*** Gugu (240m, 6a+), Castelletto della Tofana (2.656m), Grupo Tofana, Dolomites

Dimarts, 27 d’agost de 2024

El Castelletto de la Tofana no pot tenir el nom més ben trobat. Bastió de format clàssic per una escalada que li copia l'estil. L'austeritat de la Gugu és la que millor escau a aquesta roca. Dolomia fragmentada que ens fa anar atents, però que ens regala bellíssims diedres que esvaeixen totes les suspicàcies.

Paret de brusca elegància i lògica alpina on s'ha d'escalar sense presses per més que el cel amenaci pluja. Assegurances només on toca. La línia, potser contagiada de la forta presència històrica que es respira a la vall, manté l'aire retro d'èpoques més aventureres. Severa, però sempre encertada, fa navegar amb gust i ganes.

Al cim boires i fred permeten un salt al passat de la mà de les galeries del Castelletto. Un descens per l'interior de la Tofana resseguint l'extraordinària obra de mineria que va convertir aquests cims en front de batalla a la Gran Guerra. Certament escalar en aquest racó de món és un conjunt que sempre fa pensar. La seva pau te l'has de guanyar.

Notes d’interès vertical: Gugu (ressenya final post), a l’ombra de la Tofana di Roses hi trobem aquest interessant itinerari de sòlida presència i vocació alpina. Bellesa adusta, domesticada tan sols a mitges que no és queda curta en estil ni caràcter. Per a romàntics actuals.

- Oberta per el novembre de 2007 per Mario Dibona amb la seva parella Gretchen Alexander i el seu amic Armando Nascè.

- Tot i que les ressenyes la marquen com a via equipada s’engloba més en el concepte de via semi-equipada. Totes les reunions muntades (bolts) i equipament variat a les tirades que en la majoria dels casos cal reforçar (ponts de roca, pitons i bolts als passatges difícils), assegurances distants.

- De material necessitem dotze cintes, joc de tòtems/friends (de tòtem negre a C2) i tascons.

- Roca variable, dolomia pròpia d’alta muntanya, bona en general sempre que sapiguem moure’ns en terreny alpí. Verticalitat, presses franques i fissures excel·lents, la via combina amb encert plaques, diedres i com no desploms. Cal parar atenció a la segona tirada, encara algo bruta i al diedre de la quarta on la paret esquerra de roca groga té trams inestables. Als dos darrers llargs cal vigilar amb els blocs i trams trencats.

- Grau exigent, cinquens que no s’han de menystenir, ben posats i sostinguts demanen concentració i seguretat en la tècnica. Una fissura desplomada a mitja via és el passatge clau (6a oblig).

- Compromís mitjà/alt, equipament mixt que cal completar i roca amb trams trencats que s’han de saber llegir afegeixen un plus d’exigència.

- Orientació sud-oest, a mig matí ja tenim sol a la paret que ens acompanyarà en el que resta de dia.

- Traçat modèlic, sap avançar pel dret amb lògica i estil (foto final post). Vuit tirades variades que s’adapten amb naturalitat i elegància a la morfologia de la paret. Placa, diedres i fissures es succeeixen amb encert al llarg del recorregut i fan patent la visió clàssica de la línia. Com més amunt més aeri, més exigent i més atractiu.

- Accés, venint des de Cortina d’Ampezzo per la carretera SR48 en direcció el coll de Falzarego aparquem en un àmplia esplanada al costat de l’antiga casa del Magistrato alla Acque situada just abans d’una marcada corba un quilòmetre i mig per sota del coll (enllaç maps).

- Aproximació, des de la part del darrere de la casa agafem el sender núm. 412 que s'endinsa al bosc i després es creua amb la pista que va cap a Forcella Col dei Bos. Seguim la pista de terra a la dreta i quan s'acaba continuem cap a l’esquerra pel camí núm. 402 que ens portarà al Col dei Bos (2.331m).

Aquí girem a la dreta per terreny de grans pedres (fites) i pugem en direcció a la ben visible muralla sud-oest de Castelletto, caminant entre les restes de les estacions militars de la Gran Guerra i dirigint-nos a una gran roca quadrada ben visible des de baix (1h30min, mapa final post). Un pont de roca vermell dóna la pista d’on comença la Gugu, uns metres a la seva esquerra discorre la clàssica Ghedina (ressenya Summit Post).

- Descens, una pinzellada d’història que no pot ser més pintoresca i emocionat. Des de cim baixem uns pocs metres en direcció nord per una canal descomposta atents a localitzar la instal·lació (bagues i maillon) que amb un ràpel (45m) ens deixa a la base de la paret. Remuntem fins el marcat coll entre el Castelletto i la Tofanna i busquem al seu extrem, en el vessant de la Tofana, els cables metàl·lics que indiquen on comença l’històric túnel de Castelletto pel que baixem (portar llanterna).

Fantàstica galeria descendent que en un viatge subterrani ens deixa sota les parets. Després d’un tram d’escales baixem directe avall per marcat camí fins creuar-nos amb el sender núm 404 que seguim a dreta i ens retorna al camí d’aproximació. Retornem per ell a l’aparcament (1h30min).

La Gugu és una ruta alpinistico esportiva amb cert aire aventurer que s’adiu perfectament amb la grandesa de la Tofana. Escalada sempre atractiva, sempre encertada en un paratge espectacular on la història encara hi respira. Vies amb valor afegit.

companydeviatgeiatzars:Lau

π

ressenya llibre Dolomiti New Age     

foto traçat llibre Dolomiti New Age   

mapa blog Summit Post

**** Nikibi (300m, 6b+), Torre Marcella (2.229m) - Lastoni di Formin, Passo Giau, Dolomites

Dissabte, 24 d’agost de 2024

L'extensa muralla del Lastoni di Formin és un focus que centra la nostra atenció. A l'oest, gegantesques agulles fragmenten la seva continuïtat, bastions isolats que brinden noves oportunitats de verticalitat. Entre elles la Torre Marcella destaca per fermesa. El bosc l'empara.

La Nikibi és un canvi de registre, la via més tècnica que hem escalat fins el moment. Res de roca submarina farcida de forats i cantells, encarem plaques de regletes on mana el gest i moviments obligats que cal llegir al detall. Navegar cobra un nou sentit.

Les tirades són llargues, sostingudes i plenes d'una bellesa que neix del repte que suposen. La paret es projecta sobre nostre com una incògnita. Li aguantem el pols. Mai l'esforç havia estat tan elegant. Quina via, no l'esperàvem tan exigent, ni bonica. Dolomites s'està convertint en un batec que arrela profund.

Notes d’interès vertical: Nikibi (ressenya final post), fantàstica ruta de tall modern, ben protegida i sostinguda en gest i bellesa. Escalade plaisir en versió dolomítica destinada en convertir-se en clàssica de la paret. Dificultat i elegància que deixen empremta. Oberta el juny del 2002 per Mario Dibona (Moro) i Gretchen Alexander.

- Es tracta d’una ruta perfectament equipada amb parabolts i reunions rapelables. Tan sols la R5 és d’un bolt. Darrera tirada neta, tràmit per arribar a cim.

- Roca que dóna molt poques o nul·les opcions per equipar, de material tan sols necessitem dotze cintes i un joc de tòtems/friends (de tòtem negre a C2) bàsicament per protegir la darrera tirada, senzilla, neta i descomposta.

- Roca increïble, dolomia impecable, tremendament compacte i d’adherència interessant. Predomini de placa vertical o lleugerament desplomada on destaquen regletes i cantells incisius que obliguen a una bona lectura per treballar-los correctament. Tan sols darrer llarg on la dificultat baixa cal parar atenció, una fissura/diedre de roca trencada i blocs inestables.

- Grau atractiu, escalada tècnica i sostinguda que fa lluir la roca. Homogènia entorn del sisè grau amb tres tirades finals que concentren potència i dificultat (6a+/6b oblig).

- Compromís baix, via de concepció esportiva, ben protegida i amb accés i descens senzills. En cas de contratemps possibilitat de rapelar. Bona opció per dies de meteo incerta.

- Orientació oest, primers llargs resten a l’ombra fins el migdia. Si comencem aviat el sol no ens enxampa fins el cim mateix.

- Traçat pensat per a la dificultat. Reflexa criteri i sentit estètic (foto final post). Nou tirades que solquen els magnífics murs del vessant oest jugant amb el desplom en el moment oportú. Recorregut centrat en la placa, prescindeixen de tot element que ens en distregui, per una vegada no hi trobem ni diedres ni xemeneies. Sisè llarg marca la dificultat de la via, demana resistència i navegació. Dos següents el segueixen en exigència i bellesa. Intensos i aeris fan vibrar de valent.

- Accés, venint des de Cortina d’Ampezzo per la carretera SR48 a l’alçada de Pocol girem a l’esquerra per la carretera SP638 que puja cap al Passo Giau. Quan portem uns sis quilòmetres, aproximadament a la meitat del port de Giau, trobem uns senyals indicant final del terme de Cortina i inici de Cadore i un característic rètol de color groc que marca “Muraglia di Giau”, uns cinquanta metres més endavant a mà esquerra trobem una explanada al costat d’un prat on apaquem (enllaç maps).

- Aproximació, la Torre Marcella és perfectament visible des de l’esplanada on hem deixat el cotxe (panoràmica blog SumitPost). Creuem el prat en lleugera tendència a la dreta per entrar al bosc on trobem un sender que avança en direcció la torre (fites), primer creuant torrenteres i després al costat del rierol que abandona per entrar a la pedrera que baixa de la paret.

Sempre seguint fites remuntem entre tarteres i prats fins el punt més baix de la paret on comença la via per un muret lleugerament desplomat amb un parabolt gris difícil de veure. Nom mig esborrat gravat a l’inici (1h). Uns metres a la dreta de la Nikibi trobem la clàssica Paolo Amedeo (ressenya blog Alpinistas de Pacotilla).

- Descens, des del cim ens dirigim cap a l’est per una curta aresta, aèria i senzilla que ens porta a una enforcadura des d’on arribem al gran altiplà verd de darrere el cim. Tot seguit anem a l’esquerra per un sender que seguint sempre fites ens porta a l’àmplia canal que delimita el vessant nord de la torre. Baixem per la canal que ràpidament ens deixa de nou a la base de la paret des d’on desfem camí fins el cotxe (1h).

La força del gest impregna la roca, una ruta pensada des de la dificultat i la lògica que la fa addictiva. Nikibi és nodreix de l’alegria simple i salvatge de vèncer el buit. Mil gràcies als companys que ens la van recomanar, tenien infinita raó.

companydeviatgeiatzars:Lau

π

ressenya blog Planet Mountain

foto traçat blog Dolomiti Ski Rock