" La il·lusió ens fa l'horitzó més ample "

**** Esportiva tradicional, Roquer del Penitent, Montblanc

Dijous i divendres, 4-5 de març de 2021


Quan algú et parla d'un lloc amb passió, la descoberta està servida. Converses amb matisos que delaten intensitat i engranen els mecanismes de la imaginació. Més d'un any ha hagut de passar per poder constatar si la imatge mental que m'havia fet del Penitent es corresponia a la realitat. I no, a la simplicitat de les fissures que havia conjurat li mancava la dimensió barroca de l'espadat.



Alces la vista i perceps una palpitació a frec de pell, els dits intueixen els camins que dibuixa la roca sense necessitat de mirar cap ressenya. Immersa en la calma del bosc, escullo línia i comença la veritable coneixença. Defujo la intriga de les plaques, seduïda per la tosca arquitectura de les fissures... comença l’aprenentatge.



De sobte l'equilibri té regles noves i l'evidència dels encaixos no resol els passos en aquesta verticalitat permeable. T'hi has d'endinsar per retrobar la calma que t'obri la ment i amb ella comences a entendre el llenguatge de fissures i diedres vertiginosos en la puresa dels seus angles.


I et deixes atrapar pel magnetisme d'aquesta escalada esquerpa que trenca motllos, seduïda pel que la roca suggereix i aïllats en l'espessor del verd d'aquest racó on el temps es mesura en els detalls. Hi tornaré, l'instint m'empeny a perseverar en la descoberta!



Notes d’interès vertical: Sorprèn la joventut de les vies del Penitent, la primera ruta d’aquesta esvelta cinglera calcària orientada al sud-est data del 2005, la prodigiosa fissura d’Abd el Karim (6a+) de bellesa i evidència irrefutable, com bona part de les línies de l’escola.




Espadat amb un centenar llarg de línies, la majoria ronden la trentena de metres i es belluguen entre sisè i setè grau, ben equipades amb bolts o químics a distàncies raonables, tot i que et fan anar ben concentrat. L’escalada alterna entre murs, fissures i diedres sempre tècnics, sempre verticals, el que ens brinda varietat de dificultat i intensitat.



Val la pena aprofitar les magnífiques i sostingudes fissures per practicar encastaments de tota mena, és poc habitual trobar-ne un ventall tan ben assortit. Bona part dels itineraris tenen placa o inscripció amb el nom i grau a peu de via, però els escaladors locals hi estan fent feina i un grapat de noves rutes amplien l’oferta ja de per si atractiva convidant a investigar aquests panys esquerps.



Croquis i ressenyes escadusseres a les xarxes, però al Vèrtex 244 (setembre-octubre 2012) en trobeu un bon recull. A les tardes d’hivern el sol s’amaga aviat degut a l’orientació sud o sud-est de les parets. El roquer del Penitent s’alça al Capdamunt del Barranc de la Pasquala mentre la vila de Montblanc s’estén als seus peus.



Per arribar-hi aparquem al final del carrer de Josep Maria Tosas de Montblanc, al nostre davant el carrer dóna pas a una pista de terra en direcció a uns turons coberts de boscos. Caminem primer entre vinyes i ametllers, passem per davant un dipòsit d’aigua i quan la pista fa marcat gir a esquerra per creuar el torrent la deixem i prenem un marcat sender que enfila sempre pel marge esquerre del barranc de la Pasquala. Ignorem els trencants que ens surten al pas i després de pujar uns 20min arribem de nou a la pista principal.



Seguim la pista cap a la dreta en pujada suau atents a trobar a l’esquerra un sender (rètol) que marca Mas de la Pasquala i sector d’escalada. Prenem el sender que planeja per bosc i un cop a la Fontdel Penitent trenquem a la dreta fins plantar-nos a la base de la cinglera, som a l’extrem més oriental de l’espadat (45min), tan sols resta resseguir-lo i decidir quina de les vies que ens surten al pas resulta més apetitosa per encetar la coneixença.



He quedat sorpresa per la brusca elegància d’aquesta escalada, itineraris savis i amb caràcter guerrer que contrasten amb la serenitat de l’indret on impera la tranquil·litat pròpia dels espais encara per descobrir. Gegants adormits arrenglerats al mig del bosc, fissures perfectament ordenades i plaques dreçades amb tenacitat són el tresor que preserva la Serra de Prades a la Conca de Barberà... l’hem gaudit!


companydeviatgeiatzars:Lau

Cap comentari: