" La il·lusió ens fa l'horitzó més ample "

*** Migraña Profunda (160m, 6c, 6a oblig), Roca dels Arcs, Vilanova de Meià

Dissabte, 20 de març de 2021


L'escalada és el viatge, però en aquest cas un viatge en el temps perquè la Roca dels Arcs manté intacta la seva capacitat d'intimidar-me malgrat els anys que fa que ens coneixem. Una sensació de buit s’instal·la al pit mentre recorro la base de la muralla, un pessigolleig que t'insta a seguir sumant clàssiques, però aquest cop cenyint un xic més la dificultat.


A aquestes alçades tinc clar que Vilanova s'escriu en vertical, però la Migraña Profunda t'ho argumenta des del primer metre. Dues inicials gravades a la roca que literalment t'arrenquen del terra i t'impulsen amunt en una travessa on el vertigen no hi té cabuda.



De nou la trama de franges horitzontals que farà queixar-se als braços, bústies indecents que et permeten negociar amb el buit i ball de peus quan la placa es mostra recatada. Gaudim de cada moviment, alienats per aquesta roca que permet que cadascú faci el seu camí. Avui l'elegància ruda d'aquesta paret s'expressa a través dels nostres gestos i per una estona som atemporals.


Notes d’interès vertical: Itinerari que s’ha guanyat a pols la reputació de clàssic en el panorama de la Roca dels Arcs, per lògica, exigència i estil en cada un dels seus llargs i la verticalitat com a segell indiscutible del traçat. Reequipat amb parabolts demana poc material, 18 cintes a les que nosaltres hem afegit semàfor d’aliens, friends fins núm.1 i un estrep per si cal trampejar la tirada de 6c.


Aproximació l’habitual de la paret, senzilla i evident (20min), aparquem passat el pont, sota les parets del Pas Nou i prenem el sender que creua el riu i s’enfila al vessant oposat per recórrer tota la base de la Roca dels Arcs. La Migraña discorre a l’esquerra de la part central, just a l’esquerra de la característica fissura/diedre de la ultra clàssica Lleida i el gran sostre del Clan de los Chamanes.



Trobem la inscripció MP gravada a peu de via, un mur ben tibat amb una primera assegurança amb certa alegria que ja avisa del tarannà esquiu de la via. Roca excel·lent on la clau la donen les franges horitzontals marca de la casa, cantell no falta, però cal negociar-lo. És possible enllaçar les dues primeres tirades quedant un primer llarg superb i més picant del que la ressenya insinua (V+).



Canvi de registre a la tercera tirada, magnífica placa de presa menuda, llastres fines i tacte exquisit, treballarem gest i peus. Brutal quart llarg, arrencada ferotge en desplom continu de bones bústies, atlètic i aeri (6c o 6a/Ae) que dóna pas a un pany de franges perfecte fet per gaudir escalant, tots els cantos són bons (V+).



El cinquè comença amb un bombo que demana cop de gas (6a), però ben protegit i poc obligat seguit per un mur que ja tomba i on els seguros allunyen. Adherència increïble (V+/V), ens mantenim propers al caire de l’esperó en lleugera tendència a l’esquerra i un parell de pitons indiquen que anem per bon camí.



Bonica última tirada, l’única amb roca incerta, ben equipada on es més trencada i alegria a la resta. Una placa senzilla ens mena a un mur més vertical (V/V+) que recorrem en una encertada diagonal a esquerres fins que podem sortir recte a buscar la carena, R6 abans del mur final. El descens és un plaer (30min), grimpem (II) els darrers metres que ens separen del cim i resseguim el sender de la carena cap a l’esquerra (oest) en busca del coll que separa la Roca Alta i la Roca dels Arcs.


Al coll estem atents a les fites que ens marcaran la baixada per l’ampla canal que amb alguna desgrimpada senzilla ens deixa de nou a la base de la Roca dels Arcs per on retornem en busca del camí pel que hem aproximat.



Aprofito la tornada per donar una nova ullada a la Migraña. La mirada ha canviat, reconec els passos i constato meravellada com desgranen un traçat adust i de sòbria rectitud, en plena sintonia amb la bellesa mineral de la paret. Vies que construeixen el seu espai.


conspiradorsdelavertical:Lau&Joan

Senyors del castell...!

Divendres, 19 de març de 2021


- Pasturen per la nit roques i cabres,
el riu encès es precipita al mar,
l'espai vermell s'omple de llamps com sabres;
domini màgic, regne sublunar -
(Vinyoli)



Senyors del castell... !!!
Lau&Laura



Dominis sonors, màgia sublunar



*** Esportiva incipient, Montplà, Montgrí

Dijous, 18 de març de 2021


Per més que les Medes i la plana empordanesa temptin la mirada, resistim, la vista clavada a la breu cinglera del Montplà i la imaginació escollint les línies que els nostres dits dibuixaran. El temps entra en pausa empresonat per aquesta roca aspra com el corall i d'una verticalitat que sega l'horitzó.


Rutes franques, incisives i de les que en desconeixem el caràcter. És bo, indagarem. Així que, respirem a fons i cedim al plaer irracional de llegir els pilars atemporals del Montgrí. Vibrem, abocats al desig d'aprendre els camins d'aquestes muralles que no necessiten de les mans dels homes per alçar-se.



Notes d’interès vertical: Interessant escola encara en procés de definició, poc a poc van apareixent nous itineraris en aquest discret espadat de calcari per estrenar. És difícil trobar ressenyes, poca informació i sense actualitzar, algunes de les rutes tenen nom i dificultat inscrit al peu, haureu d’experimentar per corroborar la graduació.


Clar predomini del sisè grau que s’estén fins algun setè, la majoria de vies ronden els 20-25m. Res a reprotxar a l’equipament, correcte, et fa escalar. La configuració de l’espadat permet rutes de dificultat sostinguda i d’altres que concentren els passos més rabiüts en entrades explosives i desplomades.



Roca amb un toc exòtic que en els panys grisos destaca per un tacte extraordinàriament abrasiu i en les zones taronja per bústies i fissures atrevides, així que trobem un ventall de moviments que abasta des dels que tan sols són factibles des de la tècnica fins els que requereixen ferms bloquejos.


Verticalitat fora de qualsevol dubte i vistes que no admeten més rèplica que la seva capacitat d’abstreure’ns més enllà de les Medes o la Gola del Ter. Abunda la placa on prima l’adherència, però els oberturistes no dubten ni un moment en aprofitar les línies que dibuixen les fissures per bastir línies amb regust de clàssica.



Accés per la carretera GI-641, des de Torroella en direcció a l’Estartit prenem el trencant de la urbanització Les Dunes (esquerra), seguim recte amunt per una estreta pista asfaltada molt regirada que s’enfila per una pineda fins la zona de pícnic de la Casa de les Dunes on aparquem.



Prenem la pista de terra de l’esquerra que passa per davant de la Casa de les Dunes en lleugera baixada atents a trobar un sender a la dreta (fita) que s’endinsa al bosc i va planejant suau per la falda del Montgrí travessant algun mur de pedra seca i finalment puja més dret creuant alguna petita tartera en busca de la senzilla cinglera on s’escampen les vies (25min).



Murs d’aparença tosca que l’escalada converteix en elegants. És inevitable, segueixo seduïda pel caràcter secret d’aquest racó del Montgrí que t’allunya de tot excés, descarat atreviment còmplice de la solitud.


conspiradorsdelavertical:Lau&Albert&Clara

*** Diedres mariners, Roca Maura (esportiva), Estartit

Dimecres, 17 de març de 2021


Submergits en aquest hivern que s'acaba, entre el cel i la terra tan sols queda espai per la tramuntana. Diedres de sal, passes d'aire... que tenen aquests camins que tant ens captiven. La roca esgarrapa els dits, sensacions minerals que ens ancoren a l'únic moment que compta, el present.



Instants de plaer. Fluïm, cada passa una incògnita, cada passa una certesa. El capvespre s'emplena de llum, és hora de marxar. Sota el domini del blau, retornem Roca Maura als vents que l’emparen!


Notes d’interès vertical: Retorn al vessant esportiu de Roca Maura per refugiar-nos de la tramuntana al sector dret de la paret. Roca d’adherència salvatge i intensitat addictiva, rutes llargues i sostingudes de passos complexos.


La nota de qualitat la donen els dos diedres més esvelts de la cinglera, la pionera Mandràgora (6a) i Entre Boires (6a+). Són tot el que la seva visió suggereix, exigents, verticals i d’una bellesa aclaparadora.



Entre Boires destaca per atlètica i bona presa (Penyó d’Ifach en versió minimalista) i Mandràgora per tècnica, graduació com sempre relativa, tot i així no deixeu de tastar-ne cap de les dues.



Breus apunts verticals incapaços de reflectir la seductora intriga d’aquestes vies capaces d’apressar la mirada i incitar-te vers el seu gest.


companydevatgeiatzars:Lau

Desplegant les ales...!

Dilluns, 15 de març de 2021


La primera de l'any!
- Tornant als camins del vent -



companydeviatgeiatzars:Lau&Arnau