Dimecres, 17 de març de 2021
Submergits en aquest hivern que s'acaba, entre el cel i la terra tan sols queda espai per la tramuntana. Diedres de sal, passes d'aire... que tenen aquests camins que tant ens captiven. La roca esgarrapa els dits, sensacions minerals que ens ancoren a l'únic moment que compta, el present.
Instants de plaer. Fluïm, cada passa una incògnita, cada passa una certesa. El capvespre s'emplena de llum, és hora de marxar. Sota el domini del blau, retornem Roca Maura als vents que l’emparen!
Notes d’interès vertical: Retorn al vessant esportiu de Roca Maura per refugiar-nos de la tramuntana al sector dret de la paret. Roca d’adherència salvatge i intensitat addictiva, rutes llargues i sostingudes de passos complexos.
La nota de qualitat la donen els dos diedres més esvelts de la cinglera, la pionera Mandràgora (6a) i Entre Boires (6a+). Són tot el que la seva visió suggereix, exigents, verticals i d’una bellesa aclaparadora.
Entre Boires destaca per atlètica i bona presa (Penyó d’Ifach en versió minimalista) i Mandràgora per tècnica, graduació com sempre relativa, tot i així no deixeu de tastar-ne cap de les dues.
Breus apunts verticals incapaços de reflectir la seductora intriga d’aquestes vies capaces d’apressar la mirada i incitar-te vers el seu gest.
companydevatgeiatzars:Lau
.JPG){kind=link}
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada