" La il·lusió ens fa l'horitzó més ample "

**** Historia Interminable (150m, 6b+/6c), Leiva, Múrcia

Dilluns, 19 d’octubre de 2020


Un record, hi torno... olor a pins, roca clara que esgarrapa el cel, un únic perfil retallat a plom. És hora d'endinsar-se a la muralla de Leiva. Toques la paret, alces la vista i ja saps que la via d'avui serà dura i bella. Una línia esmolada com el fil d'un ganivet cerca fissures enmig d'una placa inexpugnable fora d'elles. Naveguem en la seva busca, presos de cantells d'adherència tallant.



Dialoguem amb la roca, gotes d'aigua, crestes minúscules, relleus certers que no volen pressa en la conversa, però qui dicta el to són les fissures. Les cerquem amb l'avidesa de qui busca refugi enmig d'aquest pany monolític, falsa esperança, la seva sobrietat no permet estar-s'hi més enllà del proper pas. Vibrem, l'escalada és intensa, ens movem sempre al límit de l'equilibri, afinant tècnica i reservant forces per la brutal esquerda que ens espera.


Vertical, desplomada, implacable, aixeques la vista i no acaba. Desapareix tota elegància, toca encaixar-s'hi decidits i avançar aprofitant les seves febleses, alegria salvatge i vertigen d'un buit que esdevé còmplice. Historia Interminable, no me l'esperava aquest retorn a Leiva!



Notes d’interès vertical: La paret sud de Leiva és un autèntic regal, dos quilòmetres de longitud per dos cents metres d’alçada de magnífic calcari de tonalitats lluminoses, terreny de joc perfecte per dies freds. Fissures i plaques es disputen el protagonisme configurant un interessant i selecte ventall de línies. Historia Interminable és una via amb un magnetisme fora de lo comú, de caire completament esportiu a mercè del seu equipament, però indiscutiblement clàssica en concepció.


Fascina descobrir com solca plaques d’aparença impenetrable enllaçant amb intel·ligència fissures i diedres fins el tall brutal del darrer llarg, veritable eix de l’itinerari. Equipada amb bolts, excepte el tercer llarg comú amb la via Eiger (espits), demana tan sols 16 cintes, però alguns friends (petits i mitjans) són útils si es va just de grau (6b obligat).



La primera tirada s’inicia franca per un evident diedre fissurat a l’esquerra d’un petit esperó (placa metàl·lica peu de via), però treu geni a mida que guanyem metres i verticalitat. Trobem una reunió intermitja que no cal fer, la R1 es munta just a l’acabar el diedre en una vira a l’esquerra. Preciosa segona tirada de fissures de dits que vas enllaçant a mida que escales, tècnica i ben trobada. La placa del tercer llarg té un tram comú amb la Eiger (espits), d’aparença compacte desvetlla petits relleus, gotes d’aigua i escletxes que permeten sortir-ne airós amb una elegància inesperada.


A mitja tirada l’Eiger va a l’esquerra cap un diedre i la nostra segueix recte (bolts) en busca de la fissura desplomada de la quarta tirada (R3 penjada). El quart llarg és el clau, una fissura de roca vermellosa sempre vertical i a trams desplomada d’escalada sostinguda, obligada i atlètica, però que requereix gest i saber llegir els passos no sempre evidents. Intensitat i emoció garantides. Cinquena tirada curta, curiosa i poc intuïtiva (6a), possible empalmar-la amb l’anterior.


L’aproximació és llarga (45min), però agradable, des de la petita explanada on aparquem el cotxe prenem la pista de la dreta (tancada amb cadena) que s’endinsa a la vall enmig de pinedes. Quan portem uns 25min (3qm) cal estar atents a la paret que ja es veu a la nostra dreta i al trobar un mur de contenció fet de pedres busquem un sender que pugi a la base de la muralla (fites). La Historia Interminable, s’enfila pel pany central de la muralla.



Descens, nosaltres vam baixar per una línia de ràpels (3x45m) situada una mica a l’esquerra de la via, des de la carena tan sols cal caminar uns pocs metres direcció oest per trobar la primera instal·lació. La via no és rapelable, reunions sense anella. També es pot baixar caminant per la carena cap a la dreta (est) fins un coll on s’obre una gran canal per la que baixem (passamans) fins la base de la paret (20min).




Apunts logístics: Situada al bell mig de la Serra de Espuña, a Leiva s’hi arriba des del poble d’Alhama de Múrcia des d’on agafem la carretera cap a Pliego (RM-515) i al cap de 2qm trobem a l’esquerra el trencant cap a Sierra de Espuña. Prenem l’estreta carretera que creua tota la serra, a uns 8qm trobem el centre d’informació i visitants, continuem carretera amunt i un quilòmetre més endavant trenquem a la dreta en un gir molt tancat a l’alçada d’un antic parc/finca de bombers.



Continuem per aquesta nova carretera més estreta encara uns 5qm. Passem per davant d’un alberg juvenil en desús i una mica més endavant trobem un trencant a l’esquerra just davant d’una àrea recreativa, l’agafem i quan portem uns 500m anem a la dreta per una pista forestal en molt bon estat i que en un parell de quilometres queda tallada per una cadena en una esplanada on hi ha l’aparcament.



Durant el recorregut de tant en tant trobem cartells indicant Barranco de Leiva o el Berro que serveixen de referència per saber que anem en la direcció correcta. Important, esta prohibit dormir a l’interior del parc, els forestals fan recorregut i multen. Es pot dormir en una aparcament just a l’inici de la carretera que entra a la serra, just abans del rètol on s’indica la prohibició de pernoctar.



Historia Interminable, una autèntica joia de via, això sí, sense polir, per no perdre ni un àpex d’autenticitat, deixant que sigui la paret qui mostri tot el seu potencial. Carismàtica, et queda al pensament durant dies!


conspiradorsdelavertical:Lau&Joan

Retorn al blau

18 d’octubre 2020... tardor?


- El mar encara existeix - (Mazarrón)


companydeviatgeiatzars:Lau&Mediterrani

**** Silvia (200m, 6c, 6a+obligat), Redován (La Pancha), Alacant

Dissabte, 17 d’octubre de 2020


Curiosa l'afició que tenen aquí a Redován de posar noms de noia a les vies, només cal recórrer el peu de paret per trobar el santoral complert. Així doncs, la ruta d'avui havia de tenir nom de fèmina i certament l'encertem de ple. Silvia ens obre les portes de la millor escalada que hem tastat en aquest indret, opinió unànime i amb sòlids arguments dels tres membres de la cordada.



Ostenta un atractiu rude que va desplegant poc a poc fins seduir-nos de ple, comença amb un diedre que cal llegir amb una delicadesa que desmenteixen els passos que el fan viable. Vertical i elegant et desarma d'entrada, però espaviles ràpid que la placa que ens espera requereix moviments felins i constància en el gest per resoldre-la amb encert. Tècnica i explosiva alhora et posa a to, si és que a aquestes alçades no havies captat el tarannà de la via.


Amb aquestes premisses els dos darrers llargs no sorprenen quan constates que els passos tenen un toc picant que manté la concentració ben esmolada i l'elegància a nivells de mestria. No sé quina Silvia deuria inspirar la via, però de ben segur que personalitat no li faltava!


Notes d’interès vertical: Una de les rutes més exigent i la més llarga de la Pancha, jo li afegiria, la més bella, pura força bruta convertida en harmonia del gest. La ressenya, cinc tirades de les quals les tres centrals són senzillament superbes. El diedre-fissura del segon llarg vertebra la via i deixa clar el seu tarannà esquerp. Sortida explosiva, però no obligada de la petita cova on fem reunió i després fissura tècnica de pura continuïtat i exigència.


La placa roja del tercer llarg fa malfiar i certament cal ser curós en algun tram, rabiosament mantinguda no dóna treva i la varietat de passos és tal que cal gest per resoldre-la. Breus desploms li sumen potència i ambient, una petita obra d’art. El quart llarg segueix en placa gris de romos i adherència, roca abrasiva que infon confiança per resoldre uns moviments més picants del que algunes ressenyes insinuen (6a+ ben posat). Bonica cinquena tirada amb un mur vertical i bona ganda per tancar una via que ens deixa atonits per lo bona que és.


Completament equipada, tan sols demana catorze cintes, tot i que algun friend petit i mitjà pot anar bé en algun tram per alleugerir tensió. Orientació oest que garanteix ombra fins el migdia. L’aproximació és senzilla (20min), des del poliesportiu de Redován, prenem del camí del costat de la torrentera, creuem el PR que voreja la muntanya i seguim recte amunt en direcció la Pancha visible al nostre davant.



Passem per un petit sector d’esportiva i en un moment donat es creuen varis camins, seguim sempre pujant i en tendència a la dreta (rètols i fites), el sender va remuntant al costat d’un barranc que ens deixa a peu de paret. La via comença en un petit triangle rocós adossat a la paret, la fissura del segon llarg és inconfusible, nom a l’inici en una placa.



El descens ens deixa a l’altre extrem de la Pancha, un cop acabem la via trepem uns metres i flaquegem a la dreta (sud) fins una instal·lació de ràpel (15m) que ens deixa en una vira per la que seguim baixant en diagonal fins el següent ràpel (45m) que correspon també a la R3 de la via Espolón PDP i ens deixa en un petit circ que creuem cap a l’extrem dret (passamans) fins trobar el PR que ens retorna al peu de la Pancha (30min). A la part superior trobem fites i fletxes picades a la roca una mica esborrades que ens indiquen on són els ràpels.



Via per gaudir d’una escalada en majúscules, clàssica indiscutible que deixa el llistó ben alt a Redován.


conspiradorsdelavertical:Lau&Joan

Retorn al fred...

Octubre 2020... tardor?
 

L'imprevist aquest cop pren forma d'iglú enmig del desert.
Encontres alienígenes en Redován!


artesansdelfred:LaCandela

*** Todos los Santos (150m, 6a+), Redován (La Pancha), Alacant

Divendres, 16 d’octubre de 2020


Encant no seria la paraula per definir Redován, però paret i bona roca no li falten, per tant seguim amb aquestes escalades a les que no els hi puc negar cert exotisme assimilat del paisatge circumdant. S'imposa fugir de la calor africana responsable dels aires remots de l'entorn, així que indaguem opcions en el que s'ha convertit en el llibre de capçalera del viatge i premi: Todos los Santos.



Via breu i insolent que no se'n sap estar d'enfilar-se pel bell mig de la Pancha. Tossuda, lluny d'amollar-se al perfil arrodonit de la paret s'entesta a anar pel dret cavalcant primer un sostre en petit format, però de desplom decidit i després un parell de murs traçats amb cantell menut on mana el gest precís en seqüència vertical. Concentrats en l'escalada, seguim les assegurances blaves que destrien la ruta amb tal convenciment que resolem amb dues tirades el que haurien de ser-ne quatre.


Sorpresos, confirmem, ressenya en mà, que ens hem saltat reunions i per damunt no queda paret per escalar, així que ràpel per recomençar abans no arribi el sol a aquest vessant oest. La via és prou bona per fer-nos voler més i la guia de la Costa Blanca ens brinda alternatives d'esportiva que cal contrastar!



Notes d’interès vertical: Quan parles de Redován és inevitable pensar en la Botri, però la immensa muralla que es desplega damunt del poble ens reserva altres sectors amb vies veritablement fanàtiques per la qualitat tant de l’itinerari com de la roca.


La Pancha n’és un, situada a l’extrem dret, allotja un bon grapat de rutes d’esportiva i algunes d’uns quants llargs molt ben trobades. La previsible confusió de línies no és tal, gràcies a que totes tenen una placa amb el nom al seu inici. Destacar l’orientació oest de la Pancha, el que garanteix una ombra impagable en aquestes contrades durant tot el matí.


Todos los Santos s’ha tornat la petita clàssica del sector, via senzilla de dificultat homogènia en el sisè, perfectament equipada amb bolts de color blau i roca excel·lent, una ruta perfecte per fer un primer tast d’aquest pany de paret. Tan sols ens caldrà estar atents a seguir el blau de les expansions i una dotzena llarga de cintes per constatar l’atractiu del traçat.


Primera i segona tirada es poden enllaçar sense problemes, passem de llarg la cova on es munta la R1 i ens enfilem l’aeri esperó de la dreta rematat per un desplom amb bona ganda i de moviments espectaculars. Les dues tirades següents discorren per elegants plaques en les que caldrà llegir bé cada pas per resoldre la trama, tècniques, verticals i amb un punt de picant que els hi dóna interès.


Reunions rapelables totes elles, però si preferiu no rapelar la via tan sols cal anar a la dreta per una vira descendent fins trobar un ràpel (55m) que ens deixa en un petit circ del que podem baixar creuant-lo cap a la dreta on trobem el sender que voreja la muntanya i ens retorna a peu de via.


L’aproximació és senzilla (20min), des del poliesportiu de Redován, prenem del camí del costat de la torrentera, creuem el PR que voreja la muntanya i nosaltres seguim recte amunt en direcció la Pancha visible al nostre davant. Passem per un petit sector d’esportiva i en un moment donat es creuen varis camins, seguim sempre pujant i en tendència a la dreta (rètols i fites) i just abans del peu de paret cal estar atents a no seguir pel barranc i anar a buscar unes vires que ens deixen sobre un pedestal de roca. Todos los Santos ressegueix el perfil de la panxa mateix i és de les primeres vies que trobem (placa amb el nom i dificultat).


Bona i ràpida d’escalar, de ben segur us deixarà amb ganes de més, si la calor ho permet teniu a la vostra disposició un excel·lent assortit de vies d’esportiva (predomini sisè grau) per completar la jornada vertical. La d’avui ha estat una via senzilla en concepció, però intel·ligent per la seva forma de fer-nos escalar. Cops amagats que té Redován, seguirem indagant el que aquesta paret té per oferir!


conspiradorsdelavertical:Lau&Joan