" La il·lusió ens fa l'horitzó més ample "

*** Esportiva de proximitat, Cèllecs, Maresme

Diumenge, 27 de desembre de 2020


En època de confinaments comarcals tota roca és bona i si és granit encara millor. A Céllecs no sembla importar-li massa que faci un munt d'anys que no m'hi atanso. Comprèn el neguit de córrer món que ens mou a parets de noms capaços de conjurar tot un imaginari vertical.




Sap esperar el seu moment i encerta, hi torno acompanyada d'un hivern gèlid com el cristall. Fred despietat, fins i tot el sol se n'amaga, però ens deixa una il·lusió de bonança que ens ajuda a ignorar-lo volgudament. Tossuts, escalem, plaques ondulants de fissures incisives, tal qual les recordava, l'única diferència és que ara començo a entendre el seu llenguatge.



Assajo moviments apresos en altres murs i poc a poc connecto amb l'estil senzill i franc d'aquesta petita escola encara amb molt a dir. El vent posa fi a la treva, insatisfets cedim al mandat de l'hivern i mig congelats recollim material, tot i que mentalment segueixo resseguint aquestes línies breus i intrigants. Escalar a casa té el seu encant!



Notes d’interès vertical: Cèllecs, escola d’esportiva per excel·lència del Maresme que ens permet tastat el singular granit d’aquestes contrades. Enmig de turons boscosos trobem cinc sectors propers amb panys de poca alçada, tot i que poc a poc hi van apareixent línies de certa longitud (sectors Placa i Contravent).



Clar predomini d’adherència, regletes i uns pocs desploms amb bona presa. En general les vies són tècniques, plaques que ens faran treballar equilibri i potència de dits, tot i que de tant en tant apareixen elegants fissures i diedres que donen el toc clàssic. L’orientació de les parets garanteix sol la major part del dia i bones vistes sobre el litoral i l’omnipresent Montseny.



Equipament (bolts i químics) correcte i renovat amb certa periodicitat per escaladors locals. Grau més o menys ajustat en funció de la nostra habilitat en aquest tipus de roca i l’any d’obertura (el geni dels vuitanta es deixa notar), pel que fa a la dificultat trobem una ampla majoria de sisens, bastants cinquens i alguns setens perquè no falti caràcter.



S’hi arriba des de l’ermita de Sant Bartomeu de Cabanes (carretera BV-5106 d’Òrrius a La Roca del Vallès, cartell Mas de Cèllecs al trencant), on podem aparcar i seguir la pista forestal que dóna accés als diferents sectors (15-20 min). Croquis i ressenyes a la petita guia Zones d’Escalada al Maresme de Josep Escoda, Mohawk.


Certament, resulta interessant escalar en un indret amb tanta història al darrere, bressol de moltes passes verticals i dels petits projectes que ens fan créixer!


conspiradorsdelavertical:Kiko&JosepColl

*** Niltina (290m, 6c, 6a+ oblig), Cap del Ras, Àger

Diumenge, 13 de desembre de 2020


Àger és refugi d'hivern, avui que el vent descansa les seves parets tornen a ser patrimoni del sol, és moment de tornar-hi. Fa dies que una via ens tempta, Niltina. La miro de nou i m'adono que la nitidesa de la seva línia encaixa amb la freda claredat d'aquest matí, sí...Cap del Ras ens reclama. Mai havia escalat en aquest pany de muralla, el primer que ens surt al pas, però encara amb el punt feréstec de la solitud.




Ens hi submergim i el nostre temps torna a ser vertical. Desconnectats de tot el que no sigui escalar, la paret esvaeix el seu misteri per perfilar un camí de ruda bellesa. Domesticada en el punt just, treu bon partit de fissures i diedres que reivindiquen el gust per la tradició, sense destorbar l'elegància innata d'unes plaques que en els mur final gairebé t'obliguen a levitar.



Contrapunts encertats que fan la via plena. Me l'esperava bona i ho és, molt. Conserva l'esperit dels qui saben trobar el seu propi camí. La posta de sol ens espera a la carena i penso, ja ho tenim això, la darrera escalada d'aquest 2020 tan estrany i extraordinari. Em ve al cap un conte: si no saps on vas, qualsevol camí pot portar-te allà. Seguirem gestionant l'imprevist.



Notes d’interès vertical: Via amb un caràcter que s’expressa amb contundència en l’encertat relleu del Cap del Ras. Semi-equipada, variada i amb un instint decididament clàssic té prou elements per temptar els adeptes de les línies fora dels circuits habituals. La ruta demana llegir la paret, però la ressenya i la lògica del traçat són suficients per una bona navegada.



Equipada austerament amb bolts i alguns pitons o ponts de roca als passos difícils de protegir, la resta és fer treballar el material: quinze cintes, friends (0.5-3), aliens/micros i tascons. Reunions equipades, excepte R1 en un bon arbre. La via és de les primeres que trobem a l’extrem occidental de la muralla del Cap del Ras, discorre per un marcat esperó a la dreta d’un immens embut de parets llises.



L’aproximació (20min) és per la gran canal que hi ha passat l’embut (fites), pugem fins plantar-nos sota la clàssica Redrum i voregem la paret cap a l’esquerra. Creuem per sota la Teletak (Tak gravat a la roca) i en no res trobem un característic sostre-bloc on s’inicia la Niltina (bolt visible a 5-6m).



La segona tirada ja apunta maneres, un preciós diedre que cal treballar i equipar per fer nostre, demostra noblesa. L’exigent sortida del quart llarg ens obliga a llegir bé els passos i escalar amb solvència el que en resta. Cinquena tirada amb una placa picant d’entrada i diedre/esperó de roca no tan certa més amunt.


Un cop a tocar de l’embut optem per la variant directe, setena tirada amb inici d’adherència i fe pura, seguit per una pany vertical de franges salvatges que demana potència per mantenir-li el pols. Magnífica i obligada placa la del vuitè llarg, cal molt d’equilibri i intuïció per llegir uns passos que no poden ser més aeris, pura tècnica, levitem.



Les inevitables feixes és l’únic que resta ambient a la via, ja que l’itinerari no desllueix ni a les tirades més senzilles. Grau correcte, compteu 6a+ obligat. Descens, guanyem la carena i baixem cap a la dreta (est) buscant les fites que porten a la feixa de descens habitual del Cap del Ras (40min).



La darrera escalada de l’any, un regal inesperat que ens ha fet vibrar. Aventura en la justa mesura, pels qui aprecien l’atractiu de les altres clàssiques.


companydeviatgeiatzars:Lau

*** El Rincón Oscuro (100m, 6c, 6a oblig), Cap del Ras, Àger

Dissabte, 12 de desembre de 2020


Un simple pany és el que ens obre la porta del Rincón Oscuro. No es necessita clau, tan sols corda i la ferma determinació d'ignorar núvols i vent en el seu afany de fer-nos partícips de l'hivern. El fred no mana sobre les nostres ganes d'escalar, però mossega amb una fam que ens fa dubtar de la nostra sensatesa. Tant dóna, estem a l'espadat més breu del Cap del Ras i volem dansar-hi una estona.


Ens evadim cap el seu buit transparent, explorant relleus ingrats com ganivets de gel. Verticalitat esmolada que sacseja la letargia del cos i que obliga a mesurar el gest per copsar la paret en el tempo adequat. Intuïm que avui el viatge serà curt i intens, no importa. Vibrem, el joc ha començat!


Notes d’interès vertical: Rincón Oscuro, concentrat d’escalada en tres tirades de tarannà esportiu que solquen la rectitud de la muralla més oriental del Cap del Ras sense. La brevetat de la paret no permet que la via tingui veritable entitat, tot i l’esveltesa de les dues primeres tirades. L’abundància de vies veïnes, però, ens permet seguir escalant a plaer fins completar la jornada.



Un pany picat a l’inici ens indica la direcció a seguir que no és altre que empaitar el rastre de bolts (8mm) en el recorregut que ens proposen. Setze cintes són suficients pel viatge, tot i que algun friend petit/mitja pot ser de profit, estrep opcional. L’aproximació és per la canal de descens de les vies del Cap del Ras (cinquanta metres abans d’un gran bloc a peu de pista).



Pugem per la canal i abans d’arribar a l’Agulla de l’Embut estem atents per localitzar un corriol (fites) a mà esquerra que puja en diagonal fins guanyar el sòcol on es recolza el nostre contrafort (15min). Un cop a l’ampla vira tan sols cal resseguir-la cap a l’esquerra fins trobar el gravat del pany.


La via té una dificultat decreixent, essent la primera tirada la més exigent amb diferència, un sostre explosiu, seguit d’un mur de presa petita rabiosament sostingut et posa en situació tant bon punt arrenques del terra. La bavaresa de la segona tirada és el toc diferencial i aporta una pinzellada clàssica al traçat.



El tercer llarg s’escapoleix a la dreta, fent-nos navegar una mica fins resoldre l’estrany bombo final. Descens sense cap misteri, només cal cercar algun dels corriols que en tendència a la dreta van a buscar el descens habitual del Cap del Ras per la canal per la que hem aproximat (20min).


Via en la que el pols no tremola, concentrats com estem en l’eloqüència dels seus cantells. Interpretar-los implica rendir-se al plaer directe de navegar els murs d’aquest darrer pany del Cap del Ras. Línies amb un determinat encaix i moment.


companydeviatgeiatzars:Lau

Camins d’aigua... (la Pertusa)

Divendres, 11 de desembre de 2020


On s’atura el temps?



Quan la pluja no importa!
- blau -






company de viatgeiatzars:Lau