Diumenge, 27 de desembre de 2020
En època de confinaments comarcals tota roca és bona i si és granit encara millor. A Céllecs no sembla importar-li massa que faci un munt d'anys que no m'hi atanso. Comprèn el neguit de córrer món que ens mou a parets de noms capaços de conjurar tot un imaginari vertical.
Sap esperar el seu moment i encerta, hi torno acompanyada d'un hivern gèlid com el cristall. Fred despietat, fins i tot el sol se n'amaga, però ens deixa una il·lusió de bonança que ens ajuda a ignorar-lo volgudament. Tossuts, escalem, plaques ondulants de fissures incisives, tal qual les recordava, l'única diferència és que ara començo a entendre el seu llenguatge.
Assajo moviments apresos en altres murs i poc a poc connecto amb l'estil senzill i franc d'aquesta petita escola encara amb molt a dir. El vent posa fi a la treva, insatisfets cedim al mandat de l'hivern i mig congelats recollim material, tot i que mentalment segueixo resseguint aquestes línies breus i intrigants. Escalar a casa té el seu encant!
Notes d’interès vertical: Cèllecs, escola d’esportiva per excel·lència del Maresme que ens permet tastat el singular granit d’aquestes contrades. Enmig de turons boscosos trobem cinc sectors propers amb panys de poca alçada, tot i que poc a poc hi van apareixent línies de certa longitud (sectors Placa i Contravent).
Clar predomini d’adherència, regletes i uns pocs desploms amb bona presa. En general les vies són tècniques, plaques que ens faran treballar equilibri i potència de dits, tot i que de tant en tant apareixen elegants fissures i diedres que donen el toc clàssic. L’orientació de les parets garanteix sol la major part del dia i bones vistes sobre el litoral i l’omnipresent Montseny.
Equipament (bolts i químics) correcte i renovat amb certa periodicitat per escaladors locals. Grau més o menys ajustat en funció de la nostra habilitat en aquest tipus de roca i l’any d’obertura (el geni dels vuitanta es deixa notar), pel que fa a la dificultat trobem una ampla majoria de sisens, bastants cinquens i alguns setens perquè no falti caràcter.
S’hi arriba des de l’ermita de Sant Bartomeu de Cabanes (carretera BV-5106 d’Òrrius a La Roca del Vallès, cartell Mas de Cèllecs al trencant), on podem aparcar i seguir la pista forestal que dóna accés als diferents sectors (15-20 min). Croquis i ressenyes a la petita guia Zones d’Escalada al Maresme de Josep Escoda, Mohawk.
Certament, resulta interessant escalar en un indret amb tanta història al darrere, bressol de moltes passes verticals i dels petits projectes que ens fan créixer!
conspiradorsdelavertical:Kiko&JosepColl