*** Falsa Modèstia (160, 6a+), Roca Narieda (sud), Alt Urgell

Diumenge, 17 de març de 2024

Falsa Modèstia, en els temps que corren aquest nom és ja una declaració d'intencions. Una via gens convencional que troba lògica allà on d'altres tan sols hi veuen debilitats i roca dubtosa. Exòtica i atrevida, s'allunya del que és habitual en les línies de Narieda sud. Esborreu de la vostra ment plaques de roca sputnik i adherència com a únic mitjà i centreu-vos en el taronja de les profundes fissures que a partir d'ara marcaran el rumb.

El primer llarg és un viatge en si mateix, el seu és un calcari que marca la diferència i manté altes pulsacions i concentració. Ens hi submergim en el sentit més ampli del terme. En sortim tensos, encesos i meravellats. Sensació que persisteix. La línia troba camí amb la tossuderia de qui sap que les fissures li donaran la raó i l'encerta.

Roca primària que combrega amb la calma i escalada valenta de brusca elegància. Amb lo just es pot fer molt. Un cop més la Montse i l'Emili l'han clavat i és que per fer una bona via no cal més que confiar en l'instint de la paret. La d'avui ha estat una Narieda força més aventurera del que ens té habituats.

Notes d’interès vertical: Falsa Modèstia (ressenya RomànticGuerrer) en els temps que corren encara hi ha qui és capaç d’obrir una clàssica on destaca l’evidència i l’exotisme de la línia. Fresca i ben argumentada, representa l’atractiu d’escalar el que no està de moda. Estètica tradicional feta a mida.

- Oberta el 2020 per Montse Betorz i Emili López, és de les vies més joves del vessant sud de Narieda. Pràcticament equipada (bolts i ponts de roca), tot i que els “alejes” als trams senzills demanen un mínim de material. Reunions amb un parell de bolts, excepte la R2 (un bolt i un pont de roca) i la R5 neta (arbre). Primer bolt força amunt, delicat arribar-hi (roca costrosa), però llevat d’aquest la resta d’assegurances on toca, encara que cal escalar i a vegades molt entre elles.

- De material necessitem dotze cintes i joc de tòtems/friends (de tòtem negre a C2), tricams opcionals.

- Calcari que no té res a veure amb el que estem habituats a Narieda sud, lluny de les típiques plaques grises, monolítiques i de tacte impecable, la via aprofita la debilitat de fissures i escletxes amb el que això comporta, roca taronja i els seus entrebancs. La Falsa Modèstia escala la línia de fractura i és inevitable trobar trams crostosos i llastres a les que cal prestar atenció. Els primers metres de la via són els més delicats amb diferència, fan extremar precaucions. Segon llarg molt sanejat, però que ens té encara en alerta.

En conjunt però, la roca és bona dins del concepte d’escalada aventurera, tot i que cal anar concentrat els panys són francs i l’adherència incontestable. Sense ser abundants, no falten bones fissures per equipar. Com a premi als moments d’incertesa trobem passatges francament pintorescos, com el final subterrani del primer llarg o l’estretor de la xemeneia del quart.

- Grau clàssic, la percepció de la dificultat va associada a qualitat de la roca i equipament, cal tenir-lo assumit i moure’s en calma en aquest tipus de terreny (6a oblig).

- Compromís mitjà/alt, estem en una via d’aventura de bon gestionar gràcies a les assegurances existents, però que no permet baixar la guàrdia.

- Orientació sud-oest, la configuració mateix de la paret ens manté a l’ombra, poc sol directe.

- Traçat variat, tremendament lògic i evident un cop aprens a mirar-lo (foto blog lo GalldePonent). Tot i que la línia és òbvia, abunden els passos que no s’intueixen al primer moviment, cal bona lectura i posicionament. Predomini de tècnica i adherència, amb algun cop de gas quan la paret guanya verticalitat.

Primer llarg original i tens, una raresa que cal saber apreciar. Segona tirada, la més tècnica, moviments menuts i gest elegant. Tercer llarg, bonic flanqueig que dóna continuïtat a la via. Quart llarg, el més clàssic, xemeneia acrobàtica. Sisena tirada, placa breu i desplom que deixen clar el caràcter auster de l’itinerari. Una línia on cada llarg aporta.

- Accés, des de Coll de Nargó anem a buscar la carretera L-401 en direcció Perles, però abans d’arribar-hi trenquem a l’esquerra cap al poble de Canelles (rètol). Aparquem en una recta a meitat de camí del poble, en una explanada situada a l’esquerra davant de la paret, abans de que la carretera traci una marcada corba a dreta (enllaç maps).

- Aproximació, com la via, per ments obertes i esperits avesats a descobrir camí. La primera part és comuna a l’habitual per la paret sud de Narieda. Prenem la pista que surt a la dreta de l’aparcament i baixa fins el torrent, el creuem i seguim per la pista fins una masia ben arreglada. Al seu davant surt un corriol (fita) que puja en direcció a les parets.

Quan el corriol tomba a la dreta per remuntar una zona de feixes rocoses el deixem i seguint rastres de sender tracem una marcada diagonal a la dreta prenent com a referència la via, situada a la part esquerra de la muralla. La Falsa Modèstia és fàcil d’ubicar gràcies a les característiques escletxes taronja que la identifiquen. Pugem sense camí pel pas més net, les tarteres són la millor opció per anar amunt (1h). La via comença en una profunda fissura arquejada (bolt i pont de roca visibles).

- Descens, un cop acabada la via baixem uns cinquanta metres pel vessant oposat enganxats a l’aresta (fites) i a l’alçada d’una gran fita trobem una instal·lació de ràpel. Fem un primer ràpel fins R3 i un segon fins al terra, els dos de cinquanta metres i compte al recuperar les cordes. Estem a tocar de peu de via, tan sols queda desfer camí (1h).

La Falsa Modèstia és una via a la que s’hi ha de venir amb ganes, ben arreglada, però amb un toc salvatge encara que fa respecte. Una Narieda en estat primari, aventura de bon gestionar.

conspiradorsdelavertical:Lau&Esther

π