Dimarts, 27 d’agost de 2024
El Castelletto de la Tofana no pot tenir el nom més ben trobat. Bastió de format clàssic per una escalada que li copia l'estil. L'austeritat de la Gugu és la que millor escau a aquesta roca. Dolomia fragmentada que ens fa anar atents, però que ens regala bellíssims diedres que esvaeixen totes les suspicàcies.
Paret de brusca elegància i lògica alpina on s'ha d'escalar sense presses per més que el cel amenaci pluja. Assegurances només on toca. La línia, potser contagiada de la forta presència històrica que es respira a la vall, manté l'aire retro d'èpoques més aventureres. Severa, però sempre encertada, fa navegar amb gust i ganes.
Al cim boires i fred permeten un salt al passat de la mà de les galeries del Castelletto. Un descens per l'interior de la Tofana resseguint l'extraordinària obra de mineria que va convertir aquests cims en front de batalla a la Gran Guerra. Certament escalar en aquest racó de món és un conjunt que sempre fa pensar. La seva pau te l'has de guanyar.
Notes d’interès vertical: Gugu (ressenya final post), a l’ombra de la Tofana di Roses hi trobem aquest interessant itinerari de sòlida presència i vocació alpina. Bellesa adusta, domesticada tan sols a mitges que no és queda curta en estil ni caràcter. Per a romàntics actuals.
- Oberta per el novembre de 2007 per Mario Dibona amb la seva parella Gretchen Alexander i el seu amic Armando Nascè.
- Tot i que les ressenyes la marquen com a via equipada s’engloba més en el concepte de via semi-equipada. Totes les reunions muntades (bolts) i equipament variat a les tirades que en la majoria dels casos cal reforçar (ponts de roca, pitons i bolts als passatges difícils), assegurances distants.
- De material necessitem dotze cintes, joc de tòtems/friends (de tòtem negre a C2) i tascons.
- Roca variable, dolomia pròpia d’alta muntanya, bona en general sempre que sapiguem moure’ns en terreny alpí. Verticalitat, presses franques i fissures excel·lents, la via combina amb encert plaques, diedres i com no desploms. Cal parar atenció a la segona tirada, encara algo bruta i al diedre de la quarta on la paret esquerra de roca groga té trams inestables. Als dos darrers llargs cal vigilar amb els blocs i trams trencats.
- Grau exigent, cinquens que no s’han de menystenir, ben posats i sostinguts demanen concentració i seguretat en la tècnica. Una fissura desplomada a mitja via és el passatge clau (6a oblig).
- Compromís mitjà/alt, equipament mixt que cal completar i roca amb trams trencats que s’han de saber llegir afegeixen un plus d’exigència.
- Orientació sud-oest, a mig matí ja tenim sol a la paret que ens acompanyarà en el que resta de dia.
- Traçat modèlic, sap avançar pel dret amb lògica i estil (foto final post). Vuit tirades variades que s’adapten amb naturalitat i elegància a la morfologia de la paret. Placa, diedres i fissures es succeeixen amb encert al llarg del recorregut i fan patent la visió clàssica de la línia. Com més amunt més aeri, més exigent i més atractiu.
- Accés, venint des de Cortina d’Ampezzo per la carretera SR48 en direcció el coll de Falzarego aparquem en un àmplia esplanada al costat de l’antiga casa del Magistrato alla Acque situada just abans d’una marcada corba un quilòmetre i mig per sota del coll (enllaç maps).
- Aproximació, des de la part del darrere de la casa agafem el sender núm. 412 que s'endinsa al bosc i després es creua amb la pista que va cap a Forcella Col dei Bos. Seguim la pista de terra a la dreta i quan s'acaba continuem cap a l’esquerra pel camí núm. 402 que ens portarà al Col dei Bos (2.331m).
Aquí girem a la dreta per terreny de grans pedres (fites) i pugem en direcció a la ben visible muralla sud-oest de Castelletto, caminant entre les restes de les estacions militars de la Gran Guerra i dirigint-nos a una gran roca quadrada ben visible des de baix (1h30min, mapa final post). Un pont de roca vermell dóna la pista d’on comença la Gugu, uns metres a la seva esquerra discorre la clàssica Ghedina (ressenya Summit Post).
- Descens, una pinzellada d’història que no pot ser més pintoresca i emocionat. Des de cim baixem uns pocs metres en direcció nord per una canal descomposta atents a localitzar la instal·lació (bagues i maillon) que amb un ràpel (45m) ens deixa a la base de la paret. Remuntem fins el marcat coll entre el Castelletto i la Tofanna i busquem al seu extrem, en el vessant de la Tofana, els cables metàl·lics que indiquen on comença l’històric túnel de Castelletto pel que baixem (portar llanterna).
Fantàstica galeria descendent que en un viatge subterrani ens deixa sota les parets. Després d’un tram d’escales baixem directe avall per marcat camí fins creuar-nos amb el sender núm 404 que seguim a dreta i ens retorna al camí d’aproximació. Retornem per ell a l’aparcament (1h30min).
La Gugu és una ruta alpinistico esportiva amb cert aire aventurer que s’adiu perfectament amb la grandesa de la Tofana. Escalada sempre atractiva, sempre encertada en un paratge espectacular on la història encara hi respira. Vies amb valor afegit.
companydeviatgeiatzars:Lau
π
ressenya llibre Dolomiti New Age
foto traçat llibre Dolomiti New Age
mapa blog Summit Post