" La il·lusió ens fa l'horitzó més ample "

*** Migraña Profunda (160m, 6c, 6a oblig), Roca dels Arcs, Vilanova de Meià

Dissabte, 20 de març de 2021


L'escalada és el viatge, però en aquest cas un viatge en el temps perquè la Roca dels Arcs manté intacta la seva capacitat d'intimidar-me malgrat els anys que fa que ens coneixem. Una sensació de buit s’instal·la al pit mentre recorro la base de la muralla, un pessigolleig que t'insta a seguir sumant clàssiques, però aquest cop cenyint un xic més la dificultat.


A aquestes alçades tinc clar que Vilanova s'escriu en vertical, però la Migraña Profunda t'ho argumenta des del primer metre. Dues inicials gravades a la roca que literalment t'arrenquen del terra i t'impulsen amunt en una travessa on el vertigen no hi té cabuda.



De nou la trama de franges horitzontals que farà queixar-se als braços, bústies indecents que et permeten negociar amb el buit i ball de peus quan la placa es mostra recatada. Gaudim de cada moviment, alienats per aquesta roca que permet que cadascú faci el seu camí. Avui l'elegància ruda d'aquesta paret s'expressa a través dels nostres gestos i per una estona som atemporals.


Notes d’interès vertical: Itinerari que s’ha guanyat a pols la reputació de clàssic en el panorama de la Roca dels Arcs, per lògica, exigència i estil en cada un dels seus llargs i la verticalitat com a segell indiscutible del traçat. Reequipat amb parabolts demana poc material, 18 cintes a les que nosaltres hem afegit semàfor d’aliens, friends fins núm.1 i un estrep per si cal trampejar la tirada de 6c.


Aproximació l’habitual de la paret, senzilla i evident (20min), aparquem passat el pont, sota les parets del Pas Nou i prenem el sender que creua el riu i s’enfila al vessant oposat per recórrer tota la base de la Roca dels Arcs. La Migraña discorre a l’esquerra de la part central, just a l’esquerra de la característica fissura/diedre de la ultra clàssica Lleida i el gran sostre del Clan de los Chamanes.



Trobem la inscripció MP gravada a peu de via, un mur ben tibat amb una primera assegurança amb certa alegria que ja avisa del tarannà esquiu de la via. Roca excel·lent on la clau la donen les franges horitzontals marca de la casa, cantell no falta, però cal negociar-lo. És possible enllaçar les dues primeres tirades quedant un primer llarg superb i més picant del que la ressenya insinua (V+).



Canvi de registre a la tercera tirada, magnífica placa de presa menuda, llastres fines i tacte exquisit, treballarem gest i peus. Brutal quart llarg, arrencada ferotge en desplom continu de bones bústies, atlètic i aeri (6c o 6a/Ae) que dóna pas a un pany de franges perfecte fet per gaudir escalant, tots els cantos són bons (V+).



El cinquè comença amb un bombo que demana cop de gas (6a), però ben protegit i poc obligat seguit per un mur que ja tomba i on els seguros allunyen. Adherència increïble (V+/V), ens mantenim propers al caire de l’esperó en lleugera tendència a l’esquerra i un parell de pitons indiquen que anem per bon camí.



Bonica última tirada, l’única amb roca incerta, ben equipada on es més trencada i alegria a la resta. Una placa senzilla ens mena a un mur més vertical (V/V+) que recorrem en una encertada diagonal a esquerres fins que podem sortir recte a buscar la carena, R6 abans del mur final. El descens és un plaer (30min), grimpem (II) els darrers metres que ens separen del cim i resseguim el sender de la carena cap a l’esquerra (oest) en busca del coll que separa la Roca Alta i la Roca dels Arcs.


Al coll estem atents a les fites que ens marcaran la baixada per l’ampla canal que amb alguna desgrimpada senzilla ens deixa de nou a la base de la Roca dels Arcs per on retornem en busca del camí pel que hem aproximat.



Aprofito la tornada per donar una nova ullada a la Migraña. La mirada ha canviat, reconec els passos i constato meravellada com desgranen un traçat adust i de sòbria rectitud, en plena sintonia amb la bellesa mineral de la paret. Vies que construeixen el seu espai.


conspiradorsdelavertical:Lau&Joan

Cap comentari: