar el 6a/6a+ ben assumit.
La roca és l’altra senya d’identitat de la via, fantàstic granit taronja que per moments ens trasllada a les parets de Chamonix. Compacte, vertical per no dir desplomat i extremadament tècnic converteix l’escalada en una dansa plena d’intriga. La seva fermesa tan sols falla a la darrera tirada, inestable i descomposta reclama molta atenció, delicada.
La Kali Gandaki discorre pel bell mig de la cara sud-est del Pic de la Colomina (2.671m), des de primera hora del matí tenim la paret brillant de sol. Al primer llarg podem optar per l’incert flanqueig en baixada de la via original (V+) o bé, entrar pel dret superant el mur inicial en artificial (Ae, tres passos) i una curta sortida en lliure (V), opció més directa i menys exposada.
Se’ns dubte la tirada estrella és la segona, una fissura desplomada que s’arqueja rebel exprimint forces i cap, espectacular. A l’inici trobem pitons i espits, però cap al final, la fissura s’afina i queda gairebé neta de seguros, tan sols hi trobem algo d’herba (que delata la poca freqüentació de la via) i molt d’aire als peus. Elegància extrema i ambient brutal el d’aquesta tirada (6b sostingut).
Compte al tercer llarg, surt pels curiosos pinacles de l’esquerra de la reunió i demana navegar més del que esperàvem. La clau està en, un cop resolta la finura de la placa, continuar cap a la dreta en busca d’una canal/diedre a la que s’entra superant un breu desplom, sorprèn en positiu (6a). Breu tram de placa a l’inici de la darrera tirada, picant i amb gest (V+/6a) i després terreny indefinit i trencat que ens recorda que estem en terreny d’aventura (V).
Accés, aparcament de la presa de l’embasament de Sallent (1.780m), s’hi arriba des del poble de Cabdella per una estreta carretera. Just a l’arribar a la presa trenquem a la dreta i creuem per damunt del mur de l’embassament per aparcar al seu final a l’altra banda de la vall.
Aproximació, a l’extrem de l’embassament on hem aparcat neix un camí ben senyalitzat (rètol) que puja cap a l’Estany Gento i ens deixa a l’estació superior del telefèric en una hora i mitja. Des de l’estació del telefèric (2.200m) seguim indicacions que ens porten al refugi de Colomina (2.420m), just abans d’arribar-hi anem a l’esquerra pel GR que voreja l’estany de Colomina. Ràpidament ens situem sota la paret, tan sols hem de buscar el millor pas per superar la tartera de grans blocs i pendents d’herba que porta a la base (3h).
Per arribar a la via grimpem per una vira herbosa que fa una diagonal ascendent a dretes (II/III delicat) i que es veu perfectament mentre aproximem. Durant els mesos d’estiu (1 de juliol a 15 de setembre) podem agafar el telefèric de la Vall Fosca i estalviem una hora i mitja d’aproximació, però ens perdem un dels trams més bells d’aquestes valls, un camí fet d’antics rails i túnels que et descobreix l’harmonia amb que el pas del temps s’integra al paisatge.
Descens, sense camí, però evident. Des del cim baixem pel vessant contrari cap a l’esquerra (oest) mantenint-nos primer a prop de la cresta i després desplaçant-nos lleugerament a la dreta per pendents d’herba que ens deixen al costat d’un petit llac. Anem al coll situat a l’esquerra, des del que ja baixem traçant una diagonal cap al camí que voreja el llac de Colomina (30min).
Per alguns aproximació i tornada massa llargs per tan sols un centenar de metres de via, jo crec que és tot el contrari, la força del paisatge incrementa el valor de l’escalada, un entorn lunar de llacs i cims que subjuga.
Més enllà de la solera que li atorga el llibre de les Cent Millors del Soldevila, Kali Gandaki és una ruta que crea la seva pròpia fama i contradiccions. Has d’escalar-la per decidir quina part de la seva bellesa esquiva vols que sigui la teva.
companydeviatgeiatzars:Lau