**** Cosmos Factory (190m, 6b+, 6a+ oblig), Pollegó Est, Montserrat

Diumenge, 17 de novembre de 2024

Hi ha vies que t'agafen per sorpresa i la Cosmos Factory m'ha enxampat completament desprevinguda, quina línia tan bona. Enfila el Pollegó Est sense dubtes, amb una visió incisiva del recorregut que combina intel·ligència i audàcia amb generositat inesperada. L'espontaneïtat amb que navega de la fissura a la placa la distingeix.

Ens deixem guiar per la seguretat inqüestionable amb que busca la dificultat, encarant-la pel dret sense descuidar el toc clàssic i compromís de tota gran ruta. Però el que més sorprèn, el que sedueix de ple i et fa anar amunt amb salvatge alegria és una roca que per estones sembla acabada d'estrenar presa en uns murs que només saben ser verticals.

Verticalitat extensiva a unes fissures d'atractiu rude i escalada noble, un luxe que qualsevol via ambiciona. Escalada que genera expectativa, que no et permet baixar la guàrdia i contagia energia. Tots els llargs són bons. Cansats i meravellats baixem amb la tarda, immersos en la llum de tardor, l'única capaç de suavitzar aquests perfils agrestos. Tant de bo més vies com aquesta que fan del gest depurat tendència.

Notes d’interès vertical: Cosmos Factory (ressenya final post), amb una roca que crea tendència, és una d’aquelles línies amb prou autoritat per imposar el seu estil a l’escalada. Clàssica en majúscules, s’imposa com una joia del vessant sud montserratí.

- Oberta l’any 2011 per Josep Escofet, Isabel Notivoli, Jean Charles Peña i Paco Vargas.

- Semi-equipada amb mestratge, bolts i pitons que amb la suma de fissures netes donen el toc tradicional. Plaques equipades correctament, tot i que quan la dificultat baixa les assegurances allunyen i allà on es pot protegir queda net perquè treballin els flotants. Reunions de bolts, les tres primeres rapelables i l’última a muntar (arbre).

- De material necessitem quinze cintes, joc de tòtems/friends (de tòtem negre a C1) i tascons. Estrep opcional.

- Conglomerat amb segell del vessant sud, tacte suprem i solidesa que té els seus moments. En general roca molt bona a les plaques, compacta, de rugositat plena i quan no, farcida de magnífics forats que solucionen el pas. En fissures i alguna sortida a feixa cal anar compte amb llastres i trams trencast, especial atenció a l’inici del darrer llarg i la fissura del tercer. A destacar l’adherència d’aquest conglomerat, el fa brillar, de lo millor del vessant sud.

- Grau guerrer, anar-hi amb el sisè ben posat. Tècnica i atlètica alhora, cal aguantar-li el pols (6a+ oblig).

- Compromís mitjà, un equipament que dóna llibertat a les fissures i roca que a vegades cal controlar donen seriositat a l’escalada.

- Orientació oest, l’ombra ens farà companyia fins ben entrat el migdia.

- Traçat magnífic i variat, ocult rere els plecs del Pollegó no t’esperés la lògica i atractiu concloent del recorregut. Panys de placa verticals i pura continuïtat s’alternen amb fissures d’elegant evidència, un encert, tant per dificultat ben gestionada com per bellesa clàssica de l’escalada.

A destacar l’arquejada fissura inicial, deixa clar el tarannà de la via i enamora per l’astúcia que amaga el seu gest (possible enllaçar L1+L2). La placa de la quarta tirada és una meravella, potent i mantinguda cal llegir-la bé per no sucumbir. Inici del cinquè llarg rabiós i a protegir, et deixa encès, ja un cop al diedre s’apreta i es gaudeix per igual, ULL amb l’arbre que el culmina, està descalçat. El diedre de la sisena tirada és una perleta per assaborir des de la calma. La placa final del setè llarg, atlètica i amb bons “alejes”, manté la intensitat fins el darrer pas.

- Accés, des del poble del Bruc anem a la urbanització del Bruc Residencial on agafem la pista que porta a l’aparcament de la Vinya Nova (enllaç maps).

- Aproximació, per la pista principal en direcció a Collbató, als pocs minuts passem per davant d’una porta d’obra que queda a mà dreta i tot seguit per davant d’una porta metàl·lica. A la seva alçada, a l’esquerra trobem uns pals de fusta per impedir el pas de vehicles al camí que puja cap al torrent de l’Artiga Alta. Seguim per aquest camí (marques vermelles) que avança primer per bosc i després comença a remuntar la canal, moment en que hem d’estar atents a trobar una bifurcació a l’esquerra on neix un sender amb marques verdes molt tènues que s’endinsa de ple al torrent entre el Pollegó Est i la Roca de la Palleta.

La bifurcació està en un punt on el camí amb marques vermelles s’enfila a la dreta per unes lloses rocoses i acaba portant a la ferrada de les Dames. El sender amb marques verdes puja sempre pel llit del torrent amb breus grimpades. Quan arribem a l’alçada del Pollegó resseguim la base de la paret fins trobar la característica fissura arquejada del primer llarg (bolts visibles, el primer una mica alt, però amb fissura a protegir per arribar-hi). La Cosmos Factory comença uns metres més a l’esquerra de la clàssica Terra de Nomàdes (40min).

- Descens, acabada la via carenegem una vintena de metres en direcció nord i després de desgrimpar un ressalt, a l’alçada d’un gran pi en el vessant est, trobem la instal·lació de ràpel que ens permetrà baixar en tres ràpels per la via Son de la Llarga (30x30x55m). Un cop a peu del Pollegó baixem per terreny incòmode, seguint primer un corriol poc definit que voreja la paret i després baixa pel torrent, sempre atents a les fites que ens marcaran el punt en que hem de girar a la dreta per anar a buscar el torrent pel que hem aproximat. Tan sols queda desfer camí fins l’aparcament (50min).

- Regulacions, des d’1 de gener al 30 de juny ambdós inclosos no es pot escalar la via, prohibició per nidificació.

Intel·ligent i amb un punt constant de compromís Cosmos Factory troba i crea un itinerari que hauria de ser referent al vessant sud. I jo, sense saber-ho, amb ella he completat la trilogia!

companydeviatgeiatzars:Lau

π

bonica ressenya original

**** Pilastra dels Voltors (275m, 6c, 6a oblig), Paret d’Aragó, Montrebei

Diumenge, 10 de novembre de 2024

La Pilastra dels Voltors ho té tot per ser una clàssica, fins i tot el nom. Pionera, va obrir camí a la Feixa dels Espàrrecs i ara mateix demostra una maduresa cabdal que la fa imprescindible. El seu és un atractiu que es presta a l'aventura. I aquest matí amb un mar de núvols que ho redueix tot a cel i paret, és l'escenari perfecte.

No busquem altra cosa que verticalitat i dono fe que la trobem en els seus formats més variats. Plaques esplèndides donen pas a fissures d'una lògica tan directa que agraeixes la sort de tenir-les a l'abast. Noblesa austera la d'aquest traçat que converteix navegar en virtut. Ens hi confiem.

Sabem que cal estimar aquesta roca esquerpa, perquè rere el seu aspecte indòmit hi ha l'oportunitat. La bellesa de la línia és audaç i per unes hores ho acapara tot. Però escalar-la és descobrir que rere la vehemència del seu aspecte hi ha feina ben feta i un estil a preservar. Hi ha vies on Montrebei sap ser generós.

Notes d’interès vertical: Pilastra dels Voltors (ressenya final post) concordança absoluta pels qui la defineixen com a clàssica imprescindible, té la capacitat de fer de la Feixa dels Espàrrecs pelegrinatge. Elegant, pionera i amb un ambient magnífic, fa democràtica la verticalitat de la Paret d’Aragó.

- Oberta el mes de desembre de 1986 per Joan Badia, Joan Lalueza i Josep E. Paül (història de la via al blog de Roca Calenta).

- Semi-equipada en versió clàssica, equipament escàs a base de pitons i ponts de roca als que cal un canvi urgent, la majoria són merament indicatius. Bolts aïllats al segon i tercer llarg, els més equipats amb diferència. Reunions equipades amb pitons o netes, tan sols la R2 i R3 són de bolts.

- De material necessitem quinze cintes, tascons, joc de tòtems/friends (de tòtem negre a C3) i repetir de C0,5 a C2. Tricams i estrep opcionals.

- Calcari que t’obre les portes de l’aventura. Un primer pany de placa gris compacte, de regleta intuïtiva i adherència et porta al sistema de fissures que dibuixa la línia. És el torn de roca taronja, fracturada i amb trams a controlar. Mana diedre, verticalitat i flotants. En general és terreny al que cal estar acostumat per gaudir, la roca és agraïda en cantell i gest, però mai del tot fiable. Com més senzill és el pany, més trencat, especial atenció al darrer i cinquè llarg, blocs a vigilar.

- Grau que requereix un plus de fermesa. Dificultat homogènia entorn el 6a que engloba varietat tècnica i bona navegació. Cal anar-hi convençut, el poc equipament li dóna caràcter tradicional (6a oblig).

- Compromís alt, terreny d’aventura per equipament i solitud del lloc. Autenticitat que condiciona.

- Orientació sud-est, sol que fa factible la paret els dies freds.

- Traçat perfectament embastat que la justifica com a clàssica de referència. Variat, busca sempre el recorregut més lògic convertint verticalitat en decisió i elegància, la dificultat s’hi desplega amb intel·ligència i mesura. Destaquen per exigència i bellesa la superba placa del segon llarg i l’espectacular diedre taronja de la setena tirada capaç de domesticar el desplom. En general, una línia on tècnica i orientació són claus per navegar les magnífiques plaques i diedres que la configuren, s’hi percep l’instint de roca.

- Accés, des de la part alta del poble de Viacamp prenem la pista asfaltada que porta a l’alberg de Montfalcó. Quan duem poc més de cinc quilòmetres de pista, a l’alçada d’una torre d’alta tensió trobem una explanada a mà esquerra i al seu extrem una pista secundària de terra en baixada. Trenquem per la pista de terra i uns tres cents metres més endavant ens deixa en una explanada amb una bassa on aparquem (enllaç maps). En cas de pluja podem trobar la pista de terra enfangada (delicat), millor deixar el vehicle a l’inici, en l’esplanada a tocar de la pista asfaltada.

- Aproximació (croquis final post), des de la bassa seguim per la pista, al poc arribem a una bifurcació on anem a la dreta per una nova pista barrada al pas de vehicles amb una tanca metàl·lica. La pista és llarga, puja suau primer i després fa un llarg flanqueig fins les immediacions del cim de Montsec de l’Estall. A mig camí ignorem una pista secundària que surt a l’esquerra i abans d’arribar a la carena estem atents perquè en el punt on la pista es difumina i fa un marcat gir a la dreta trobem unes fites a l’esquerra on comença un sender que baixa per una llosa de pedra i va a buscar la carena.

Seguim el sender mantenint-nos prop del cingle sense fer cas de les fites que baixen cap a la paret (retorn de vies). Remuntem un petit promontori i quan el sender torna a baixar tres fites grans i properes marquen l’inici de la baixada cap a la Feixa dels Espàrrecs (1h). Baixem ben atents a les fites per un sender que amb algunes desgrimpades senzilles ens deixa a la feixa. El camí segueix avall, sempre proper a la paret fins arribar a una vira estreta on trobem una instal·lació de ràpel i unes cordes fixes. Ignorem les cordes i fem un ràpel (40m) i seguim baixant per vires amb alguna nova desgrimpada (fites) fins que la feixa es torna a fer ampla.

Avancem amb la vista posada a la Pilastra, atents a trobar la canal situada a la seva esquerra per la que grimparem fins la base de l’ampla i característica fissura per on discorre la via Otros Mundos. Com a referència, just abans de l’entrada de la canal trobem una fletxa picada i al costat l’esperonet pel que grimpem. La Pilastra dels Voltors comença en una petita plataforma al costat d’un arbre (falta pont de roca que marca la ressenya) i comparteix inici amb Otros Mundos (2h total).

- Descens, acabada la via busquem el corriol que remunta a l’esquerra (oest) per la carena mateix o proper a ella i que va fent-se cada cop més clar a mida que ens apropem al punt on hem iniciat el descens cap a la Feixa dels Espàrrecs. Un cop aquí tan sols queda desfer el camí d’aproximació (1h45min).

- Regulacions, possibles en mesos d’hivern/primavera per nidificació.

Majestuosa i de verticalitat absorbent, la Pilastra arrossega fins ella la solitud del camí. Allunyats de tot, tan sols nosaltres i els voltors som partícips de la seva veritable dimensió.

conspiradorsdelavertical:Lau&Raimon

π

ressenya Luichy (impecable)

ressenya original Jordi Lalueza (interessant comparativa)

croquis aproximació Luichy 

**** Pilar Central (315m, 6a), el Doll, Montsec

Dijous, 24 d’octubre de 2024

El Doll té els seus adeptes i amb la tardor arriba l'època de peregrinar al taronja encès dels seus contraforts. A aquestes alçades, però ja he après que rere la majestuositat de la imatge s'amaga una roca que demana esperit clàssic per apreciar els seus dons. Territori d'aventura, fa de l'escalada tradicional el seu principal patrimoni i el Pilar Central reuneix tots els requisits per ser una via de referència.

Ens endinsa en un traçat on la lògica mana i proveeix de la mà de fissures que garanteixen netedat i elegància. Pitons i ponts de roca donen la pista de com navegar-les, la resta intuïció i cap serè per negociar amb aquest calcari de tacte extraordinari, però fermesa mai certa. Tot i així no menteix, la solidesa dels cantells és fidel al que aparenta.

És bo tenir les coses clares, són les regles del joc i les acceptem sabent-les necessàries per no doblegar l'autenticitat de l'escalada. Hi ha vies que són sàvies, el Pilar Central, vertical i ple de força, té un batec profund amb el que connectem. M'agrada escalar al Doll, dificultat i compromís adquireixen marges tan amplis que per un moment retorno als orígens. Bellesa intacta que és un tot.

Notes d’interès vertical: Pilar Central (ressenya final post i bon croquis aquí), sagaç capta l’esperit del Doll i amb lògica implacable el reflexa en un traçat que fa factible l’aventura que sempre és escalar en aquesta paret. Austeritat i compromís donen una altra dimensió al rigor de la clàssica.

- Oberta en dues tandes, la meitat superior, anomenada també Pilar dels Tres, va ser oberta per Jordi Marmolejo, Josep Jané i Pol Figueras l’abril de l’any 2016. El mateix novembre de 2016 Marmolejo i Godoy enllesteixen la part de baix donant continuïtat a la via des de la base de la paret.

- Semi-equipada en la mínima expressió, caràcter tradicional. Tirades gairebé netes, assegurades majoritàriament amb ponts de roca (menys dels que marca la ressenya), els pitons queden reservats per protegir passatges claus concentrats en trams de placa.

Gran part dels pitons han estat substituïts recentment, donen confiança. En tota la via trobem únicament tres expansions ubicades en els dos darrers llargs. Reunions de pitons i ponts de roca, tan sols trobem una expansió a la R4, R7 i R8.

- De material necessitem catorze cintes, tascons mitjans/petits, joc de tòtems/friends (de tòtem negre a C4) i repetir de C0.75 a C4.

- Calcari dollià, sempre deixa marge a l’aventura. Roca que tot i estar sanejada manté trams de blocs inestables que demanen atenció, però si escollim bé la seva fermesa permet gaudir de cantell generós i d’un tacte abrasiu fantàstic. Al Doll la qualitat de la roca és una percepció molt personal, en aquesta via la roca és franca, el que està trencat és evident, tan sols cal escalar amb calma seleccionant bé les presses.

Color taronja i magnífiques fissures són els trets distintius. Predomini de diedres combinats amb algun tram de xemeneia i un parell de plaques de regletes excepcionals. Per norma, generosa en quant a possibilitats d’autoprotecció.

- Grau clàssic de fermesa contrastada. Escalada atlètica en la que cal navegar bé perquè la dificultat encaixi amb lo previst (6a oblig).

- Compromís alt, netedat del traçat i qualitat de la roca condicionen. Tot i així la via és noble d’equipar i amb flotants els llargs queden correctament protegits. Tan sols trobem dos trams exposats, la xemeneia del L5 i la placa del L9, ambdós difícils d’equipar.

- Orientació sud, vessant d’hivern, tot i que els tres primers llargs al quedar a l’esquerra del pilar no reben el sol de primera hora.

- Traçat robust, pensat des d’una visió clàssica del recorregut, aprofita amb lògica i bon gust les fissures més atractives del pilar. Destacar per bellesa salvatge i estil la tercera, quarta i sisena tirades, totes elles aèries, sostingudes i de gest impecable. Al Doll no hi pot faltar una bona xemeneia, aquí la trobem a la cinquena tirada, obligada, neta i difícil de protegir, demana calma per gestionar-ne l’exposició. La placa del novè llarg té un inici vertical amb els cantells justos i protegit tan sols amb dos bolts espaiats, navegació exposada sobre bona roca.

L’itinerari té un parell de variants, a la tercera tirada es pot sortir per un curiós forat (V) o flanquejar a l’esquerra per escalar una magnífica placa ben protegida amb pitons (6a). Després de la feixa, a la quarta tirada hem optat pel traçat original que va lleugerament a la dreta per buscar la fissura que ens deixa sota un sostre triangular, ben trobada i amb un ambient indiscutible.

- Accés, anant de Camarasa en direcció Tremp per la carretera C13, poc abans del punt quilomètric 57 trobem un cartell que indica Alt de la Fontllonga, just passar-lo trobem a l’esquerra una pista per la que girem. Immediatament tornem a trencar a l’esquerra per una pista de terra en curta pujada, als pocs metres la pista ens deixa davant d’una barrera metàl·lica i aparquem en un lateral (enllaç maps).

- Aproximació, seguim per la pista que planeja fins una explanada a l’alçada de la segona línia de torres elèctriques i continuem pel tallafoc proper a la línia de les torres en direcció nord (cap a Tremp). Ràpidament trobem una antiga pista que prenem cap a l’esquerra en direcció el pantà. Hi ha un moment en que el camí gira a la dreta per evitar el tallat i ens porta a les curioses escales del Doll, baixem per elles i el camí gira de nou a l’esquerra.

Passem pel sector d’esportiva del Clot del Miqui i seguim sempre en baixada (fites) fins gairebé a tocar de l’embassament. El camí passa ara a peu de muralla, creuem primer sota la Paret de l’Abat i seguim vorejant fins el punt on la paret canvia d’orientació. El Pilar Central comença uns cinquanta metres després del canvi d’orientació de la paret (50min). El pitó del primer llarg és visible, però el pont de roca que marca la ressenya no existeix.

- Descens, un sender ben fitat puja per bosc amb lleugera tendència a l’esquerra i remunta el pendent suau de l’alt fins enllaçar amb la pista per la que hem aproximat. Retornem per la pista al cotxe (20min).

- Regulacions, prohibit escalar el Pilar Central des de l’1 de gener al 30 de juny.

Hi ha llocs que fan les vies grandioses, el Doll té aquesta habilitat i el Pilar Central se’n fa eco. Itineraris que et retornen a l’essència de l’escalada.

companydeviatgeiatzars:Lau

π

ressenya original Jordi Marmolejo