Diumenge, 16 de maig de 2021
Si algo té Montrebei és que aprens a escalar en fissures, el seu ventall és tan ampli que la classe esdevé magistral. No Future, la línia que cal voler veure i un manual a l'ús per iniciar-se en aquests menesters verticals. Discreta, s'amaga rere l'angle en que la torre s'endinsa a la canal, com si volgués encobrir l'atractiu reeixit del seu traçat. L'encerta, no hi ha major provocació que aquesta insinuació de descoberta.
Arrencada vigorosa d'escalada singular per l'exotisme inusual del seu rocam. Inesperada elegància aèria la que ens brinda aquest mur on s'assenta el pilar que ens tempta, però avui la història va de fissures i ens hi endinsem sense recança que són totes bones. La noblesa del seu dictat perfila diedres salvatges, bavareses exquisides i fins i tot una breu xemeneia.
Relleus canviants que mosseguen, tenim de tot i en la justa mesura, gaudim. Ball de peus al darrer mur de cantells vibràtils i emoció continguda que ens diposita sense estridències a la carena. Retornem a la suavitat mundana de la perspectiva habitual, impregnats però, de l'horitzó apassionat que dibuixen les alçades!
Notes d’interès vertical: No Future, itinerari sinuós on totes les tècniques hi tenen cabuda ja que no es deixa res per tastar. Com és de rigor en aquestes contrades no hi falten les fissures, sense estar-se de navegar per placa i aprofitar l’obvietat de dos magnífics diedres, una atractiva bavaresa i fins i tot l’espai comprimit d’una breu xemeneia. Notable la varietat que concentra aquesta línia que sap jugar al caire de l’esperó alliberant tot l’audàcia d’una escalada tan complerta.
Espartana en equipament resta semi-equipada amb bolts, pitons i ponts de roca, reunions en arbres o a reforçar i com a norma còmodes. Necessitarem material, 16 cintes, tascons, dos joc complerts de tòtems i/o camalots fins C3 i un C4. Grau correcte, la dificultat la marquen el primer i tercer llarg (6a+), en general la l’escalada és sostinguda i la graduació la dóna la continuïtat.
Aproximació, des del Prat d’en Lluis prenem el sender que surt a l’extrem dret del prat, que no és altre que el camí habitual de descens i pugem en direcció a la paret. Poc abans d’arribar a la base estem atents per trobar un marcat corriol (fita) que flanqueja per sota les parets. La No Future recorre el perfil del contrafort que delimita per l’esquerra la profunda canal colgada de vegetació on hi ha la Spaghetti (30min).
La via s’enfila a tocar de la canal i fins i tot s’hi endinsa breument, això juntament amb la seva orientació sud-oest garanteix l’ombra fins el migdia. Unes peculiars xorreres donen inici a la No Future, primer llarg que serpenteja per una placa de regletes, vertical, aèria i sorprenentment lògica un cop t’hi fiques, va a trobar l’esperó de la dreta que ens reserva els passos més atlètics i tècnics de la tirada. Segon llarg per fissura-diedre agraït i amb cantells de sobte arrodonits, inesperat territori de roms.
Tercer llarg estrella, un diedre vermell d’aparença ferotge i escalada exigent compensada per la franquesa que mostra a l’hora de deixar-se equipar. Compte a la part final que abans no acabi hem de sortir a la placa de l’esquerra (bolt gairebé invisible) i fer un flanqueig per roca dubtosa que ens retorni a la vira on trobem R3 al peu d’un segon diedre vermell marca de la casa.
Quarta tirada per gaudir de la verticalitat ja més dòcil que ens brinda aquesta roca singular, sense acabar el diedre sortim a la dreta per una vira d’equilibrista (bolt) i voregem l’agulla fins trobar R4 amagada en un curiós nínxol. Cinquè llarg per lluir-se en encastament en una folgada fissura que demana col·locació, quan s’eixampla deixem la canal per anar a la dreta en busca de l’elegant bavaresa de la sisena tirada.
Roca de luxe i fissura neta a equipar, la bavaresa ens deixa en una vira que seguim a esquerra fins el peu de la placa del setè llarg, tirada de roca trencada, placa de navegar amb calma i equipar amb seny. Vuitena tirada senzilla per sortir de la paret, des de R7 flanquegem descaradament a l’esquerra i escalem el mur pel pany més senzill.
Quarta i cinquena tirades es poden enllaçar amb menys fregament del que pot semblar. Un cop acabem la via trobem a la dreta un sender poc marcat que ràpidament enllaça amb el camí habitual de descens prop del coll on comença la canal de baixada (30min).
No Future, una grata sorpresa, és d’aquelles vies amb tots els elements per sortir-ne satisfet. Oberta el 2014 crec que a aquestes alçades ja teu prou rodatge per reclamar la seva candidatura a futura clàssica d’aquest sector de la paret. És d’aquelles vies que t’incita a seguir boicotejant la zona de confort.
companydeviatgeiatzars:Lau
