" La il·lusió ens fa l'horitzó més ample "

*** Esportiva incipient, Montplà, Montgrí

Dijous, 18 de març de 2021


Per més que les Medes i la plana empordanesa temptin la mirada, resistim, la vista clavada a la breu cinglera del Montplà i la imaginació escollint les línies que els nostres dits dibuixaran. El temps entra en pausa empresonat per aquesta roca aspra com el corall i d'una verticalitat que sega l'horitzó.


Rutes franques, incisives i de les que en desconeixem el caràcter. És bo, indagarem. Així que, respirem a fons i cedim al plaer irracional de llegir els pilars atemporals del Montgrí. Vibrem, abocats al desig d'aprendre els camins d'aquestes muralles que no necessiten de les mans dels homes per alçar-se.



Notes d’interès vertical: Interessant escola encara en procés de definició, poc a poc van apareixent nous itineraris en aquest discret espadat de calcari per estrenar. És difícil trobar ressenyes, poca informació i sense actualitzar, algunes de les rutes tenen nom i dificultat inscrit al peu, haureu d’experimentar per corroborar la graduació.


Clar predomini del sisè grau que s’estén fins algun setè, la majoria de vies ronden els 20-25m. Res a reprotxar a l’equipament, correcte, et fa escalar. La configuració de l’espadat permet rutes de dificultat sostinguda i d’altres que concentren els passos més rabiüts en entrades explosives i desplomades.



Roca amb un toc exòtic que en els panys grisos destaca per un tacte extraordinàriament abrasiu i en les zones taronja per bústies i fissures atrevides, així que trobem un ventall de moviments que abasta des dels que tan sols són factibles des de la tècnica fins els que requereixen ferms bloquejos.


Verticalitat fora de qualsevol dubte i vistes que no admeten més rèplica que la seva capacitat d’abstreure’ns més enllà de les Medes o la Gola del Ter. Abunda la placa on prima l’adherència, però els oberturistes no dubten ni un moment en aprofitar les línies que dibuixen les fissures per bastir línies amb regust de clàssica.



Accés per la carretera GI-641, des de Torroella en direcció a l’Estartit prenem el trencant de la urbanització Les Dunes (esquerra), seguim recte amunt per una estreta pista asfaltada molt regirada que s’enfila per una pineda fins la zona de pícnic de la Casa de les Dunes on aparquem.



Prenem la pista de terra de l’esquerra que passa per davant de la Casa de les Dunes en lleugera baixada atents a trobar un sender a la dreta (fita) que s’endinsa al bosc i va planejant suau per la falda del Montgrí travessant algun mur de pedra seca i finalment puja més dret creuant alguna petita tartera en busca de la senzilla cinglera on s’escampen les vies (25min).



Murs d’aparença tosca que l’escalada converteix en elegants. És inevitable, segueixo seduïda pel caràcter secret d’aquest racó del Montgrí que t’allunya de tot excés, descarat atreviment còmplice de la solitud.


conspiradorsdelavertical:Lau&Albert&Clara

Cap comentari: