" La il·lusió ens fa l'horitzó més ample "

*** Magical Mystery Tour (120m, V+), Serra de Toix, Alacant

Diumenge, 25 d’octubre de 2020


El mar és el viatge, però enlloc diu quin ha de ser el mitjà. Hi endinso la mirada mentre cerco el camí, tot fuig de l'habitual quan l'equipatge són unes cordes a l'esquena. No som els primers en fer aquestes passes, unes acrobàtiques escales testimonien l'enginy dels pescadors a l'hora de cercar racons on el mar hi fos generós. No saps si són obra d'homes intrèpids o de temeraris capturats per l'encís de les onades.



El mar batega amb força, no te'n vols allunyar, però la bellesa del penya-segat sap fer-li front amb prou convicció per trencar l'embruix. Escalada senzilla, de sensacions nítides que van molt més enllà de la vertical, submergits en el més lluminós dels blaus recuperem la costum d'afermar dits a la paret. Roca amb tacte de sal, buit ondulant, espai sonor als nostres peus, el mediterrani s'apunta a la follia d'escalar les muralles que el volen contenir.



Ens enlairem sense pressa, avui no hi té cabuda, mana el mar i aquest no entén de temps, dificultat o graus, mesures terrenals incapaces de copsar el seu compromís i bellesa. Dues variables que Edwards sap dosificar amb mestria perquè la via conservi una alenada de misticisme i descoberta, un Toix fora dels circuits habituals. Magical Mystery Tour, bonic viatge al blau on l'única línia que continua al seu lloc és l'horitzó!




Notes d’interès vertical: Oberta l’any 86 per Rowland Edwards en solo integral,la defineix com una “mini-expedició popular”. Haig de donar-li la raó, exploració dels penya-segats del Toix des de primera línia de mar. El compromís no està en la ruta, equipada amb certa alegria, però correctament assegurada (químics), està en el conjunt ja que un cop rapelem el Mediterrani barra qualsevol sortida que no sigui la vertical.



Grau correcte (V/V+), tot i que el singular tacte salí de la roca i la seva curiosa configuració en escames ens fa mirar-nos els passos més d’un cop. Bonica, aèria i atrevida per la forma en que navega per la paret sortejant coves i desploms amb enginy i naturalitat, segell Edwards. Per escalar-la tan sols necessitem una dotzena de cintes i algun friend petit/mitjà pels alejes i el diedre del darrer llarg (net). L’accés és per la urbanització Maryvilla (Calpe), a l’entrar a la urbanització anem sempre a la dreta seguint les indicacions de Castell de Mascarat fins un carrer sense sortida on aparquem.




Al final del carrer neix un sender (fites) que voreja la costa avançant sempre paral·lel al mar. Passem per sota els sectors d’esportiva del Toix Oest i hem d’estar atents a trobar un trencant a la dreta (fita) que baixa per un tram de blocs incòmodes i després segueix per un sender que contínua flanquejant a mitja alçada. Creuem una marcada torrentera i una mica més endavant al caire del penya-segat trobem la instal·lació de ràpel (varilles metàl·liques clavades al terra) (20-25min).



Fem un espectacular ràpel (50m, tram final volat) paral·lel a les antigues escales que utilitzaven els pescadors locals per baixar als seus refugis “peixqueira”. Una autèntica mostra de la valentia d’uns homes que semblaven immunes al vertigen i fets a la duresa del mar, escales que van funcionar fins principi del segle passat. El ràpel ens deixa en una enorme cavitat, comença l’expedició.


Avancem flanquejant (direcció la costa) per vires arran d’onades amb alguna grimpada senzilla (II-III) creuant per sota impressionants cúpules i desploms on veiem línies de bolts (sector esportiva Candelabros del Sol). Passat aquests trobem un petit ressalt protegit amb un químic (IV) i tornem a seguir per una vira que ens deixa a la primera reunió de la via (R1 o R0, depèn de si ja em tret la corda pel pas o encara no).


Seguim per un llarg de flanqueig absolutament fotogènic i amb passos que fan rumiar. Els dos següents ja van amunt, gaudint d’arestes lluminoses i murs deliciosament verticals, ajudats sempre per cantos bons, però que cal trobar. Darrer llarg coronat per un curt diedre atlètic, net i franc.


La terra torna a ser ferma als nostres peus, les concavitats marines del penya-segat resten amagades de mirades terrestres, però ara podem percebre el batec profund que les onades imprimeixen a tan singular escalada. Mediterrani en versió vertical!


conspiradorsdelavertical:Lau&Joan

Cap comentari: