**** Iglesias Casanovas (190m, 6b/Ae - 6a/Ae oblig), l’Asiàtica, Frares (nord), Montserrat

Dimarts, 1 d’octubre de 2024

Retorno al Montserrat més clàssic, l'Asiàtica, cara nord amb una bona dosi de rovell amanit amb parabolts que ajuden a portar-lo amb la dignitat que es mereix. La Iglesias Casanovas enfila l'esvelta aresta a cop de pedal, deixant però, marge al lliure perquè no falti el gest.

Després d'un estiu alpí torno a fer memòria del conglomerat, còdols de mida diversa i tacte del que mai te'n refies és el que la paret ens ofereix. La línia, acrobàtica, incita, té l'estètica del buit. Escalada de contínua indecisió, artificial que no ho és del tot i panys en els que cal anar-hi més fort perquè els passos surtin.

Tot i així gaudeixo, ambient de tàpia amb solera i un traçat expeditiu mantenen el suspens i l'emoció que tot bon itinerari té. Les boires i un ratpenat que ha fet del pot de registre la seva llar donen el toc final a un cim que trepitjo per primer cop. Una via amb sabor de les d'abans, que busca el camí més directe i el fa elegant. És bo tornar a estar a casa.

Notes d’interès vertical: Iglesias Casanovas (ressenya/foto final post), l’arrogància d’aquesta via tan sols coneix la línia directa, ens porta al fil de l’esperó i amb atreviment fa de buit i verticalitat els pilars del seu atractiu. Ambient i tarannà clàssic que deixen a la nostra elecció l’estil d’escalada amb que afrontem la seva rotunda personalitat.

- Oberta el 7 de setembre de 1975 per Albert Iglesias i Jaume Casanovas.

- Pràcticament equipada (bolts, burins, pitons), els flotants tan sols necessaris pel primer i darrer llarg. Una restauració va substituir bona part dels burins per bolts i actualment a les tirades trobem bolts alternats amb burins i pitons, els dos amb bones dosis de rovell. En general trobem un parell de peces antigues intercalades amb un expansió nova.

Totes les reunions són d’un parell de bolts i rapelables, excepte la R4 d’un bolt i un espit. R1 penjada al fil del sostre, incòmoda i panoràmica. El pot de registre de la R5 s’ha convertit en la llar d’un ratpenat.

-  De material necessitem 24-30 cintes (en funció de si ho xapem tot o no), joc de tòtems/friends (de tòtem negre a C0,75), una plaqueta recuperable i estreps. Aconsellable algun cordino per escanyar burins per si se’n trenca algun.

- Conglomerat amb els atributs típics de la cara nord. En general bona roca (excepte les llastres de l’inici del primer llarg i el tram final del L5), però amb un tacte del qual no t’acabes de refiar. Predomini de placa que abasta l’esperó, destacable la variabilitat dels còdols pel que fa a la mida, algun tram de fissura i desploms que garanteixen un ambient magnífic. La solidesa del rocam, tot i no ser òptima, permet forçar passos en lliure.

- Grau estricte, posat amb mà ferma, amaga una intensitat que afegeix un plus (6a/Ae oblig). Si volem provar en lliure els trams d’artificial haurem d’anar-hi fort. El darrer llarg té una bona navegada amb assegurances justes, exigent i obligat.

- Compromís mitjà, propi de tota clàssica on per estones cal navegar. Les expansions noves resten exposició al rovell de burins i claus. Reunions rapelables donen opció a retirada.

- Orientació nord, l’estiu li és benèvol.

- Traçat aeri i directe, solca pel dret l’esveltesa de l’esperó mantenint la verticalitat sense que li tremoli el pols. Per arribar a l’aresta voreja el fil del característic sostre de la base de l’agulla. Concebuda com una via on es recorre a l’artificial per solucionar la dificultat, el primer i darrer llargs són els que permeten el lliure amb més naturalitat i on calen flotants per completar proteccions.

A les dues primeres tirades és on trobem l’artificial més laboriós, al primer llarg els passos de sostre donen el toc de qualitat. Al tercer, quart i cinquè llarg, l’escalada és combinada entre artificial i lliure (la tònica apurar de darrer estrep i intentar en lliure fins on tècnica i confiança en burins permetin). La Iglesias Casanovas és una línia que no dubta en forçar el recorregut fins aconseguir un traçat espectacular i acrobàtic.

- Accés, des de l’aparcament de Can Maçana (enllaç maps), de pagament festius i caps de setmana (6€, amb targeta de federat 3€).

- Aproximació, des de Can Maçana prenem el camí que voreja la muntanya en direcció el Monestir (GR172). Creuem per sota la Cadireta i més endavant el camí es bifurca, agafem el trencall en direcció Coll de Porc. Pugem fent esses i en una segona cruïlla anem a l’esquerra, el camí ara comença a planejar sota la muralla de Frares.

Després de passar pel peu del Bisbe i l’Escolanet, creuem per sota el Lloro i ja veiem l’inconfusible sostre de l’Asiàtica (50min). El peu de via es troba uns deu metres per sobre el camí, a la dreta de l’agulla. Inici per terreny senzill fins abastar el pedestal de sota el sostre, com a referència un antic pitó amb cordino a l’esquerra d’un sistema de llastres i fissures.

- Descens, caminem pel cim en direcció sud i a l’esquerra (oest) trobem un bolt amb anella des del que fem un curt ràpel (10m) fins el collet a tocar del cim d’una altra agulla. Des del cim d’aquesta agulla adjacent fem un segon ràpel (25m) cap a l’oest que ens deixa dins del bosc.

Baixem pel bosc amb intuïció per on veiem més net fins trobar un sender amb marques blaves, el seguim cap a l’esquerra (oest) i acabem sortint a un camí més marcat. Anem a la dreta, passem pel Pas del Príncep i d’aquí cap al refugi d’Agulles. Retornem al cotxe pel Pas de les Portelles (1h).

Combinació amb intens regust clàssic que té els seus adeptes entre els romàntics de la vertical. Una forma diferent de concebre els itineraris, escola dels anys setanta.

conspiradordelavertical:Parce (loromanticguerrer)

π

ressenya blog la Cordada Centenària

ressenya blog Desventuras y Milagros 

**** Raisam (220m, 6b/Ae), l’Escolanet, Frares (nord), Montserrat

Dissabte, 22 de juny de 2024

La nord de Montserrat no és pròdiga en vies amables, però si li aguantes el pols sap ser esplèndida. Encomanada de l'esperit clàssic de les línies veïnes, la Raisam ha captat la onda que s'estila Frares. Placa fissurada que es posa vertical de bon inici i tira de lògica per no estalviar-ne dificultat. El joc de força i equilibri és constant.

Trobem assegurances pensades per fer navegar i que a voltes amplien distàncies de manera temerària. Espectacle de via que fa la muralla immensa al nostre voltant. Dosifiquem l'impuls salvatge de plantar-li cara, conscients de que el seu és un conglomerat que per moments sap ser ingrat. La blancor d'aquest rocam descol·loca i esdevé tret diferencial, segell de la nord.

Escalem atents a cel i buit, l'esveltesa de la línia és la nostra motivació. Ambient de paret que suma estrelles. Amb els núvols com a públic l'Escolanet amplià la màgia dels cims recent descoberts. Llamp de via, com m'ha costat, ha valgut la pena arriscar!

* Menció especial a Jordi Pina que a part de bona conversa ens ha regalat unes fotos de luxe. Merci company, un plaer coincidir!

Notes d’interès vertical: Raisam (ressenya laCordadaCentenària), línia de verticalitat magnífica i escalada apassionant si t’avens amb el seu caràcter. Clàssica consumada ens porta pel camí més lògic dotant-lo de l’esveltesa del buit, crea tendència. El pols de la nord hi batega fort.

- Relativament moderna, va ser oberta per Raimon Torné i Joan Samsó l’any 1999. Semi-equipada amb assegurances (espits i pitons) que en general es troben col·locades a distàncies que garanteixen el picant. Llargs difícils correctament protegits, però per sota del sisè grau trobem trams exposats, menció especial al quart llarg i la sortida del sisè on fins abastar el primer espit tenim un tram d’un de 4 o 5 metres molt fins amb caiguda sobre reunió.

A tenir en compte que alguns dels espits no estan en el seu millor moment (casquillo sortit). Reunions rapelables, per norma d’espits, tot i que alguna d’elles té un bolt. Tan sols la R6 és d’un parell de bolts.

- De material necessitem vint cintes, joc de tòtems/friends (de tòtem negre a C3), tascons i estrep.

- Roca, conglomerat amb la pàtina de la nord. El seu aspecte blanquinós desperta uns recels que el tacte desmenteix, aspre i adherent. Predomini de placa compacta amb poques opcions per equipar i panys de roca delicada amb crostes per sanejar i fissures de còdols incerts.

Als trams on la dificultat baixa cal parar especial atenció, tot i que en general en tota la via no es pot abaixar la guàrdia. El primer llarg és un pedestal francament descompost i desagraït, peatge a pagar per assolir la increïble verticalitat de la muralla. La fissura de sortida a cim també activa tota les alertes.

- Grau exigent amb segell de la nord. Tirades sostingudes i tècniques, navegar és torna imprescindible. Pels montserratins amb rodatge (6a+/Ae oblig).

- Compromís mitjà/alt, la roca té els seus moments de dubte i per sota el sisè grau les tirades es tornen exposades.

- Orientació nord, nord-oest, fantàstica opció per dies calorosos.

- Traçat impecable, destil·la sensatesa, estil i una intuïció brutal que li permet descobrir la direcció de la línia en aquest flanc immens. De la seva mà naveguem de la forma més rotunda i elegant. No hi ha cap tirada banal, totes tenen intensitat en forma de dificultat i compromís. No us confieu en els artifos, obliguen al lliure. Sensació aèria de paret.

- Accés, des de l’aparcament de Can Maçana (enllaç maps), de pagament festius i caps de setmana (6€, amb targeta de federat 3€).

- Aproximació, des de Can Maçana prenem el GR172 que voreja la muntanya en direcció el Monestir. Creuem per sota la Cadireta i més endavant el camí es bifurca, agafem el trencall en direcció Coll de Porc. Pugem fent esses i en una segona cruïlla anem a l’esquerra, el camí ara comença a planejar sota la muralla.

Després de passar per sota del Bisbe, l’Escolanet és la següent agulla (50min). La Raisam discorre pel pany de la dreta d’un marcat esperó i comença per un pedestal de roca trencada i fang que ens deixa en una lleixa sota la vistosa fissura per on discorre el segon llarg.

- Descens, des del cim fem un ràpel de 20m cap al sud-oest i seguim un corriol en la mateixa direcció que ens porta al peu del Bisbe on trobem l’Alta Ruta de Frares (marques blaves). Seguim cap a la dreta (est) i quan arribem a la Canal Ampla (marques blanques) tombem a l’esquerra i baixem per la canal fins el refugi Vicenç Barbé. Des del refugi prenem el GR que creua pel Pas de les Portelles i ens retorna a Can Maçana (1h).

Fa poc més de deu anys vaig baixar del segon llarg de la Raisam, no era el moment, però em va quedar la clara intuïció de que la via tenia molt per oferir. L’encertava, escalada autèntica amb un deix de descoberta que puja pulsacions. Una clàssica alternativa pels qui gustin del caràcter de la nord.

companydeviatgeiatzars:Lau

π