*** Iván (110m, 6b/A1), Timbaler del Bruc (Agulles), Montserrat

Diumenge, 11 de febrer de 2024

Si algo té de bo l'escalada és que, encara que a vegades no ho sembli, no entén de números. Longitud i qualitat poden ser factors independents, la Iván del Timbaler del Bruc n'és la prova. Una via curta, esvelta i ben trempada que ens ha solucionat un matí de vent esvalotat que escampa núvols i capgira expectatives.

Sempre m'ha agradat aquesta agulla, modesta, però amb saber estar. Lliure del ponent i de tota restricció, avui el Timbaler és territori d'escaladors. La Ivan n'és pot ser la via amb més caràcter, busca la dificultat en fissures i placa i la gestiona amb segura elegància de clàssica moderna.

El seu és un conglomerat amb molt a dir, però que s'ha de saber escoltar, trencat a estones i hermètic d'altres ens fa anar ben concentrats. Murs ben pensats on reprenc tacte i gest i amb ells la sensació certa que l'espai s'engrandeix. Escalada panoràmica que posa tot el vessant sud al nostre abast i em recorda que haig de tornar-hi més sovint.

Notes d’interès vertical: Iván (ressenya Jordi Bou), escalada en format concentrat, la via és breu, però contundent. Variada i ben argumentada, exhibeix una elegància que encara que no ho busqui traspassa el gest. Un valor segur en el vessant sud.

- Oberta l’any 1991 per Jordi Martínez i Enric Poblet va ser re-equipada el 2009. 

- Actualment es troba bastant semi-equipada amb bolts i pitons (algun força vell), un tac de fusta i algun burí. A les plaques trobem expansions, és a les fissures on caldrà fer anar el material. Reunions muntades (bolts), tot i que la R3 millor no fer-la i aprofitar l’arbre que hi ha a la canal just sota la reunió, més còmode.

- De material necessitem dotze cintes, joc de tòtems/friends (de tòtem negre a C2) i estrep, tricams opcionals.

- Conglomerat que es complau en la seva varietat, placa compacta i de finura combinada amb atractives fissures i un desplom final que dóna ambient. Roca bona, tan sols demana atenció en el tram de fissura del primer llarg.

- Grau montserratí col·locat amb sensatesa (6a/6a+ oblig).

- Compromís baix/mitjà, via ràpida i de logística senzilla, l’equipament és el que li dóna el punt de pebre.

- Orientació est, els dies que bufi ponent estarem a recer, sol matiner.

- Traçat, lo millor de la via, una línia que es deixa guiar per la lògica i un gust per la clàssica que la porta a indagar més enllà de les plaques. Diedres i bavareses en són la prova (foto blog Joan Asín). Una fissura ben definida és la porta d’entrada, franca al primer llarg i guanyant verticalitat al segon. Evitem un sostre amb un aeri flanqueig atlètic a rabiar que ens porta a una primera placa d’escalada agradable. 

Toca fer un canvi de paret, la tercera tirada flanqueja a l’esquerra i entra per on millor ho veiem a la canal, baixem uns metres per fer la reunió en un arbre, sota la R3 (penjada i incòmoda). El quart llarg és el més obligat de la via, una preciosa placa de presa menuda i pura continuïtat.

Per arribar-hi enfilem per l’arbre i flanquegem a l’esquerra fins situar-nos a la vertical de la línia de bolts. Tècnica i elegant, ens fa treballar. Una mica d’artificial a la cinquena tirada sobre pitons vells que li donen emoció i ambient, diedre final de manual.

- Accés, des del Bruc, aparcament del Vermell del Xincarró (enllaç maps). 

- Aproximació, pugem pel carrer Camí de Can Salses en direcció les parets (oest), el carrer es converteix en pista. Seguim per ella com si anéssim al Vermell del Xincarró i quan arribem a l’alçada del Timbaler busquem un corriol que porti a la seva base (30min). La Iván comença a la dreta de l’agulla, un burí sota una petita bauma marca l’inici.

- Descens, des del cim caminem pel llom en direcció nord buscant el corriol que flanquegi a l’esquerra fins un coll poc evident des d’on baixar per l’ampla canal del vessant oest. El sender passa pel costat del Gerro i ens retorna ràpidament al camí d’aproximació pel que voltem a l’aparcament (30min).

La Iván és una via que més enllà de solucionar-te una jornada breu d’escalada l’emplena amb la fermesa del seu recorregut. Lluminosa, una clàssica alternativa en format del sud.

companydeviatgeiatzars:Lau

π