*** Del Manelet (100, 6a+), Paret del Grau , Coll de Nargó (Alt Urgell)

Dilluns, 18 de març de 2024

No hi ha com una clàssica de tota la vida per alegrar el matí, Manelet promet i compleix. Amb l'afany de via llarga, cada cop que pujava a l'Alt Urgell la Paret del Grau quedava relegada a pintoresca senya d'identitat de Coll de Nargó, un pla B que mai trobava el seu moment.

Per compensar tamany desaire, avui li dedico tot el protagonisme de la jornada. I en aquest matí radiant on res destorba l'horitzó, em centro en el seu perfil de proa esvelta que expandeix la muralla. Té empenta. Línies i atractiu no falten a la paret, però aconsellats pels locals és fàcil escollir-hi via, Manelet.

Itinerari amb solera i saber fer que combina una roca increïble i verticalitat constant amb graus a mig domesticar. És bona, una via que tot i estar equipada et fa pensar. Tres tirades pulcres i endreçades amb encert que concentren en pocs metres intensitat i bon gust. Et sents elegant escalant-la.

Notes d’interès vertical: Del Manelet (ressenya Manel&Ita), tota paret per modesta que sigui té les seves línies clàssiques i la Manelet en la Paret del Grau és icona de qualitat. Directa com una sageta i aguda com la seva estela demostra un estil que la diferencia de la resta i la fa imprescindible.

- Oberta per J.G. Coca i amics en un any que resta en l’anonimat. 

- Equipada amb caràcter estricte, bolts col·locats amb seny, però a unes distàncies que fan escalar. Reunions rapelables.

- De material necessitem deu o dotze cintes, algun friend mitjà i/o tricams útil pels alejes puntuals.

- Roca, el plus de la via, calcari excepcional que malgrat el rodatge i popularitat que acumula manté un tacte aspre i tallant que el fa semblar nou. Predomini de placa tècnica amb breus desploms que donen catxe i el toc diferencial. Gotes d’aigua, crestes i adherència són la tònica. Curiós inici en franja de conglomerat intercalada, breu tast de Riglos en versió reduïda.

- Grau posat amb mà ferma (6a oblig), tirades sostingudes i homogènies. Un luxe trobar una línia tan mantinguda i coherent en dificultat.

- Compromís baix, en aquest pany les vies es solapen en un espai mínim i equiparen la paret del Grau a un sector d’esportiva de varis llargs.

- Orientació sud, diana de sol calorosa per definició, reserveu-la pels dies grisos d’hivern.

- Traçat que esdevé referent en aquesta paret. Directe, elegant i aeri, la línia busca la dificultat i l’encaixa amb naturalitat aprofitant al màxim les possibilitats d’aquest calcari esplèndid. Tres tirades perfectament orquestrades, capaces de mantenir la intriga del proper pas. Primer llarg que tot i els bolts, et fa navegar i es llueix en adherència. Segona tirada, potser la més tècnica, té el picant un pel més apujat que les anteriors. Tercer llarg atlètic i vertical, una bona manera de cloure la via.

- Accés, des de Coll de Nargó pujar als dipòsits de la part alta del poble (direcció coll Piquer) i seguir per una pista de terra en bon estat fins aparcar després d’una curta pujada en l’explanada al peu dels Titolos (enllaç maps).

- Aproximació, des dels Titolos prenem la pista que puja en direcció a la Paret del Grau que s’alça com una proa al nostre davant. La pista es converteix en camí que ascendeix fins la base de la paret (15min). La Manelet es troba a la dreta de la muralla (croquis panoràmic Xavi Grané) i s’enfila a tocar de la vertical d’un petit coll de la carena. Inscripcions MAN i Manelet pintades a peu de via. Just a la dreta trobem la línia de bolts de la recent Gallifantes i més a la dreta encara, al costat de l’esperó l’altra gran clàssica de la paret, la via Àfrica.

- Descens, en ràpel per la via. Un primer ràpel curt de R3 a R2 i un segon de R2 al terra.

La del Manelet és una escalada breu i sintètica que demostra de forma categòrica com l’esperit clàssic es pot concentrar en pocs metres. La via més recomanada de la Paret del Grau i amb motiu.

companydeviatgeiatzars:Lau

π