Diumenge, 21 de març de 2021
Les vies tenen el seu moment, escalar-les és una pols a la intuïció que la major part de cops es nodreix d'una bona dosi d'atzar. Refaig camí a la Roca dels Arcs. Fa tres anys la travessa que insinuaven els espits rojos de la Cosa Nostra no em va fer el pes, però l'arc que dibuixava va quedar arxivat a aquell racó de la memòria que sap fer la seva feina.
Va ser un encert reservar-la, com hem vibrat avui amb el traçat d'aquest primer llarg. Roca tenyida del color del foc, arranjada amb passes potents, però que demanen d'una estranya delicadesa per fer-li una finta al buit del flanqueig. I després... retornem al gris de tacte exquisit i verticalitat absoluta. Tirades provocatives que ens fan sentir audaços compartint la seva arrogància.
La via et fa escalar, t'ensenya a escalar... en volem més. La memòria de nou juga les seves cartes i torno al Lucero del Alba. Com et fa gaudir la seva estela, una trama tibada de línies perpendiculars que s'entrecreuen fugint cap al cel unes, esberlant la paret les altres i nosaltres immersos en el seu flirteig. No la recordava tan esvelta. La tarda avança fins la Roca Alta, nom ben trobat, des de la seva carena tan sols cal mirar.
Notes d’interès vertical: Dues vies de tarannà diferent, però que es complementen amb l’oposat dels seus matisos. Clàssica decidida La Cosa Nostra i esportiva estilosa la Lucero del Alba, interessant contrast que arrodoneix la jornada d’escalada.
A la Roca dels Arcs, La Cosa Nostra exhibeix un traçat descarat flirtejant amb la barrera de sostres de la banda esquerra de la paret. La via comença sota un gran arc taronja que fuig a la dreta, els espits vermells que el ressegueixen són inconfusibles. La primera tirada és la més obligada (6a/6a+) i l’única on la roca té un tacte polit, per la resta una escalada magnífica, tècnica, aèria i amb una arribada a reunió trepidant.
Sortida en Ae per superar la contundència del sostre inicial de segon llarg i després a gaudir de verticalitat amb canto. Tercer llarg, el clau (6a+), sostingut i amb passos que fan ballar de peus, roca tan punxosa que sembla encara per estrenar. Darrera tirada de roca trencada, protegida tan sols amb tres seguros que costen de veure i delicat d’equipar. La dificultat baixa (V/V+), però cal navegar i revesteix una certa exposició que reafirma el caràcter sever de la via.
Catorze cintes, friends fins el núm.3, semàfor d’aliens, tascons i un estreps són suficients per explorar aquest pany de paret. En conjunt via intensa, però en petit format que et deixa amb ganes de més trempera. La Roca Alta és l’opció més lògica per enllaçar una segona via.
Des del cim de la Roca dels Arcs resseguim la carena cap a l’oest (esquerra) en busca del coll que la separa de la Roca Alta. Creuem el coll i flanquegem pel vessant boscós que abraça les parets en direcció al característic sostre triangular de la Pornostar. La Lucero del Alba comença just a la seva esquerra, lluïda placa metàl·lica a l’inici.
Completament equipada amb bolts, tan sols demana catorze cintes i estreps per gaudir de l’airositat de les seves tirades. El primer llarg és realment dur en lliure, però perfectament gestionable amb un estrep (6a/Ae). Segona tirada de pur plaer i ganda amb segell vilanoví (6a). Tercer llarg amb dos sostres ben picants que ens faran buscar el pas (6a+). Quart llarg on la finura entra en joc (V+). Via variada, elegant i plaent d’escalar, compleix a la perfecció amb les expectatives que suscita.
Descens senzill, baixar per la carena seguint sender poc marcat (fites) cap al pendent boscós que ens retorna al coll des d’on baixem per l’ampla canal que porta al peu de la Roca dels Arcs (30min).
Jornada completa, tant per els amants de les vies més tradicionals com per els fanàtics del gest ben equipat. Opcions verticals a demanda, mentre els braços aguantin!
conspiradorsdelavertical:Lau&Joan
