Dijous, 29 d’octubre de 2020
Al final tot arriba i després de gairebé vint anys enfilant parets estreno la meva primera corda d'esportiva. Reconec que m'he pres el meu temps, però darrerament l'escalada registra cada cop més facetes i cal estar preparada per les novetats. Alterat ja l'ordre de prioritats, comprar la corda en qüestió i estrenar-la ha estat un, ni temps ha tingut de passar per casa que ja l'estem desplegant al pàrquing de les Bagasses. No deixa de ser curiosa la tria, una paret on sumar metres hauria de ser obligació és l'escollida per centrar-nos en les panys més breus que esperen a la base de la muralla.
El sector (Si fas Free no fa Fred), un resquill de paret on es creuen vies de tota índole, condensa el tarannà esquiu de les plaques de Terradets en una trentena llarga de metres. Ens movem sempre al límit de l'equilibri confiant en regletes menudes i forats que cal saber com agafar per treure'n profit. L'adherència s'imposa com alternativa freqüent a la manca de cantells i per estones creus en el do de la levitació de tan subtils com són els relleus.
Escalada tècnica, de les que t'ensenyen a preveure el gest i moviments felins. Roca esquerdada amb simètrica regularitat, de tacte tan aspre que sembla recent estrenada, en gaudim. Estudiem les seves imperfeccions com un mantra que ens revelarà els passos a seguir, tan concentrats que sense adonar-nos cau la tarda en un esclat de colors. Dies breus i escalades intenses, està clar que en aquest any estrany tot és possible!
Notes d’interès vertical: Pany, contrafort o petita muralla, són bones definicions per aquest llençol de calcari clar que fa de pedestal als murs combats de la part occidental de les Bagasses. El sector comença a l’esquerra del pany principal de la paret i queda delimitat pel jardí colgat al primer terç.
L’accés és senzill, a la que el camí d’aproximació ens deixa a la via del tren anem a la dreta, creuem el primer túnel i ja pugem pel seu costat cap a la paret. La resseguim cap a l’esquerra i a la que deixem enrere la Lenticularis i la Anglada-Guillamon estem atents i ja veurem les primeres línies de bolts (20min). Interessant ventall de vies amb predomini del sisè grau i que ronden la trentena llarga de metres.
La norma és adherència i cantejar aprofitant les característiques franges horitzontals que interrompen la perfecta uniformitat de la placa. Roca excel·lent i en contra de l’esperat molt poc polida, escalada tècnica i intrigant, de moviments elegants que et fan contenir l’alè mentre confies en relleus minúsculs.
A qui li agradi la placa podrà abusar d’elles fins atipar-se’n, tot i que algun tram de fissura ens permet explorar les possibilitats de diedres i bavareses i algun breu desplom posa el punt picant al conjunt. Itineraris de dificultat sostinguda i equipats per fer-nos rumiar. Concentrat de bona roca i bellesa del gest que et permet jugar amb una dificultat que sacsegi la zona de confort. Un plaer descobrir la versió esportiva de Terradets!
companydeviatgeiatzars:Lau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada