Dissabte i diumenge, 20-21 de febrer de 2021
Ho confesso, sovintejo el nord relegant les parets del sud a un paisatge fet de records d'un temps en el que l'escalada no era encara peça clau. És hora, però de sacsejar l'hàbit i tornar a trepitjar terres tarragonines per copsar-ne la faceta vertical des de la més estricta proximitat.
Endinsar-se a la serra de Prades és creuar pobles menuts de noms sonors i campanars acolorits mentre els ametllers es vesteixen de núvia, presagi d'una primavera que sembla no voler arribar a les parets ocultes rere castells de núvols. La Mussara, intento fer memòria, però fa massa que vaig recórrer els seus camins, així que imagino línies ens els espadats de roca clara que emergeixen del verd mediterrani dels seus boscos.
Torres grises encadenades al buit, pinzellades de taronja bastint murs inexpugnables, aquest és el territori que busquem. Escalada austera de bellesa aspre, cal serenitat per indagar el caràcter de les seves rutes. Expressives fissures ens tempten i plaques encunyades per legions de forats dicten camins que recorrem amb calma.
Vies rudes que preserven l'esperit d'una altra època, que sacsegen la zona de confort i converteixen el grau en mera anècdota. Ens esforcem, vibrem, insistim en els passos... no és fàcil escalar en aquestes cingleres. Per això mateix hi tornaré, el seu atractiu insensat et connecta a la vertical!
Notes d’interès vertical: Escola clàssica en el més ampli sentit del terme, bellesa, elegància i exigència garantides. Severitat de caràcter reflectit en la dificultat ajustada i una sobrietat d’equipament que afegeix un plus a la majoria de vies. Les seves cingleres allotgen diferents sectors, cadascun amb entitat i atractiu propi.
Nosaltres ens centrarem en el sector Antenes i lo Soterrani, aquest darrer destaca per un ventall prou ampli de sisens amb un equipament en la major part raonable. Ambdós ostenten esplèndides fissures (bellíssima Laia al sector Antenes) que mai passaran de moda alternades amb plaques de textura crestada, gotes i tècnica precisa.
Calcari vertical per bastir itineraris llargs (20-30m) que aprofiten al màxim la morfologia de la cinglera el que aporta varietat a l’escalada i la dota d’un aire tradicional propi dels que saben respectar la lògica de la paret. L’orientació predominant és sud, destí perfecte per dies freds.
L’accés des del poble de Vilaplana és per la carretera que va a Prades (T-704), entre els quilòmetres 15 i 16 trobem gran explanada per aparcar a mà dreta. Per anar a les Antenes, creuem a l’esquerra de la carretera i seguim un sender amb marques de GR, passem la font del Roure, el camí es bifurca i continuem recte (marques blaves i grogues), planejant sense prendre cap trencant fins peu de la cinglera (10min).
Lo Soterrani, des de l’explanada on aparquem seguim per la pista que baixa suau per bosc i abans de la Font Major agafem una pista en més mal estat a la dreta, ràpidament trobem un marcat sender a la dreta (fita). Seguim pel sender atents a trobar un nou trencant a l’esquerra que porta a un barranc pel que baixem fins el peu de l’espadat del Soterrani, a l’esquerra del barranc (20min).
La Mussara fa temps que ha deixat de ser destí prioritari dels escaladors, lluny de la pressió de les mode les seves parets respiren de nou i aquesta distància els atorga una pàtina de solera que li escau a la seva índole ferrenya. Vies amb estil i perícia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada